Viatge a Ítaca

Dia 82: Xinping, un raconet de tranquil·litat

4 comentaris

29 d’agost

Trossets d’infància i adolescència repartits en aquest indret. Muntanyes càrstiques idònies per l’escalada (Jan apunta el nom… ☺ ), i en qualsevol moment un núvol Kinton ens ve a buscar, i els de cor pur com nosaltres hi podem pujar, i avui no ens hauria anat malament, perquè 1185 esglaons són un bon entrenament, segur que en Goku, Krilin i companyia en algun moment els devien pujar….

Avui els nostres despertador sonen, ens aixequem, els apaguem, ens mirem, i quasi sense paraules decidim que avui no fem excursió. Que dormir també és un plaer, i avui el perllongarem, així tant contents i feliços deixem que les hores corrin mentre nosaltres somiem en coses inversemblants, que després al recordar-les penses, no sé a que ve això ara. Algun interpretador de somnis a la sala? ☺

Una mica de connexió internetera perquè el cervell comenci a funcionar, i un cop activat, cap a tocar del migdia, no demaneu o no n’hi ha… ☺, decidim que és hora d’anar a fer un esmorzar-dinar, i fent una volteta pel poble, anem a parar al Warm cafè, un raconet que té bona pinta, i on fem uns dumplings i uns noodles que estan força bé. El preu, no està malament, i com ens han tractat molt bé, i entre els retalls d’agraïment a la paret, en veiem que parlen de les excel·lències del plat especial d’albergínia, doncs haurem de tornar en una altra ocasió.

Xingping

Xingping2

Potser no tenim memòria, o la nostre oblida ràpid, perquè avui tornem a debatre si aquest és el lloc on més calor hem passat. Això no ho sabem, però el que si que podem dir, és que sues d’una manera, que tot el passat fins ara sembla un joc de nens. Per combatre-ho, fem unes begudes en algun lloc amb ventiladors, mentre escrivim post del dia anterior i reservem alguns hostels del camí que ens ve ara.

Quan la xafogor, i l’hora ho comencen a aconsellar, decidim que és l’hora de fer el cim. A tocar del poble, hi ha una pagoda que corona un turonet, i on s’hi arriba pujant la quantitat de 1159 esglaons, i com l’esperit de la Glòria ens ha posseït, doncs cap a dalt que falta gent. També com som dels que ens agrada fer funcionar el cervell a tota màquina, hem decidit no comprar aigua i deixar-ho per més endavant, pel camí ja en trobarem…. i res de res, hem anat pujant esglaó a esglaó, amb una deshidratació constant en forma de suor, que ha empapant i enganxat tota la roba al cos, sense una ampolleta d’aigua per pal·liar-ho. Les vistes des de dalt, maques però sense arribar a la excel·lència, i el dia no acompanya amb una boirina que l’enlletgeix una miqueta.

Xingping3

Xingping4

Xingping5

Xingping6

I un cop fet el cim, doncs cap avall que aquí sobra gent, que al capvespre és una zona molt demandada, i l’espai és molt petit. Pensàvem fer un banyet i veure la posta de sol des del mateix lloc que ahir, però anem tard i xops, així que canvi de plans.

Xingping7

Decidim anar a sopar al Warm Cafe, i després ja anirem cap al hostel. El sopar com no, posa la creu a un dels plats que teníem pendents. Les eggplants, també conegudes com a albergínies, que les serveixen conjuntament amb altres verduretes i que estan per llepar-se els dits. Una autèntica delícia que sens dubte repetirem. Per acompanyar un parell de platets més, i l’Eva i el seu suc de síndria que no es separen fins que se l’acaba.

Xingping8

Xingping9

Hem trobat el nostre raconet en aquest poblet, no només perquè ens tracten molt bé, i els plats estan deliciosos, si no també perquè te una carta amplíssima i els propietaris-cuiners mai et diu que no tenen alguna cosa. Perquè tot ho cuinen al moment, i si falta de res, una trucada i apareix una ajudant improvisat que porta quelcom que falti. We Love this place!!! ☺

I cap al hostel s’ha dit. Avui les pizzes que cuinen al forn de llenya, ens donen més calor que no pas saliveres. Per sort una cerveseta fresqueta a bon preu, mentre ens posem al dia amb la vida occidental mitjançant la deficient Wifi, i esperem per veure quina pel·lícula toca avui. I serà….. Trainspotting!!! Veiem una estoneta, però fa massa calor i acabem la jornada a l’habitació, on les nostres lliteres separades ens acullen abans de lo habitual. Algun capítol de Dexter i a dormir, a saber que ens depara demà el dia… ☺

Anuncis

4 thoughts on “Dia 82: Xinping, un raconet de tranquil·litat

  1. Molt cuco aquest poble, i les vistes de dalt, impressionants.
    Aquesta foto https://viatgeitaca.files.wordpress.com/2013/09/xingping6.jpg?w=820, recorda alguna imatge microscòpica de les protuberàncies d’una cèl.lula, fantàstica !!
    Ah…, això de fer tant d’esforç sense portar aigua, vigileu, és perillòs !

  2. Me sumo al que diu el meu germanet: mai una excursió sense aigua! L’esperit de la Glòria us acompanyarà sempre que pugeu amunt però ben acompanyat d’aigua, eh?

    • jajajajaja nuestro maestro yoda….la veritat és que n’hem après una miqueta de com s’han de fer les coses… Però, pel que veus necessitem que vinguis i ens ajudis a pujar més i més alt…. 🙂 Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s