5 de novembre

Sembla ser que avui el dia va de números rodons. Fa 150 dies que vam marxar de Barcelona, i la veritat és que mai hagués pensat que podria estar viatjant tant de temps, sense tenir la sensació que això s’acaba. 150 dies, per una banda penso que en són pocs i per l’altre que ja en són molts!!!

Pocs? Sí, potser perquè encara ens queda molt camí per recórrer, i el que portem només és una petita part de tot el que volem arribar a fer (que no sé si serà possible, però tot el que puguem fer serà genial i no ens sentirem decebuts si no acabem de fer tot el que volíem).

Molts? També!! Al mirar enrere i veure tot el que hem arribat a visitar i veure, ufff però si casi no recordem quan estàvem a Sant Petersburg i Moscú, o que dir de la nostra estada a Japó amb l’Oscar, la Mare i el Pere? D’això ja en fa dos mesos i mig ben bé!!! Si realment, 150 dies, en són molts, i gairebé fan el nostre cinquè mes de viatge.

Però a part de ser el nostre 150è dia, avui és el meu aniversari, i no un aniversari qualsevol no!! Avui faig 40 anys!!! Siii una xifra rodona i que dona una mica de vertigen, ja que sembla ser que a aquesta edat has d’haver sentat el cap, tenir una casa, una família… i no sé quantes coses més i jo… doncs no, no tinc res de tot això!!! Però en canvi, estic fent una cosa que no molta gent pot dir que fa, i és complir un somni, si, un somni que feia molt temps que tenia al cap i que no m’atrevia a portar-lo a terme, pensant sempre en el que pensaran, en que teòricament hauria de fer altres coses…. Vamos!! Mil històries i excuses que de cop, tot anant a un congrés de bloggers que havien fet la volta al món, se’m van treure del cap.

I per sort, tinc una parella que també ho va veure clar aquell dia, perquè clar… com li planteges a la teva parella, que tot just fa un parell d’anys has iniciat en aquest món de viatjar que tant enganxa, que voldries fer la volta al món amb ell i que voldries deixar tot el que tens a Barcelona? Doncs dic per sort, ja que va ser ell, que al cap d’un parell de dies d’escoltar tot de persones que un dia havien fet el pas, et ve i et diu: “He pensat, que potser podríem fer nosaltres la volta al món”.

No sabeu lo feliç que em va fer aquell dia, no m’ho podia creure!!! Siiiii, ho faríem!!! Estalviaríem de valent durant dos anys i llavors marxaríem!!!

Així que ara estic aquí, en un entorn idíl·lic com pot ser Goa, complint 40 anys!!! I evidentment sense rastre de la crisi dels 40!!! Qui sap si la tindré quan torni, però… ara mateix: “Que me quiten lo bailao”.

I us preguntareu que hem fet avui per celebrar-ho no??

Doncs el dia ha sigut similar als dies que portem aquí, però amb algun extra per fer el dia d’avui més especial si es possible.

El que si que us puc dir que semblava que les coses no acabessin d’arrancar, però al final ha sigut un dia fantàstic!!!

Al matí un bon esmorzar, però la wifi no funcionava, i això ha fet que tot i sentir-me feliç, no fos completament ja que una de les opcions de parlar amb la Mare era a primera hora i clar…. sense wifi…. Així que intentant no pensar-hi ens hem anat a banyar i descansar, i ha sigut quan ha tornat la wifi però massa tard per la Mare que ja havia de marxar a treballar, a veure si hi havia més sort al seu migdia!!! Ara, en quan ha tornat… he pogut descarregar molt lentament un vídeo que m’han enviat les 4wine i oh…. l’he pogut veure a temps abans de la següent activitat. El vídeo m’ha encantat, m’han fet plorar i riure, són realment fantàstiques!!! Moltíssimes gràcies guapes per fer-me sentir tan aprop vostre i pensar en mi tot i estar lluny!!! I moltes gràcies a tots els que hi heu participat: Marta, Anne, Germans Jovani, Diego, Elena, Nerea, Esteban i Jordi (que tot i que no surts, qui ha gravat a la Ruth??).

I amb llàgrimes als ulls i un gran somriure a la cara, tocava anar a fer-se un massatge, però sembla que tot i haver-lo reservat ahir, no estaven preparats i hem hagut d’esperar una estoneta, però l’espera ha valgut la pena, perquè, ohhhh quin massatge!!! Ha sigut dels millors que ens han fet mai!!! Una mica més d’una hora i totes les parts del cos, començant per l’esquena, continuant pels braços i mans, cames i peus, cap, panxa i acabant un altre cop a l’esquena i el coll, i tot amb oli, ohhh realment d’aquests que et deixen d’allò més relaxant, prement fort però sense arribar a fer mal. No sé si un dia d’aquests ens en farem algun altre…

I després d’una bona dutxa, a picar alguna coseta i beure alguna cosa i de pas…. Fer un skype amb la Ruth!!! Ja feia molt que intentàvem trobar el moment, però no hi havia manera i finalment ho hem aconseguit i a sobre el dia del meu aniversari!!! Gràcies Ruth!!! M’has fet sentir una mica més aprop de casa un dia com avui, ja saps que t’estimo molt i et trobo mooolt a faltar!!!

Per sopar volíem fer alguna cosa especial, però al demanar semblava un altre cop que no arrancava, ja que volíem preguntar que valia la llagosta, però avui no n’hi havia, i de beure volíem un vinet que ja havíem tastat i ens agradava però tampoc en tenien. Tot i així finalment hem menjat unes gambes fetes amb mantega i allet que estaven delicioses, una tonyina també molt bona i acompanyat d’un arròs saltejat amb coco, i per acompanyar un Sula Sauvignon Blanc que no estava malament!!!

I mentre estàvem sopant… ring ring…. la Mare per Skype!!! Quina il·lusió poder parlar finalment amb ella i per sort sense interrupcions!!! Ens hem posat al dia i quan ja acabàvem… El Mario ja havia donat unes espelmes per a que ens la portessin amb una crepe de plàtan i xocolata i just ho han portat i he pogut bufar-les tenint a la meva mare a la pantalla i el Mario al costat!!!

Quan he penjat… ufff en aquest moment els sentiments han sigut totalment contradictoris, alegria per haver parlat amb ma Mare, però tristesa per tenir-la lluny en un dia com aquest tant senyalat.

Per sort tinc al Mario al costat, participant d’aquesta aventura que hem començat i que no em podria imaginar sense ell. Cada cop ens coneixem més, i tot i que molta gent abans de marxar ens va dir si ja ho aguantaríem, us puc dir que i tant que ho aguantem!!!! I en volem més!!!! Portem ja 150 dies amb les seves 24 hores junts i en cap moment he volgut que no fos així!!! Em sento molt afortunada de tenir-lo al costat i l’estimo moltíssim. Som dos persones que en algunes coses ens assemblem molt i en altres som totalment oposats, però ens complementem a la perfecció, només espero que seguim junts molts anys i que ell pensi com jo!!!

Així que avui he tingut un aniversari totalment diferent als 39 anteriors, diferent perquè estic lluny dels que estimo excepte el Mario, diferent perquè a Barcelona per aquestes dates sempre comença a fer fred i en canvi aquí ens estem banyant a la platja amb força calor, i sobretot diferent perquè…. Estic complint un somni!!!