1 i 2 de novembre

Com la moto ahir va funcionar a la perfecció, avui doble ració, que tenim ganes de veure més platgetes al sud, alguna de les recomanades a les guies. El casc posat, i per la carretera principal paral·lela a la costa, anem fent quilòmetres.

L’ombra que no es separa de nosaltres, encara que aquest sol abrasador sembla que també l’afecta.

Trànsit Indi, menys dens que a altres zones, però amb els mateixos ítems de conducció. Així que intermitents, canvis de direcció i incorporacions a la carretera, són algunes de les coses que no funcionen com a casa. Però ja som uns indis més, només ens falten les plomes… ☺ esquivem vaques, gossos, i caminants, que en qualsevol moment decideixen que aquell és el tros de via pel que volen passar, i res més a dir. A fer, sobretot anar amb cent ulls i ser proactiu, anar amb compte, però gaudint molt del paisatge i del plaer que ens provoca sentir l’asfalt als que ens agraden les motos.

Les indicacions, pràcticament inexistents, i dels quaranta quilometres que havíem de fer, en fem quinze més, fins que preguntem. Tornem enrere, i en la mateixa intersecció que assenyala cap a Agonda, també es va cap a Palolem. Potser ho podria indicar també??? ☹

Palolem, paradís de motxilles. Un carrer transitat, i un altre que acaba a peu de platja, és el que trobem de moment. Deixem la moto, i decidim que tot i que pensàvem passar algun dia per aquí, no ens mourem d’on som. Aquí més caçaturistes per metre quadrat en tots els formats possibles. Nosaltres anem a veure la platja, que és el que ens ha portat aquí, i realment és bonica. Una mena de gran cala amb tot d’allotjaments i restaurants per escollir a la vora de la sorra. Un bon lloc, on segur que ens acabaríem trobant a gust, però ara mateix, massa gent per nosaltres… ☺

Un refrigeri en un dels llocs de l’àmplia oferta, i cap a Agonda. Senyalització quasi bé inexistent, però arribem i hem d’aparcar la moto. Un camí entre casetes de palma, i una altra cala, aquesta sense ningú. Barques de pescadors que esperen que arribi l’hora de sortir, i nosaltres que passegem una miqueta per la sorra. La calor és forta, i decidim tornar, i ja farem banyet a prop de “casa”.

El camí de tornada, el fem per carreteres interiors, entre poblacions, i vegetació. Una autèntica delícia conduir per aquí, tot i que estem cansats de moto. Tot i la manca d’indicacions, la intuïció i el sentit comú ens fan arribar a terra coneguda, i aleshores el bany. I com no, la cerveseta contemplant, un altre posta de sol, d’aquelles perfectes, que somies per una primera cita romàntica. I així acomiadem un dia esgotador de moto, i que ens ha fet replantejar si volem fer una ruta de devorar quilòmetres, que teníem pensada pels propers dies.

L’endemà, el cul encara ens rondina pel maltracte que li vam donar ahir. Per tant avui poca moto. De fet quasi res. Anem a la platja, l’aparquem, i caminem una miqueta per la sorra buscant un lloc idíl·lic i solitari, allunyat de les barques de pescadors i del peix que encara queda per la zona. No hem de caminar massa, i trobem el punt ideal. Allà estirats sobre la sorra, anem fent estona. El cos s’escalfa, i toca anar cap a l’aigua, per refrescar-se , que tot i que no és molt freda, serveix per a l’ocasió.

Un bany i un altre, en aquestes aigües que tot i no ser cristal·lines, per nosaltres són el paradís. Potser redefinirem el concepte de bona platja a les nostres ments, i encabirem una mica més de Goa, per completar el concepte de Formentera, Menorca, Costa Brava o Playa Paraiso…

La càmera, temorosa de la sorra i de l’aigua, decideix que ella també vol gaudir del moment. Que cal immortalitzar els jocs amb les onades i el mar que les empenta.

O simplement, la bellesa de la pau que dona seure a la seva vora, mentre les onades t’acaronen els peus. Estonetes de plaer que passen, i per aquestes no s’ha de pagar, així que la perllonguem fins que creiem que tot i la crema solar aplicada, els nostres cossos ja poden començar a tenir col·lapse de radiació, i recuperem algun episodi passat en aigües mexicanes…

Entre passeig i passeig per aquestes platges, hem anat a preguntar a un parell d’allotjaments a peu de sorra. Diferents habitacions i preus, però com estem a començament de temporada no són molt elevats. El que més ens agrada es diu Anthy’s, i a més tenim la sort, que no el tenen ple, així que negociem, i traiem un preu similar al que estem pagant al poble. 800 rupies per nit, una mica menys de 10 euros al canvi, així que a partir de demà, canviarem de lloc on dormir, perquè el nou lloc a més de tenir wifi, i de que l’habitació està força be, estar a deu passes de l’aigua és una temptació difícil de rebutjar.