Viatge a Ítaca


16 comentaris

Dia 365: Resum d’un any viatger

8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!

Anuncis


8 comentaris

Dia 36 : Primers passos a Xina

14 de juliol

L’estoneta nocturna, la passem dormint, i a les 7 del matí estem arribant a la ciutat fronterera de Zamiid Uud, o alguna cosa semblant. Baixem i caminem cap a la estació, on una senyora gran ens pregunta si volem creuar a Xina, preguntem preu, i per uns 10 euros entre els dos, ens portarà cap a Erlian, ja a territori xinès. Continua llegint!


8 comentaris

Dies 33 i 34: Enfeinats i retrobament català a Ulaan Bataar

11 i 12 de juliol

Dos dies a la capital, dos dies recuperant forces, i posant-nos al dia descarregant fotos, preparant posts, intentant proposar alguna ruta per Xina, i Japó, descansant, connectant-nos a les xarxes, i retrobant-nos per casualitat amb el Ferran i la Mireia, que ja us havíem presentat, i explicar-nos històries de la vida. De la ciutat, poca cosa vista, no l’hem trepitjada massa aquests dos dies, però per situar-vos millor faré un breu resum… Continua llegint!


14 comentaris

Dia 32: De tornada a Ulaan Bataar

10 de juliol

Hi ha dies que els pots definir amb sabors, per exemple agre-dolç, o amb el títol d’una cançó de Luis Ramiro, “Tristefeliz”. Avui així ens sentim, tristos perquè s’acaba el compartir amb el grup d’aquest dies, la nostra petita família. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 31: Vivint la vida Mongola i coneixent la seva història

09 de juliol

Això de no tenir gens d’intimitat, és una cosa que no acabo de portar gaire bé, no sé compartir el ger amb els seus propietaris… Em fa sentir bastant incòmode, així que a les sis ja tenia els ulls oberts com a plats amb moltes ganes de fer pipi. Continua llegint!