Dia 2 Botswana i Namíbia: Entre fronteres i animals

19 Abril 2020 by Viatge a Ítaca 1 comentari

23 de juny de 2019

Molt aviat. Aquí no canten els galls, no n’hi deu haver gaires. Alarma electrònica que ens fa obrir els ulls i mirar per la finestra si el nostre cotxe encara està aparcat on el vam deixar ahir. Tot correcte. Vestits d’aventura baixem a esmorzar quan estan obrint el restaurant. Buffet inclòs a la tarifa de pernocta, que ens servirà per aguantar carretera sense parar que avui és un dia d’aquells que presenten moltes incògnites:

Creuar una frontera sempre és una aventura,
Com estaran les carreteres a Botswana?
Arribarem abans de que tanquin al parc on volem dormir?

Sortim de Johannseburg per carreteres multicarril molt ben asfaltades. A mesura que ens allunyem, el camí segueix en molt bon estat però els carrils van minvant i toca fer allò típic a Sudàfrica d’apartar-se al voral per permetre que t’avancin aquells que venen a més velocitat, o esquivar aquells que avancen en sentit contrari. Res greu quan ho normalitzes, i la conducció preventiva és la millor eina en un entorn que no és el nostre. Una ràfega de llums o encendre els quatre intermitents són símbols d’agraïment entre vehicles per respectar les regles del joc, i nosaltres ja som uns més.

Els mapes tecnològics van força bé, i tot i respectar la velocitat sobretot pels freqüents radars, anem a la màxima velocitat permesa perquè el temps se’ns tira a sobre. Portem moltes reserves fetes amb anterioritat, perquè ara i aquí és temporada alta, pel que esperem que funcionin les agosarades previsions que hem fet i no haguem d’improvisar el primer dia d’aventura.

Omplim el dipòsit a una de les darreres i ben ordenades benzineres sud-africanes abans d’encarar els tràmits de frontera. El pas que hem escollit és Groblersbrug Border i no hi ha gaire cotxes , tot i que trobem forces camions parats abans d’arribar-hi.

Aparcar el cotxe, fer cua a peu per passar control de passaports i després pagar i validar que portem tots els papers necessaris perquè el cotxe pugui passar. Sempre és una loteria això de la burocràcia entre països, però tot i els petits nervis i l’espera lògica en algun punt, en una hora i mitja ja estem trepitjant carreteres Botswaneses.

No hi ha gaire diferència en quan a l’asfalt, però si que ens sorprèn que tots els vorals estan molt i molt nets de plantes i arbres, i trobes sovint gent fent aquesta feina. Suposem que és el preu de tenir els animals en llibertat, que no hi hagi grans tanques que els limitin, pel que en qualsevol moment et pugui creuar un animaló i és convenient tenir la major visibilitat possible.

Més tranquils després de passar la frontera ens encaminem cap al Khama Rhino, un santuari per a la conservació del rinoceront on pots pernoctar si portes un 4×4. Cap a les 16 hores estem entrant per la porta, i després de pagar l’import de les tarifes corresponent passem a comprar llenya i alguna coseta a la petita botiga.

Carreteres de sorra que fan patinar el cotxe, però poc a poc vaig agafant traça. Arribem a la nostre parcel·la on acamparem. No hi ha tanques que delimitin i algun cartell que posa que no t’acostis als rhinos a menys de 50 metres. Nosaltres no ho farem, però espero que ells també sàpiguen llegir… 😉 Aquí no hi ha elefants ni depredadors que et puguin visitar, però no les tenim totes.

Tenda muntada, i anem a fer un game-drive que aquí és com anomenen les excursions a buscar animalons. Carreteres estretes i alguna duna de sorra. Un altre cotxe més gros que s’acosta i això de tenir el volant a la dreta no ajuda gens, i rasquem una mica el lateral dels cotxes. Gran estrena!!! Per sort no ha sigut gaire cosa i havíem pagat exempció de franquícia. 😉

Els nervis del moment i la por al cos s’esvaeixen quan arribem a una gran esplanada. Allà zebres i nyus corren i juguen aixecant pols que amb un sol que poc a poc va caient al darrera, converteix aquell en un dels primers moments que segur no oblidarem. Càmera boja i nosaltres també. La llum es va apagant, intentem estirar al màxim, però no volem més ensurts i la gana fa estona que ens ronda.

Retornem amb calma i precaució cap al restaurant del parc a fer un mos. Sense massa glamour i de menjar no gaire suculent, però un tros de carn i alguna cosa per acompanyar ens serviran com a sopar.

Tornem cap al nostre allotjament. Prioritats: encendre un foc, i ja fosc anar amb la llanterna a situar on està el lavabo. Tranquils i relaxats compartim una estona mirant les flames que creixen mentre els estels comencen a aparèixer sobre nosaltres. Llàstima que no tinguem gaire traça a fotografiar cels nocturns. No patim, més oportunitats tindrem. A les nits fa fred i cal tapar-se, però mentre dura el foc, restem allà plantats contemplant el cel.