25 de setembre

Doncs si!! Ja tocava!! Ens hem passat quatre dies relaxant-nos, menjant bé, gaudint del nostre barri a Boudha i només sortint un dia per anar a fer el visat a la Índia, i avui ja hem decidit fer alguna cosa més.

Després de mandrejar una estoneta, fer una mica d’exercici (si, el Mario més, però jo vaig fent una mica d’abdominals que sinó no estarem en forma amb tant de temps…), i una bona dutxa (ens estem acostumant a això de dutxar-nos cada dia). Hem sortit del nostre entorn de pau i tranquil·litat i agafat un taxi per anar primerament a Thamel (el barri de Kathmandu de motxileros on pots trobar multitud de botigues, restaurants i agències de viatges).

De fet només sortir de l’entorn de la stupa de Boudha per la porta principal, és com si canviessis totalment de món. Passes d’un lloc on només se senten les persones, i els seus mantres a un lloc on hi ha molt de trànsit amb el seu caos acompanyant i soroll de milers de botzines.

Un cop a Thamel, el primer que hem fet ha sigut buscar un lloc per esmorzar alguna coseta, i de pas intentar trobar un wifi més potent on poder pujar les milers de fotos que tenim al Dropbox. Hem trobat una Bakery que tenia bona pinta i hem fet un cafè que segons el Mario estava prou bo i un Ginger Tea que sembla que no ens hem entès ja que tenia suc de llimona i mel, i no m’ha acabat de convèncer, això acompanyat d’un parell de croissants. Ara, la wifi… Res de res, segueix pujant mooooolt lent!!

Amb la panxa una mica plena, hem fet cap a l’agència on vam portar els nostres passaports per fer el visat, per esbrinar si des de Kathmandu podíem fer Rafting, i si! Ens han ofert, excursió d’un dia i també de dos, i abans de decidir-nos per ser clients ja ens han millorat una mica el preu.

Per no haver de decidir allà mateix, hem anat a fer un altre cafetonet en un altre lloc, però passant per comprar uns pantalons pel Mario que ja toca una mica de renovació de vestuari!

Amb les idees més clares hem contractat per divendres un tour d’un dia per anar a fer Rafting, així que ja us explicarem que tal se’ns dona el tema!!

I ara si, a fer turisme! Recordant l’estada a Kathmandú de fa quatre anys i amb ajuda de la lonely, hem anat baixant per un dels carrerons de Thamel, plens de persones, cotxes, motos… I observant com de diferent és aquesta ciutat a qualsevol d’occidental, no sé si en una ciutat com aquesta m’hi sabria adaptar per viure-hi la veritat!

La nostra ruta ens ha portat a una mena de plaça o més aviat creuament de camins, que ha fet que escollíssim un, que més aviat ens ha allunyat del nostre destí desitjat. I hem anat a parar a on ens va deixar el autobús al arribar del Tibet. La intuïció combinada amb alguna pregunta a algun local, ens ha portat a una de les entrades de la plaça Durbar de Kathmandú, on hem hagut de pagar 750 rupies per persona, però ens han informat que podíem anar a segellar-les i així ens servirien per tots els dies que estiguéssim a Kathmandú. Així ho hem fet, i després d’un petit bucle on el funcionari encarregat del tràmit em demanava els passaports i una foto, i jo li deia que els passaports estaven a l’ambaixada Índia, finalment només amb una foto, ens ho ha segellat i fet un carnet per poder entrar-hi fins el 2 d’octubre.

Crec que la sensació que he tingut a la plaça Durbar de Kathmandú, ha sigut molt semblant a la que vaig tenir quatre anys enrere, és molt maca, però, seria millor si no hi pogués entrar cap mena de vehicle, que, tot i estar regulat per dues de les entrades, per una encara hi entren i això li treu bastant la màgia al lloc.

A Nepal coexisteixen infinitat de deus, deesses, divinitats, budes, entre d’altres, que tots son reverenciats en forma d’adoració a estàtues, escultures o pintures. Però si n’hi ha una que ens ha sorprès, és la Kumari. Es tracta d’una deessa vivent, que segons la creença està tancada en un cos de nena. Així que després d’una rigorosa selecció entre nombroses nenes del voltant dels quatres anys, es tria la Kumari Devi, que es trasllada al palau de Kumari Bahal a la plaça Durbar de Katmandú, conjuntament amb la seva família. Habitualment els occidentals no hi poden entrar, però nosaltres avui si que ho hem pogut fer, no ens pregunteu perquè. Més difícil es veure-la, ja que les seves aparicions son molt puntuals. Cal dir que el seu “regnat” com a deessa acaba amb la primera menstruació, o amb alguna pèrdua accidental de sang abundant. I pel que es veu, un cop deixen des ser deesses, tot i la suculent dot que paga en temple en concepte de jubilació és difícil que trobin marit, perquè es diu que porta mala sort casar-s’hi.

Després, una miqueta més de passejar per la plaça, i de la gent que s’hi aglutina fins que ja hem decidit que per avui n’hi havia prou.Per tornar a Thamel, aquest cop, hem agafat el camí correcte i hem pogut anar gaudint una mica de la sorollosa vida dels habitants de la ciutat.

Tot arribant-hi he acabat comprant uns pantalons que els que tinc em fan unes bosses…

Taxi, i…. Cap al nostre racó de pau, una volta a l’stupa, una mica de descans a la guesthouse i un bon soparet aprofitant la wifi al nostre lloc preferit, el Flavour’s Cafè!!