20 d’agost

Ens despertem amb la tranquil·litat de poder veure Kanazawa sense presses, després que ahir al arribar al hotel decidíssim quedar-nos una nit més i no anar a dormir a Kyoto i així gaudir una mica més d’aquesta ciutat que sembla que té bastants atractius.

Tot i així, matinem per aprofitar bé el dia, i perquè l’Oscar si que marxarà a la tarda cap a Kyoto. El primer que fem, és anar a l’estació de Kanazawa, per reservar els seients de tren per anar demà cap a Hiroshima i tornar les reserves a Kyoto que teníem per avui i les de demà de Kyoto a Hiroshima, que el noi que ens ha atès s’ha quedat una mica parat.

El segon pas ha sigut comprar un passi d’un dia per agafar el autobús de Kanazawa que li dona la volta i passa pels llocs més turístics, i així estalviar una mica.

Amb tots els tràmits fets, ja ens hem llençat a la visita de la ciutat de Kanazawa, tot començant pel castell. Però quan hem baixat del bus, han passat un parell de minuts i…. Ha començat a ploure de valent! Així que a comprar uns paraigües que el dia no semblava que ens anés a deparar gens ni mica de sol.

L’entrada al parc és a través d’uns jardins plens d’escultures, i al arribar has de travessar la porta Kahoku-mon que era la porta principal del castell, que va ser reconstruïda el 1772, ja que el foc de 1759 l’havia destruïda.

Al passar-la, com havia parat de ploure una mica, hem decidit o visitar el castell i anar cap als jardins de Kenrouken, uns jardins del període Edo.

Ara, només arribar al llac on hi havia la foto ideal… Doncs… A ploure s’ha dit!! I no un xirimiri eh?? Així que ens hem hagut de refugiar en una botigueta i esperar a que parés una mica, ja que plovent com plovia era impossible visitar res de res.

Sembla que el temps ha tingut pietat de nosaltres, i ha decidit parar una mica de ploure, així que nosaltres hem pogut reprendre el camí pels jardins que racó a racó ens han anat agradant més i més, tot descobrint diferents ponts, la casa del te i també el bosc de cirerers, que a la primavera deu ser espectacular.

Al final del passeig, fins i tot ens ha sortit una mica el sol!! I encara hem pogut fer més fotos en aquests llacs idíl·lics.

Com ja havíem visitat la zona del castell i els jardins, hem tornat a agafar el bus i hem anat cap al barri dels samurais on hem pogut veure unes cases… Que no ens importaria poder-hi viure! I hem anat a petar a l’antiga casa Samurai de la família Nomura, que té uns jardins…. Preciosos!!

La casa ens ha agradat, però el que hem gaudit més ha sigut dels seus jardins, fent fotos i sobretot estant asseguts veient-los i relaxant-nos amb el soroll del aigua i el silenci humà. Jo, fins i tot m’hi he adormit una mica.

Sortint d’allà totalment relaxats hem decidit buscar algun lloc per dinar, però per la zona on estàvem no hem trobat cap lloc que ens convences, així que hem agafat el bus decidits a tornar cap a l’estació i buscar per allà on dinar. Però de cop, tot anant en el bus, hem vist tot de llocs on poder menjar i just a l’altre banda un mercat, així que hem baixat a la parada 18 del loop bus, i cap al mercat!! I només entrar hem vist un lloc de sushi i clar, on havíem d’anar amb el Mario i l’Oscar? Cap a dins i realment hem dinat molt rebé.

I amb la panxa plena ens hem llançat a visitar el mercat, un mercat molt ben posat que ens ha enamorat, ja que no només podies comprar, sinó que en algunes parades, com les d’ostres per exemple, es podia menjar després de triar l’ostra que et fes més el pes (n’hi havien des de 500 yens a 1500), i l’Oscar no s’hi ha pogut resistir i s’ha menjat una ostra de la mida de la seva mà.

Sortint del mercat, hem tornat a agafar el bus i jo m’he baixat a la parada de l’estació ja que necessitava una mica de descans, que el ritme que portem el començo a notar, aquí és on es nota la diferencia entre viatjar 20 dies o fer-ho un llarg temps com estem fent nosaltres, el ritme és totalment diferent!

Així que he deixat al Mario i l’Oscar al bus per a que anessin al barri de les Geishes i jo m’he comprat un cafè a l’starbucks i cap al hotel, on ja m’han donat la clau de la nova habitació i ja he esbrinat que la mare i el Pere ja hi eren. Com a mi m’havien donat la clau de la twin i a ells la doble, hem fet canvi d’habitacions i… A fer una bona migdiada que ja tocava!! I poc després de despertar-me ja ha arribat el Mario que havia deixat al Oscar al tren i que no havien pogut veure ni una sola Geisha, tot i que passejar pel barri, també és força agradable, pel que m’han comentat.

El resta de la tarda, hem estat posant el blog una mica al dia, això de tenir aquí a la mare, el Pere i l’Oscar fa que anem una mica retardats amb la nostre tasca blogaire… Però no us preocupeu que estarà tot penjat abans d’anar a Xina!!

I a quarts de vuit hem sortit a sopar tots quatre, i justament, hem escollit un lloc on no tenien carta en anglès, així que hem hagut de demanar una mica per intuïció i sembla que el Pere s’ha aficionat al sushi i això ha fet que nosaltres dos repetíssim amb sushi també!!