Tranquil, desendreçat, esportista, despistat, amic de tots, emotiu, dispers, sensible, i que es sap comportar, però amb una memòria selectiva preocupant. Això sempre i quan les cerveses amb els amics, el vi, l’últim xupito de whisky, o el Barça no el desestabilitzin… ☺ Li agraden les coses senzilles: el kebabs del Raval, compartir la vida amb l’Eva, llegir tot el que caigui a les seves mans, les series d’assassinats, les arts marcials, el futbol, els bars, grapejar la guitarra, la bodega Bonavista, Cornellà, i el torna boig un bon tros de salmó sobre arròs banyat en soja, en qualsevol format.

Andorra és el record dels caps de setmana dels primers dels més de trenta sis anys que ja ha viscut. Capitals europees o estius a Menorca eren el seu bagatge viatger. Bona companyia i passar bones estones, fins que la motxilla i l’Eva es van plantar a la porta, aconseguint que descobrís que aquesta manera de viatjar portava implícita una felicitat, i un somriure als llavis i a l’ànima, que no caducava fins al cap de tres dies de tornar de viatge.

Laos iniciava el camí, i Estats Units va servir per fer un viatge de somni. Filipines, Rivera Maya, Londres, París… un seguit de destinacions que des que les fan plegats amb la seva companya inseparable, han anat ampliant el seu currículum viatger.

La formació, difícil. Plena de dubtes i com més lluny millor, tot i la insistència familiar. Bon estudiant de petit, es va anar espatllant amb el temps per causes difícils d’analitzar. Un cicle formatiu superior d’Administració i Finances, va ser la via d’escapament sense massa convicció, i després de passar per múltiples experiències en el món laboral, més enriquidores a nivell d’ampliar el cercle d’amistats que en matèria de feina, la intervenció divina del Dani, un gran amic d’una feina anterior, el va portar a preparar oposicions. Ho va fer com no havia estudiat mai, dedicant cos i ànima a treballar de nit a una fàbrica, i prepara-les de dia o al inrevés. Resultat, una plaça a l’administració com a funcionari de la Generalitat, que ha possibilitat poder gaudir d’aquest somni de viatge, i unes ganes renovades d’estudiar que l’han portat a seguir opositant, i cursar el grau de Psicologia que de moment va fent poc a poc, que les tasses són molt cares… ☺

No massa present a les xarxes, més que com a usuari d’oci, s’ha deixat portar del bracet per l’Eva en matèria de Blogs. Hi ha entrat amb força, perquè poc a poc i amb la pràctica ha anat adonant-se que això li agrada. Que la tecnologia i la informàtica l’intriga i la vol entendre tota, i que l’escriure, poc a poc l’omple. Així que seguirà somiant, fent amics, viatjant, sent feliç… i compartint-ho, perquè segurament les coses boniques de la vida, si son compartides, són molt millors.