Viatge a Ítaca


1 comentari

Escapada de cap de setmana a Dublín

Sortíem a les 16 hores de Barcelona, camí de l’aeroport, on ens esperava l’avió de Ryanair que a les 18:45 ens portaria cap a Dublín, després de unes dues horetes i quart de viatge en plantàvem a l’aeroport de Dublín sota una miqueta de boira i pluja.

Després d’endarrerir rellotges, una hora menys que a Barcelona, agafavem l’Aircoach, un autobús molt ben posat que per un preu de 8€ per persona ens parava després d’una mitja horeta a tocar de l’hotel.

L’hotel es diu “The Leeson Inn Downtown”, i és força bufó, sense ascensor i amb unes habitacions petitones però molt confortables. Està situat a un quart caminant de Grafton street.

Després de deixar les bosses, comencem l’expedició en busca d’alguna cosa per omplir les nostres panxes que ja fa estona que protesten. Ja són les nou ben passades i aquí sopen molt aviat, així que trobem un “Subway” on fem uns entrepans per enganyar la gana…

Caminem una miqueta fins a Grafton Street, una zona plena de botigues, on de dia sembla que hi ha molta animació, però de nit sembla que la gent hi està de pas. Ens saluden pel carrer i és que debem tenir cara de simpàtics o és que no anem a la moda d’aquí, tots van ben vestits i noies amb minifaldilles i tacons de vertigen….

Després d’una passejada i veient que tots els Pubs estan plens fins a dalt de gent i que nosaltres no tenim excessives ganes de gresca, tornem fent un passeig cap a l’hotel que demà serà un nou dia…

L’endemà el despertador toca diana, i baixem a esmorzar cap a les 9. Comencem a fer el tour que ahir a la nit vam decidir i ens dirigim cap al Trinity College. De camí comprobem que no hi ha massa moviment encara pels carrers i entrem a Merion Square on hi ha un parc amb una estatua d’Oscar Wilde, el saludem i seguim la nostre ruta…

Al Trinity College, on es cursen estudis universitaris, ens fan pagar per entrar 9€, i visitem primer una exposició sobre el “Book of Kells” (un llibre molt antic conservat perfectament) i seguint el camí anem a parar a la biblioteca. La més gran d’Irlanda i de fet és espectacular, val la pena veure-la, encara que no sé si els 9 euros que hem pagat…

Sortim i anem al centre del Trinity College on hi comença a arribar força gent, així que recollim i marxem a seguir la nostre ruta per veure la Molly Malone,l’estatua erigida en memòria de la peixatera de la qual parla l’himne no oficial dublinès…

Propera aturada al Dublin Castle, un antic castell on visitem una capelleta exterior i no entrem quan tornem a veure que hem de pagar…

Arribem a Christ Church, l’esglesia catòlica de Dublin, contemplem l’exterior i l’interior el deixem per qui vulgui pagar els 6 euros que valia l’entrada…

La nostra passejada ens porta cap a la Guiness Storehouse, l’antiga fàbrica de la Guiness convertida en museu. És espectacular, la veritat és que valen la pena el 15 euros de l’entrada amb consumició inclosa. Amb unes audioguies gratuïtes vas pujant pel diferents pisos de l’edifici on van tractant cada aspecte que te a veure amb la cervesa. Des del contracte d’arrendament de la fàbrica, que és per 9000 anys, passant per l’elaboració de la cervesa, les campanyes publicitàries de la marca i altres aspectes de la cervesa.

Cal tenir en compte i val la pena:
– un restaurant a la planta 5, on cuinen plats amb cervesa Guiness. El preu no està inclòs a la entrada però no és excessiu.
– Degustació gratuita a la planta 2 de mitja pinta de Guiness.(Taste experience)
– I pots escollir entre (inclos en el preu de la entrada): Tirar-te tu mateix la teva cervesa a la planta 6 o pendre una consumició a la 7a planta, on hi ha el “gravity Bar” que té una vista panoràmica de tota la ciutat. Està molt bé encara que quan hi hem anat estava massa ple de gent.
– La “storehouse”, la tenda amb incontables productes relacionats amb la marca i on és quasi bé impossible sortir sense comprar…

D’aquí i una mica plens de tota la cervesa que hem begut i acompanyats d’una estoneta de pluja, creuem pel parc de St.Stephen Green, tot tornant cap a l’hotel a deixar la bossa i fer un petit descans ,a veure si para de ploure, abans de seguir endavant.

La pluja ens respecta i podem sortir a passejar, el nostre destí és Temple Bar, una zona de Pubs pel que diuen espectacular…

Pel camí ens aturem a sopar a una típica cafeteria USA, quasi bé podrien rodar una continuació de “Grease”…Hamburgueses, patates fregides, ceba arrebossada i música dels vuitanta ens acompanyen fins que marxem.

Arribem a “Temple Bar” i es comença a veure gent per tot arreu, algun músic per si hi ha una reedició de “Once” que toca al carrer, i algun grupet que sona molt bé…Música en directe a varios Pubs, però sembla que ho regalin perquè no hi cap ni una agulla, i a més la gent està mot animada per ser les vuit de la tarda…

Buscant un lloc per fer una cerveseta tranquils, trobem un Pub que s’adapta al que busquem, així que aquí ens apalanquem a desgustar la beguda i contemplar el personal, que és força curiós, abans de tornar a descansar a l’hotel….

El despertador sona i encara adormits baixem a esmorzar. Acabem d’ultimar la bossa, i ens disposem a deixar-la i anar a fer un vol abans de que l’avió de les 21 hores en retornés cap a Barcelona.

Sortim i ens dirigim cap al centre, fent fotos a les portes de les cases, cascuna d’un color diferent, que segons diuen estaven pintades per facilitar el retorn a la casa correcte després d’una nit agitada…..

Tornem a passar per St. Stephen’s Green, aquest cop sense presses ni pluja i podem passejar per aquest fantàstic parc.

Avui anirem a la destileria Jameson, un whyskey irlandès de tradició, i per fer-ho, anirem caminant tot passejant per la vora del riu Liffey, després de fer un volt per O’Connell street,l’antic centre de la ciutat que intenta recuperar l’hegemonia perduda, i creuar pel pont d’ O’Connell Brigde que la comunica amb la zona de Temple Bar.

Després d’un passejet d’uns vint-i-cinc minuts vorejant el riu sota un solet ben bò, arribem a la Old Jameson Destillery.

Aquí van fent visites guiades cada vint minuts, d’una durarada d’hora i quart més o menys, i totalment en anglès. Primer et posen un video explicatiu de la història del fundador, després fas un recorregut per les fases de producció i finalment fas un tast d’un Jameson, ja sigui sol o combinat.Abans de començar s’escullen 8 voluntaris que a l’hora de fer la cata, podran comparar el Jameson amb altres Whiskys….

Després de sortir molt contents d’aquesta visita que ens ha agradat força, decidim anar a la zona de Temple Bar, a veure l’ambient diürn a la zona de pubs….

Dinem alguna coseta per la zona, i després de fer un cafetonet a una imitació del Starsbuck, tornem cap a l’hotel a recollir les bosses i agafar el bus per anar a l’aerport i des d’allà a Barcelona…encara que una miqueta més tard del que ens pensavem perquè dels avions, i especilament de les lowcost en tema horaris, no te’n pots fiar mai….