Viatge a Ítaca

Category Archives: Cambotja


by 16 comentaris

Dia 365: Resum d’un any viatger

8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 211: Arribant a Ho Chi Minh

5 de gener

Phom Phen és una ciutat que ens ha agradat, l’esperàvem desordenada i caòtica, però ens ha sorprès. Vam decidir quedar-nos-hi un dia més, però no li haguéssim fet un lleig a passar algun altre dia passejant pels seus carrers. Però no podem, que en aquesta recta final del que podríem anomenar primera etapa del viatge, anem curts de temps, i toca anar cap a Vietnam, que allà ens hi esperen. Continua llegint!


by 2 comentaris

Dia 210: Seguim coneixent la història

4 de gener

Ahir al sortir de la presó de Tuol Sleng, teníem el cor i l’estómac tan regirat, que no vam tenir forces per anar als Killing Fields just al sortir, així que la duresa del que va passar en aquest país quan jo ja havia nascut, l’hem hagut de seguir vivint avui. Continua llegint!


by 8 comentaris

Dia 209: Tuol Sleng, colpits per la història

3 de gener

Hi ha dies que pesen. L’ànima surt lleugera, fresca i neta. Purificada per l’aigua de la dutxa matinera. Un cafè que la posa a to, una truita que l’engreixa, i disposada a veure que hi ha allà al darrere, la veritat està allà a fora diria el Mulder. Però si, hi ha dies que pesen, que tot i la llaga d’esperit que s’encalleix a mesura que camines per aquest mon, després d’un dia com aquest, tornes a casa arrossegant els peus, energia sota zero, l’anima pesada, negre, sense llum ni alegria, i t’empeny a comprar alguna cosa per sopar, recloure’t a la habitació i posar el “don’t disturb” a la porta. I aleshores, jeure al llit, pensar, xerrar i meditar intentant asserenar-te, esperant aquella abraçada de la mare, aquella que et feia quan eres una criatura i tenies por. Només una paraula, un gest que l’acompanyava, i tot arreglat. La felicitat del desconeixement del que s’amaga més enllà de la foscor d’aquest món. Ara ja no, toca donar la cara, tot i les conseqüències anímiques, toca veure, conèixer i posar-t’hi al davant, explicar, perquè hi ha coses que no es poden desconèixer… Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 208: Per fi…croquetes a Phom Phen!!!!

2 de Gener

Tot i que s’està d’allò més be al Strawberry Bungalow, la meteorologia segueix sense acompanyar, i tot el que té a veure amb platja perd una part del seu encant, així que no ens fa massa pena haver de deixar el mar, la sorra i la tranquil·litat per anar a buscar el ciment de la capital. Continua llegint!


by 5 comentaris

Dia 205,206,207: Cap d’any a Sihanoukville

30 i 31 de desembre, i 1 de gener

Adéu a un altre nit difícil, adéu a la música insuportable fins a altes hores de la matinada, adéu al BCNO( que finalment crec que es tractava d’un llangardaix de la mida de Menorca), adéu a aquest trosset de paradís transformat en illa. Adéu Koh Rong. El ferry de les 10 del matí ens transportarà a terra ferma. La mar segueix encrespada, i el trajecte en aquest vaixell lent, és de més de tres hores, però estirats en una mena de matalassos, gronxant-nos amb el vaivé de les onades, i alguna que altre esquitxada van fent passar el temps. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 204: Enterrant el tresor a la Long Beach

29 de desembre

Dies al paradís, nits a l’infern. Així podríem resumir els nostres dies en aquesta petita illa. Tot i haver canviat d’allotjament, de l’habitació compartida, a una privada a la guesthouse del costat, la cosa no varia. Ara potser no ens hem de preocupar que algú en estat etílic i/o de consciència alterada, es posi per equivocació al teu llit mentre dorms, però el soroll, també anomenat música ensordidora fins a les sis del matí, el tenim a la porta de casa. Concretament l’altaveu del bar del costat quasi bé hi toca, a més també s’afegeix el del bar de l’altre costat, i per acabar-ho d’adobar un generador elèctric que posen just al davant quan a mitja nit se’n va la llum. Resum de la nit = fatal + ja no tenim edat per aquestes coses + Perquè collons no vam reservar!!! Continua llegint!


by 13 comentaris

Feliç 2014!!!

Avui comença un nou any. Ja és 2014 a cambodja!!!! Un més, i en aquest seguirem la nostra aventura. Difícil la nit d’ahir, acostumats a passar-la rodejats de família i amics, dels que estimes, aquells que no fallen i que t’alegres quan els tens al costat. En el nostre viatge, hem decidit fer una protesta formal per no tenir-los aprop, i hem pensat manifestar-nos, en una multitudinària trobades de nosaltres dos sols, pensada per protestar per no poder tenir tot el que desitjaries. Canviar d’any viatjant, però al costat d’aquells que fan que valgui la pena canviar-lo. Així que de protesta, res de festa, que no en tenim massa ganes, unes patates enlloc de grans de raïm, i tot el suc que li falta a aquesta celebració nostre. Exprimida i fermentada en una ampolla de 3/4 de la varietat Chardonnay de terres australianes. Aquest va ser el nostre capritx, beure per recordar allò que volem, que és seguir viatjant, però reivindicant allò que ens apropa i arrela a la nostre terra, les persones amb les que voldríem brindar en totes les nits com aquesta. Continua llegint!