Viatge a Ítaca


6 comentaris

389 i 390: Trasllat de 40 hores cap al sud-est asiàtic

2 i 3 de juliol

Potser ara hauríem d’estar asseguts a una taula de l’Arturito, degustant una bona milanesa al cor de Buenos Aires. Extasiant-nos amb el Machu Pichu després de fer el camí Inca, o amb una caipirinha a la mà, mentre veiem com el futbol i els cossos bronzejats llueixen a la platja d’Ipanema. Era el nostre desig, el nostre camí, però no ha pogut ser. Despeses tecnològiques inesperades, allargar Oceania el màxim possible, algun país com Japó que ha disparat la despesa , i un periple asiàtic no tot lo auster que hauria pogut ser, ens han portat a haver de deixar de banda (de moment ☺) el somni de fer la volta al món, per posar data de retorn a casa, i passar els 72 dies que queden fins aleshores, amb el pressupost més baix que hem tingut en tot el viatge. Continua llegint!


16 comentaris

Dia 365: Resum d’un any viatger

8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 342 i 343: Adéu Sidney, Good bye Austràlia

16 i 17 de maig

Gairebé tres mesos, quasi la totalitat de l’estança permesa amb visat de turista, i ja hem arribat a la fi del nostre periple per aquestes terres, després de més de vint mil quilometres cavalcats sobre rodes i asfalt. Platges de somni, solitud i tranquil·litat, amistats, fauna que t’enduries a casa, altre que la deixaries ben lluny, vinets, i altres mil i un records que et garanteix aquest país, on hem gaudit de cada segon passat, i cada quilòmetre recorregut. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 341: Un dia a l’aquari de Sidney

15 de maig

Contravenint el nostre principi de no visitar llocs on els animals no viuen en llibertat si no ho necessiten, i deslligant les criatures que portem a dins, ens hem endinsat en aquest magnífic món subaquàtic que es troba dins de l’aquari de Sidney, i on entre taurons, peixos de colors i demés família, hem passat el matí. I arrodonint el dia, amb un passeig per veure com el sol cau i com amb el seus últims rajos il·lumina la famosa Òpera de la ciutat. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 340: Sidney, la ciutat que corre

14 de maig

Ens ha captivat aquesta ciutat des del primer moment, recorre-la trepitjant asfalt i tot a peu com ens agrada. Hem descobert un munt de raconets on passar unes estones fantàstiques, però el que més ens ha sorprès, és sense cap mena de dubte la quantitat de gent que hi ha fent esport per tota arreu, corrent cap aquí i cap allà, entre els gratacels, al costat de la Òpera, i majoritàriament als parcs, on l’eixam de corredors i corredores, aprofita el migdia per preparar-se físicament, perquè la mitja marató de la ciutat és dissabte, i potser alguns estan fent els entraments finals. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 339: Arribant a Sidney

13 de maig

Moltes coses en poques hores. Sentiments contradictoris de comiat, versus moltíssima energia positiva. Una companya que se’n va, o més ben dit som nosaltres qui l’abandonem, després de 63 dies compartint dies i nits. Segur que formarà part del nostre record d’aquest increïble viatge per terres australianes. I com a contrapunt, la gran ciutat, aquesta que des del primer moment transmet vida, que ens ha atrapat només posar-hi els peus a sobre, perquè té quelcom d’especial, i durant quatre dies ho intentarem descobrir. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 337 i 338: Les Blue Mountains

11 i 12 de maig

Últims dies de furgoneta per Austràlia, ens apropem a Sidney, de fet hi hem passat tocant per arribar a aquest parc natural molt proper a la gran ciutat on respirar natura, i aquí més que altres llocs, perquè degut a la massiva presència d’eucaliptus a aquestes muntanyes, també es veu que hi pots fer estades per recuperar la salut perduda… Continua llegint!


8 comentaris

Dia 336: Un dia de Rodeo a Scone

10 de maig

Ens llevem aviat, i unes vaques ens miren des de fora del vidres entelats. Sembla que endevinen que avui veurem braus, i els enviïn records. Avui adreçarem les nostre passes cap a Scone, una petita localitat relativament propera a la costa, on durant quinze dies fan una mena de fira del cavall, i avui a més, coincideix que sent dissabte, també hi fan un dels anomenats Rodeos, els quals des de fa molt i molt temps tenia ganes de veure’n un, i tant a EEUU quan hi vam anar, com aquí a Austràlia no havia tingut al oportunitat. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 335: Els vins de Hunter Valley

9 de maig

Després de la nostra expedició d’observació infructuosa pels carrers de Hawks nest, cercant la colònia urbana de Koales que s’hi suposa que hi ha, les nostres passes han virat rumb cap a contemplar altres meravelles de la natura, però aquestes fermentades i passades per bota. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 334: L’hospital de koales de Port Macquarie

8 de maig

Dia superlatiu, per recordar, i és que ens perden aquests petits animalons que semblen pelutxos. La visita d’avui ens ha calat fons, conèixer les seves històries, els seus noms, veure com els tracten, i tota la dedicació que hi ha al darrere és d’aquelles coses que cal conèixer i visitar. I a més si al dia li sumes, fantàstiques fotografies de surf i un far on hi pots fer nit, el resultat són quasi sis-centes fotografies que costa i molt destriar quines aniran al post que esteu llegint. Continua llegint!