3 de març

Com us podria explicar des d’on estic escrivint aquest post, i el que és millor, on dormirem aquesta nit. A vegades les coses et porten a pitjor, però a vegades el fet de trobar un lloc ple et porta a un altre que ni havies contemplat i que és infinitament millor, i això és el que ens ha passat avui, però…. anem per pams que el dia al igual que els altres ha sigut llarg i ha donat força de si.

A mida que passa el temps aquí a Austràlia, cada dia passat em dona la sensació de que no veiem suficient coses durant el dia, o més ben dit, que potser podríem veure més, però en canvi, quan fas recopilació mental del dia te n’adones que has fet moltes coses, i que ens els mesos anteriors a arribar aquí no havies fet en un dia ni la meitat d’un dia dels que fem poc.

Però potser pel fet de tant esperar aquest país, o perquè aquí a la part Occidental hi estarem tan sols dues setmanes, sembla com que el temps se te’n va, i que no arribes a tot el que vols fer. O que si et pares a pensar tota la regió que estem recorrent és immensa, i amb els dies que tenim només podem fer una ínfima part i hem de deixar moltes coses per veure. Ens passarà el mateix quan comencem a Melbourne? Suposo que si, però el camí poc a poc et va ensenyant que has de fer i de que has de prescindir.

Per un dia no hem fet servir despertador, però tot i així, ens hem llevat a la mateixa hora que sempre més o menys, però avui hem decidit fer una mica el ronso, ja que dormíem en un lloc permès i estàvem segurs que ningú no vindria a destorbar-nos el descans.

Ens ha agradat aquest lloc que vam trobar, on a més hi podem fer un esmorzar tranquil·lament a la taula de pícnic tot xerrant de les nostres coses, i a la vegada planificant una mica com serà el dia.

Ahir el dia no ens va donar de més al arribar a aquesta zona, i per tant ens tocava visitar-ne les seves parts més importants, i per tant, hem decidit començar pel Torndirrup National Park, on el més important per veure eren uns penya-segats anomenats The Gap i Natural Bridge.

Així només llegint els noms, ja sembla que el que has de veure serà impressionant, però el que realment veus és indescriptible, difícil d’imaginar unes formacions rocoses on el mar peta amb unes onades enormes de diferents tonalitats de blau, des del més clar al més fosc.

Aquí sembla que els noms no els han de pensar gaire, i realment ja t’ho diuen tot. Al Natural Bridge, un pont natural de pedra que s’ha fet sobre el mar, on t’hi pots arribar a passejar per les enormes roques que el formen, i sobretot el pots gaudir des d’una banda on hi han també moltíssimes roques, per on amb compte t’hi pots passejar i gaudir de la natura salvatge.

The Gap, doncs un forat o entrada de mar a la roca, on les onades hi venen a trencar, i tot i l’alçada, l’aigua t’arriba a mullar.

Us podeu imaginar la quantitat de fotografies que hem fet?

La següent parada en ruta recomanada pel Dave, ha sigut Wind Farm, una zona de la costa on hi han tot de molins de vent per aconseguir energia.

Venint d’on veníem, un no espera veure res espectacular o pensa… amb el que he vist, és difícil que el que vegi ara em sorprengui, però pel que sembla Austràlia està disposada a portar-nos la contraria, i a la vegada penses, sinó, perquè el Dave ens ho hauria recomanat??

Aquí hem pogut gaudir de la costa des d’altures de penya-segats, amb una platja infinita on les onades hi van a petar, i a més veient com gent fa parapent i pensant… epsss que nosaltres també ho vam fer!!! Tot i que a la nostra memòria sembla que quedi lluny, molt lluny…

Fins avui ens ha estat fent uns dies impressionants amb un sol que no te l’acabes i sense cap núvol, però ahir, van començar a aparèixer i avui cobreixen tot el cel. Però en aquesta zona i no anant a la platja gairebé fa que la costa i els penya-segats tinguin un encant especial, potser els núvols no podrien haver triat un dia millor no??

Un cop vista tota aquesta zona, hem volgut anar a visitar la zona de platges d’Albany, i més concretament a Emu Point, on s’ajunta l’oceà amb una mena de mar interior anomenat Oyster Bay.

El lloc preciós, però el millor de tot és que hi havia dutxes i d’aigua calenta, així que ja tocava fer una mica de neteja no?? Que a més comencem a tenir uns peus… que la brutícia no se’n va!!!

Ben nets hem aprofitat per dinar amb aquestes vistes i tranquil·litat que donen els parcs i zones habilitades que hi ha per tot Austràlia, i que ja ens agradaria tenir allà.

Per la tarda hem cregut que podíem anar cap a Pondogurup Park que també ens havia recomanat el Dave, però un cop allà hem vist que la zona era sobretot per fer caminades que estem segurs que eren precioses, però era tard i tampoc teníem ganes de posar-nos a caminar, així que hem decidit tornar cap a Albany, però abans, hem parat en un celler de la zona (si aquí hi ha una altra zona vinícola anomenada Mount Baker) on hem pogut tastar diferents rieslings cada un més interessant!!

I que ens faltava avui? Doncs trobar un lloc on dormir, així que mirant els papers que vam agafar a Albany, hem vist que hi havia un parell de zones de càmping gratuït tot encaminats cap a Esperance que és on ens dirigirem demà.

Així que cap allà que hem fet cap, i en el primer a Norman’s Beach, l’hem vist molt ple, tot i que la nostra petita furgo segur que hi hagués cabut, però hem pensat anar a Betty’s Beach a veure si estava millor.

La Platja de Betty’s realment era espectacular, però ens ha estranyat molt que no hi hagués absolutament ningú, i hem preguntat a uns homes que hi havia i ens han dit que era temporada de pesca i no es podia acampar, ohhhh llàstima perquè ens agradava.

Però… tornant cap a Norman’s beach, hem vist un trencant i al mapa indicava zona de càmping, i sorpresa… el lloc espectacular i a més teníem lloc!!!

Realment, crec que és dels millors llocs que hem dormit amb una platja de somni als nostres peus i un cel blau ple de núvols…

Un gust cuinar-hi i després poder-ho sopar.

I allí hem conegut una parella d’irlandesos que porten més de 40 anys a Austràlia, que estan viatjant pel país amb una autocaravana de les que ens agraden, i ens han ofert anar a fer un beure amb ells alguna cosa. No ho hem refusat, i la veritat és que ha estat molt divertit i ens han donat algunes bones recomanacions, els quatre asseguts al voltant de la taula dins de la seva caravana.

Així que amb el soroll de les onades i veient les estrelles des de la finestra, ens anem a dormir, Bona Nit!!

Informació pràctica:

– Ruta: 252km Cosy Corner – Gap and Natural Bridge – Wind Farm – Emu Point – Castle Rock winery – Tree in the Rock – Albany – Betty’s Beach – East Bay

– A l’oficina de turisme d’Albany hi han lavabos, una pica on es pot recarregar d’aigua i dutxes pagant 4$, a més també hi han endolls on recarregar estris tecnològics.

– A Emu Point hi han lavabos i dutxes d’aigua calenta gratuïtes.

– En direcció Albany, hi han dos llocs de free càmping a Norman Beach i a East Bay, nosaltres hem dormit a aquesta última i les vistes són espectaculars.

– Si compreu al Coles, el ticket de compra us serveix de descompte a la gasolinera, en el nostre cas ens ha sortit 4 cèntims per litre més barat.