Viatge a Ítaca

Dia 345: Comencem a al·lucinar amb els paisatges de Nova Zelanda

8 comentaris

19 de maig

Però que bé que hem dormit aquesta nit a la nostra nova caseta, ni mal d’esquena, ni fred… Genial!! I a més hem pogut recuperar la son perduda el dia anterior. Ho necessitàvem!! Avui, no havíem posat el despertador, i així aixecar-nos quan el cos digués prou. Però tot i així no ha sigut gaire tard, després de tot, ahir anàvem a dormir força aviat.

Ahir cam decidir al vespre que avui no faríem res de res, que el dedicaríem a descansar i preparar una mica la ruta que volem fer en aquest país, però al final… Hem decidit fer una volteta, però anem per pams…

El que si que hem fet és fer l’esmorzar mooolt tranquil·lament, i després començar a llegir coses de Nova Zelanda i anar-ho senyalant en un dels mapes dels quals ahir havíem fet acopi a l’oficina de turisme del aeroport.

Akaroa

I quan ja portàvem una estona, ens ha agafat el cuquet d’anar a fer una volta per la peninsula de Banks, després de tot, acabem d’arribar a un país que esperàvem amb moltes ganes, i havíem de fer ja un petit tastet, l’ànsia ens ha pogut!!

La península de Banks que està a tocar de Christchurch es va formar per dues erupcions volcàniques, i Akaroa, la seva població més important va ser la primera colònia francesa de l’illa. Els descendents dels primers colons hi segueixen vivint, i per això et pots trobar els noms dels carrers en francès, de fet no posa “Street” enlloc, sinó que tots els carrers són “Rue”.

Akaroa2

Akaroa3

Per recórrer la península el millor és fer-ho a través de la seva carretera escènica, la Summit Road, que et regala uns paisatges impressionants gairebé només començar.

PeninsulaBanks

PeninsulaBanks2

I tot seguint la carretera que et manté amb la boca oberta contínuament, de tant en tant et trobes desviaments que et porten a platges o badies realment increïbles. En trobes bastants i realment, tan se val quina escullis perquè totes són precioses.

PeninsulaBanks3

PeninsulaBanks4

Nosaltres hem agafat el primer trencant que ens ha portat a Le Bons Bay, una platja solitària amb algunes cases que ens ha encantat, i on hem aprofitat per dinar i fer un passeig. Descobrint alguns ocells, o més aviat ànecs que ens han sorprès. Per què? doncs perquè sempre van en parella, un té el cap blanc i l’altre negre, el que no sabem són el seu nom i qui és la femella i qui el mascle, el que si que ja hem pogut anar observant és que mai en veus un de sòl.

PeninsulaBanks5

PeninsulaBanks6

PeninsulaBanks7

PeninsulaBanks8

El següent trencant de la carretera ens ha portat a Okains Bay, una altra platja on a més hi hem pogut veure uns cavalls. Un petit càmping en una situació immillorable però avui no en farem us, i d’allí no ha calgut tornar a la Summit Road, sinó que una altra carretera escènica ens ha portat a Little Akaloa, una altre platja i petit poblet.

PeninsulaBanks13

PeninsulaBanks10

PeninsulaBanks11

Més que parar en un lloc en concret val la pena fer aquestes carreteres ja que els paisatges et deixen sense alè.

PeninsulaBanks12

PeninsulaBanks14

PeninsulaBanks15

De tornada ja per la carretera principal per on ahir ja havíem passat, hem vist un lloc que feien formatges i no hem pogut evitar la parada. I clar en degustar els seus formatges… Ens n’havíem d’endur algun!! Aprofitant que no eren massa cars i estaven d’allò més bons.

I al arribar a Akaroa una volta pel poble, veient les referències franceses com la Rue Jolie, i la fantàstica caiguda de sol, i la seva llum reflectida sobre el llac.

Akaroa4

Akaroa5

Akaroa6

Akaroa7

Primer dia a Nova Zelanda, i ja podem dir que això ens encanta!! I a més, anem en una furgo on s’hi està d’allò més bé!! Que més podem demanar?

Informació pràctica:

– Ruta: 88km Akaroa – Le Bons Bay – Okains Bay – Little Akaloa – Akaroa

– Val molt la pena fer la Summit Road tota sencera, les vistes són impressionants

8 thoughts on “Dia 345: Comencem a al·lucinar amb els paisatges de Nova Zelanda

  1. Si que de veritat els paisatges son espectaculars , també les vistes del mar molt bones. Petons, Albert.

  2. Quins paisatges fantàstics ! Si no fos pels animalons i les plantes, s’assembla una mica a alguns racons d’Irlanda (i la carretera i per l’esquerra 😉 ), però aquestes platges molt més maques !!

  3. Comença molt bé això. De moment els paisatges són esplèndids!

  4. que precióooos!!!!!

    • Tu si que ets preciosa…com una foquita 🙂 però de les boniques i gracioses 🙂 o prefereixes un dofí??? o una dama elfa?? La Galadriel potser??? 🙂 Petonetsssss guapa!!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s