11 de juliol

Després d’una setmana a la nostra petita bombolla del Suzie’s Guesthouse i Kuala Lumpur, toca deixar-la i anar a fer una mica de turisme per Malàisia, de forma tranquil.la, però per veure alguna cosa més que la seva capital.

Ara els sentiments mentre esmorzàvem eren contradictoris, per una banda teníem ganes d’emprendre la marxa i conèixer coses noves, i per l’altre feia mandra, sobretot perquè d’aquest país no en coneixem més que la seva capital on hi estem molt a gust, però no sabem com serà el moure’s i que ens hi trobarem.

Potser fa massa que no ens hem de moure per lliure en un país asiàtic i agafar busos, tren, tuktuks… O el que sigui per arribar al destí desitjat, i clar, sempre penses en el pitjor, i que et trobaràs allò que potser ens agrada menys del sud est asiàtic.

Però avui ens hem endut una sorpresa d’allò més agradable, ja que de moment moure’s en transport públic per Malàisia és una delícia!! Això no s’assembla gens a altres països amb els que limita, on senzillament et consideren un dòlar amb potes, sinó que simplement ets un més, i les coses es fan com s’esperaria en un país occidental.

Sense matinar gaire ja que sabem que el trajecte a Melaka només són dues hores, i que surten molts autobusos. Comencem el dia, això si, amb una mica de connexió aprofitant els últims minuts de wifi per pujar més fotos al dropbox, i un esmorzaret dels d’aquí.

Fem les motxilles pensant en deixar-ne una al hostel, que tot i que ens fan pagar (5 RM per dia), ens compensa no haver-ho de carregar aquests dies per Malàisia.

I ara ja si lleugers de pes, en marxa!! Els busos a Melaka surten de l’estació TBS (Terminal Bersepadu Selatan) i per arribar-hi haurem d’agafar el metro. Aquí els metros tot i anar plens s’hi va tranquil, així que una mitja hora arribem a l’estació de busos.

I aquí la nostra sorpresa, ningú venint a vendre’t res, unes taquilles on pots treure els bitllets de qualsevol companyia, i a sobre… Triar quins seients vols!! Vamos… Fantàstic!!

Per tant, en un tres i no res tenim els bitllets per el bus a Melaka que surt en 10minuts, i només per 10RM cada un!! Al canvi actual uns dos euros i mig.

L’entrada al bus segueix la mateixa tònica de tot ordenat. Cadascú amb el seu seient assignat, espai ample per poder estirar les cames, i res de parades durant el trajecte en mig del nores per atapeir el passadís de gent dempeus o en tamborets de plàstic.☺. Com ens agrada això!!

I… A les 11:15 puntuals com els japonesos sortim de l’estació!!

El trajecte no se’ns fa gens pesat, són dues hores per carreteres molt bones, o millor dit, autopistes de peatge. Si, si, això sembla Catalunya amb tant de peatge.

El bus ens deixa a Melaka Sentral, l’estació principal de busos, i allà ja sabem que hem d’agafar el bus 17 per anar al centre. I tot això, sense gent que t’importuni intentant que agafis el seu taxi. Tot ben indicat, de fet no hem hagut de preguntar res de res.

Una estona d’espera en una còmoda estació de busos i ja ha arribat el bus. Com sempre la gent aprestada per pujar-hi, però amb molt més respecte que a altres llocs. El bitllet 1,5RM molts més econòmic que no si haguéssim agafat un taxi, que segons ens han dit a la guesthouse, costa més o menys uns 20RM.

El que no sabíem molt bé, és on hem de baixar, així que quan el conductor ens diu que estem al centre baixem, i ja preguntarem no?

Però només baixar ja veiem una cosa que ens fa al·lucinar, uns tuk tuks totalment tunejats. Si, amb flors i sobretot amb la hello kitty!! I tots són així!!

De sobte una senyora gran, d’aspecte occidental se’ns apropa i ens pregunta si ja tenim allotjament. Li diem que si, però tot i així continua parlant amb nosaltres, i ens diu que és anglesa però ens sorprèn amb algunes paraules en català, i a més a més ens indica com arribar al nostre guesthouse. Nosaltres li agraïm, i ens acomiadem amb un adéu, correspost.

En uns deu minuts hi arribem, i ja tenim habitació al Travellers Planet per 45RM la nit, sembla que encara estalviarem més no??

Decidim descansar una mica, i esperar a que no sigui l’hora de la calor màxima per sortir a passejar.

Comencem per l’església de Christ Church just al centre, una església colonial de quan van estar per aquí els portuguesos.

Melaka té una llarga història per ser un port marítim important. Primer era un sultanat que van conquistar els portuguesos, després va passar a mans holandeses, i més tard a mans britàniques, i en els seus edificis es poden veure mostra de tota aquesta història.

Passejant per la zona de l’església hem pogut veure més aprop aquests tuk tuk tan impressionants, tot adornats de flors de plàstic, i sobretot motius de la hello kitty, que a més, quan porten a gent hi posen música a tota pastilla. Sense paraules 😉

També seguint la tònica d’altres països, hem pogut veure com uns nuvis es feien fotografies amb l’església i les flors.

Just davant hi ha un molí, suposo que herència holandesa oi???

I d’aquí hem anat xino xano a Jonker Street, el carrer de les botigues i on divendres, dissabte i diumenge munten un mercat nocturn amb botiguetes i llocs on menjar, i mira quina casualitat, hem arribat en divendres!!! 😉

Així que com hem arribat massa d’hora encara no estava tot muntat, però tot i així hem anat fins al final començant a copsar l’ambient, i oh!!! Sorpresa aquí també fan els pinxos de patata enrotllada que tant ens van agradar al Tibet, així que en comprem un parell.

I tot pensant on sopem alguna cosa, anem a parar davant d’un restaurant que sembla autòcton, i tenen menjar “nyonya” (més tard hem esbrinat que és el menjar autòcton, format per una barreja de cuina xinesa amb la malàisia quan els xinesos van arribar a aquestes terres), i com sembla menys turístic, hi entrem a veure que podem menjar.

La carta és molt variada, i finalment ens decidim per compartir tres plats que estan tots boníssims!!! I acompanyats d’un ice lemon tea al que tant ens hem aficionat, des que hem arribat a aquest país.

Realment el lloc és molt recomanable, és diu Nancy’s Kitchen i està en un dels carrerons que surten de Jonker Street. Hi ha forces restaurants per escollir, però hem triat bé. De fet més tard he mirat les critiques, i sembla que normalment hi ha força cua i que està molt bé, així que per casualitat hem anat a parar a un dels restaurants recomanats 😉

De tornada quan ja és fosc el carrer està molt més animat, amb totes les parades obertes, i moltíssima més gent. I al arribar al final, però…. que és això???? Els tuk tuk que de dia ja són impressionants… de nit…. els han encès les llums!!! Això si que et deixa sense paraules!!!

I muts, cap a la guesthouse que el dia ha sigut llarg, però…. sembla que el dia no ha acabat….

A vegades la vida et porta sorpreses que no t’esperes en absolut, i avui ha sigut una d’elles. Quan hem arribat al allotjament i al connectar el facebook, veig unes fotos de les Torres Petronas que ha posat la Thuy, la dona del My, els amics amb qui vam estar forces dies a Vietnam!!! Així que li he preguntat si estan aquí a Malàisia, que nosaltres només estem a dues hores de Kuala, i de fet hi hem marxat avui!!! I resulta que si que hi són. Ens podrem veure???- els preguntem. Doncs demà tindrem la resposta!!! De moment ens anem a dormir emocionats només amb la possibilitat de veure’ls a tots un altre vegada!!!

Informació pràctica:

– Per anar de Chinatown a TBS s’ha d’agafar el metro a Pasar Seni, canviar a Masjid Jamek, on n’hem d’agafar un altre, direcció Sri Petaling fins a la parada de Bandar Tasik Selatan. El trajecte costa 2,70RM per persona

– Hem anat a Melaka amb la companyia Metrobus, i ens ha costat 10RM per persona. Ara hi han molts autobusos al dia, i de preus similars. Agafeu el que més us convingui per horari o per preu.

– Per anar de l’estació de busos de Melaka al centre, heu d’agafar el bus 17, i us costarà 1,50RM per persona. Per anar a la nostra guesthouse és millor baixar a la parada següent del centre històric, on baixa la majoria de gent.

– Hem dormit al Travellers Guesthouse en una habitació doble amb ventilador, bany compartit i esmorzar per 45RM, el mail és travellersplanetmelaka@yahoo.com. No és la millor del món, però està correcte i la dona que ho porta és molt amable.