Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Visitant més pobles medievals

Avui ens hem llevat una mica més d’hora per aprofitar el dia i al final ens hem fet una bona panxada de kilòmetres. Avui anem directes cap a Rocamadour tot i que hem fet alguna parada pel camí. Al fer un dia mig núvol mig sol hem vist uns paissatges preciosos durant tota la conducció.

Quan hem arribat a Figeac hem fet una parada per fer una volta pel poble que no està malament, però evidentment com comença a ser un costum, al fer la parada i començar a passejar han comenat a caure gotes i per tant hem tornat a posar-nos en marxa amb el cotxe.

Ens hem dirigit cap al punt més allunyat del dia, Rocamadour, un poble encaramat a una roca, com ara Castellfollit de la Roca, on a dalt de tot hi ha un castell i a baix hi ha el santuari i el poble medieval.

Hem aparcat el cotxe al costat del castell, és a dir, a dalt de tot, i això vol dir que hem fet una bona excursioneta, tant de baixada pel camí de la creu (hi ha totes les estacions de Crist quan portava la creu) i després al poble, com evidentment…. de pujada!!!

La baixada ha sigut maca i el santuari és una especi de Montserrat medieval francès però amb verge negra inclosa. Després el poble és un carrer medieval, molt turístic però molt bufó.

Com quan hem arribat al poble començava a caure gotes, i era l’hora de dinar, hem anat a fer un mos, mmmm foie i cuixa de canard, no està malament oi??

Havent dinat i estant el poble com estava ple de botigues… doncs hem pecat!!! si hem comprat una mica d’aquest foie tan bo que és justament d’aquesta regió.

Un cop fetes les compres i com semblava que volia ploure una altra vegada ja hem comenat la pujada cap al cotxe on hem arribat esbufegant una miqueta.

De Rocamadour hem anat en direcció St Cirq la Popier però en la carretera hem vist que ens quedava poca gasolina i hem parat a una gasolinera, però en aquest país n’hi ha moltes que van només amb targeta i sembla ser que les nostres no van 😦 així que fins a Cahors on hem pogut posar-ne hem estat una mica negitosos.

De Cahors hem anat a St Cirq la Popier on primer no pensàvem parar però al final ho hem fet per descansar una miqueta de cotxe.

El poble també és molt maco i té com tots moltes pujades i baixades i evidentment s’hi pot comprar foie tot i que com ja ho havíem fet ens hi hem resistit.

D’aquí ja hem tornat cap a Albi per carreteres precioses i amb uns paissatges espectaculars.

I per sopar… hem trobat un restaurant molt cuco passejant per Albi on hem menjat molt rebé.

Anuncis


Deixa un comentari

Que maco i difícil de trobar és Belcastel

Avui ens hem aixecat a les 9, hem esmorzat a l’hotel i ens hem posat en camí. Ens encaminem cap a Rodez, però per una inesperdada equivocació de ruta, ens veiem obligats a parar i fer algunes fotos a “Salles-la-Source”, un petit poblet amb un salt d’aigua espectacular.

Després de l’aturada, reprenem el camí, la nostre intenció és anar cap a Belcastel, i després de moltes voltes hi aconseguim arribar.És un petit poblet al costat del riu, el cotxe el deixem a la part de dalt del poble i comencem a baixar, al costat del riu i en el que sembla que hi ha un camping, trobem un lloc per dinar on ens tracten molt i molt bé.

Tornem a pujar cap al cotxe i comencem a fer via amb destí Conques, que després d’aparcar el cotxe i fer un passejet ens apareix espectacularment després d’un revolt.

Fem una passejada i marxem de forma precipitada perquè comença a ploure a bots i barrals, i nosaltres sense paraigües…..Un cop al cotxe i intenant entrar en calor, volem apropar-nos a Najac, on arribar ens costa una miqueta, perquè això de informar els noms dels pobles als cartells de la carretera, només ho fan de tant en quan aquí a França…

Finalment hi arribem després de molt voltar, i fem una volteta pel poble, castell inclòs, i la veritat és que és força maco com tots els que hem vist.

Ja esgotats decidim tornar cap al campament base establert a Albí i abans d’anar a dormir, fem un soparet a un restaurant on sembla que el plat estrella és les tapes espanyoles i la sangria de vi. Tothom ho pren i sembla que els hi agrada, ai, si ens posessim a fer truites nosaltres….nosaltres menjem una miqueta de cannard que està força bò i després d’un bon soparet tornem a l’hotel on fent d’un zapping televisiu, podem veure inesperadament la segona part de Barça-Athletic. Ara que ja hem fet quatre gols podem anar a dormir tranquils…..


Deixa un comentari

De Carcassonne a Albi

Ens hem llevat força d’hora, però tot i així hem estat fent bastant el “remolon”. Cap a les 10 hem decidit dutxar-nos i anar a esmorzar alguna coseta amb els altres. Després d’esmorzar ja hem agafat els cotxes i cada un ha anat per la seva banda.

Nosaltres hem anat cap a la Cité per donar-hi una volta, ja que ahir per la nit gairebé no vem veure res de res. La porta d’entrada estava a petar i crec que això ha fet que ho visitéssim tot a una velocitat més accelerada del normal. Carcassonne és maca tot i notar-se que ha estat restaurada, és com una ciutadella treta de conte amb les seves torres i tot, només hi falten els caballers i les seves doncelles.

Com ahir vem pendre un vi força bonet a una botiga-bar de la cité, hem anat a comprar-lo ja que no sortia molt car.

De Carcassonne hem marxat en direcció Albi, però com sabíem que per allà passava el Canal du midi, hem agafat una carretera no principal i hi hagut un moment que ens hem pogut apropar i passejar-hi una miqueta. La veritat és que ve de gust fer-lo o fer un tros en bici, ja que sembla força fàcil de fer.

Poc després de fer la parada per passejar pel Canal du midi hem arribat a Castelnaudary i hem decidit parar-hi per dinar, el poble en si no té res, i hem dinat alguna cosa ràpideta.

D’aquí ja hem tirat directes a Albi, però com al arribar-hi era d’hora, hem decidit seguir en cotxe a veure un parell de pobles que estàven aprop. El primer que hem anat a veure ha sigut Cordes Sur Ciel, el poble és molt maco i està a dalt d’una muntanyeta, així que com podeu suposar toca una excursioneta fins a dalt, hi ha algun moment que passem alguna porta de muralla que dona la impressió que ha d’aparèixer un cavaller muntat en un cavall, cavalcant cap a dalt per avisar que venen els enemics. Un cop a dalt les vistes són impressionants.

La baixada es fa una mica dura pels genolls, però en un no res ja tornem a ser al cotxe per anar cap a Castelnau du Montmiral, un altre dels pobles més macos de frança i tot i ser més petito que Cordes sur Ciel, té una plaça porxada molt maca on aprofitem per fer una coca-cola i reposar una miqueta de cotxe.

Com que ja se’ns han fet les 5 passades agafem el camí cap a Albi on ens és força fàcil trobar l’hotel (un Formula 1 on l’habitació està força bé, tot i que l’habitació no té bany).

Sense donar-nos temps a que ens agafi la mandra agafem el cotxe per anar al centre d’Albi on donem una petita volta per la catedral (tota una mole) i els voltants, i trobem un restaurant força “cuco” on fem un bon soparet, per després caure rendits al llit.


Deixa un comentari

Guanyarem!!!! o fantàstica ruta per aeroports

Partim dimarts ben d’hora des de Girona per intentar arribar a Londres via Bristol. Arribem a Londres al migdia i després de deixar les bosses busquem algun lloc per dinar alguna cosa i començar a degustar les meravelloses “pintas” britàniques. Fem un recorregut per diversos pubs, des d’un de música “heavy” on la clientela era força curiosa, fins a un altre d'”ambient”, on no faltava un noi als lavabos amb un pedestal ple de perfums, en resum, que tornem a l’hotel ben tard…

Dimecres molt aviat sona el desperador, quasi no hem dormit però ens hem de posar en marxa que comença el gran dia. Esmorzem el típic esmorzar britànic per agafar forces i ens dirigim cap a Candem Town, on ens impacta la quantitat de botigues curioses, després de que desenes de xineses es barallessin perquè provessim els seus fideus, acabem menjant a un argentí on els amos ens fan una lliçó magistral de futbol mundial… Tot acabat de dinar, ens dirigim cap al “Emirates” per barrejar-nos amb l’afició local, de moment hem vist set seguidors culés, nosaltres inclosos. Al primer Pub que visitem prop del camp, comencem a trobar ambient unes quatre hores abans del partit. Els seguidors de l’Arsenal, no són hostils però tampoc massa simpàtics, encara que poc a poc anem establint relacions cordials. Quan sortim del pub i ens dirigim cap el camp, només veiem que samarretes vermelles portades per armaris empotrats que de tant en tant ens diuen alguna coseta. Entrem en un últim pub amagant les bufandes i samarretes per indicacions dels autòctons i després de fer l’última pinta abans del partit arribem per fi al “Emirates Stadium”. La veritat és que l’han deixat ben bonic aquest anglesos…..

Del partit, dir que va ser d’un domini aclaparador del Barça a la primera part, però sense encert de cara a porta. La segona part comença i quan encara estàvem baixant per les escales, el gran “Ibra”, decideix fer una vaselina al porter que fa esclatar l’eufòria, abraços i crits amb tots el culés que ens envoltaven. Quasi sense temps per arribar al nostre lloc arriba el segon gol que deixa glaçats els seguidors gunners. Sembla que això no li senta massa bé als “stewarts” que més que vigilar, provoquen al personal.

Però aquesta gent no es rendeix mai, i aconsegueixen marcar dos golets i empatar el partit quan semblava que el teniem coll avall.

Qui deia que aquesta gent no animava? Que li deien l’opera a aquest estadi? No se’ns va sentir al culés en tota la segona part, i és que a Can Barça encara hem d’apendre molt d’animar al camp. Alguns ho vam intentar i l’afonia en pot donar fe…

Per acabar amb Londres, vam anar fent Pubs i Clubs fins el tren de les 7 del matí cap a Liverpol, per després anar amb avió des de Liverpol a Carcassone, on ens recollien en cotxe a la tarda i després de fer un soparet a la Cite de Carcassone on no podia falta la típica Cassoulette, el llit ens esperava per intentar recuperar una miqueta de la son que teniem pendent.


Deixa un comentari

Últim dia per Paris…. snif snif

Pos si, això ja s’acaba, però no per això desaprofitem el dia. Ho hem deixat tot preparat al apartament i ens hem anat a veure més coses. El primer que hem anat a veure ha sigut l’Arc de Triomf, que tot i passar-hi moltes vegades aprop, cap d’elles hi havíem anat. Evidentment degut al gel no s’hi podia pujar, però l’hem vist des d’abaix i ens hem adonat que als costats on hi havien poblacions també hi havia algunes de catalanes com per exemple Vic.

Després de l’Etoile volíem anar a veure la Saint Chapelle, però al arribar-hi hem vist que hi havia molta cua i amb el fred que feia, hem decidit que hi ja hi anirem en una altra ocasió. Per tant…. cap al museu d’Orsay falta gent.

L’Orsay ens l’hem vist senceret, alguns dels quadres i escultures són molt macos, tot i que ja sabeu que no soc molt de museus, però aquest no és excesivament gran i els pintors impressionistes realment valen la pena.

Sortint del museu hem anat a buscar algun lloc per dinar i després xino-xano ja hem anat cap al apartament per començar la operació retorno.

Així que…. fins la pròxima que espero que sigui ben aviat.


Deixa un comentari

La Vedette al Moulin Rouge

Després del dia més fred de la nostra història parisenca, i una nit per recuperar forces, traiem el cap per la finestra i París apareix nevat. Ens abriguem i sortim al carrer i ens encaminem cap a al Moulin Rouge, que era de visita obligada encara que fos de dia i per fora….. Com que el fred i la neu no ens abandona, decidim fer una paradeta per esmorzar a una cafeteria ràpida, i descobrim que encara que sembli mentida, a París també és pot esmorzar un croasant, suc de taronja i un café amb llet, per un preu raonable de 3’5 euros….

Amb la panxa contenta comencem l’ascenció cap a l’esglesia del Sacre Coeur, passant pel mur je t’aime, on podem veure la paraula t’estimo en una infinitat de llengües. Els pintors de la plaça Tetre, ens reclamen des de dins de les cafeteries que posem pels seus quadres, no gosen sortir fora amb aquest fred. Arribem a l’esglesia del Sacre Cour i entre la nevada i que és força aviat, encara no està plena de turistes. Fem una volteta i comencem a baixar per l’altre faldilla de Montmatre.

La nostra idea era anar cap al cementiri de Piere Lachaise que imaginavem preciós tot nevat. La nostra sorpresa a la porta del cementiri en forma de cartell, que indicava el tancament del mateix per la perillositat del gel que s’havia format. El nostre “gos en un pos”……

Passejant durant una bona estoneta arribem al Canal Sant Martin, on podem veure que està glaçat, però quan deu ser navegable, l’obrir i tancar de les diferents escluses ha de ser curiós de veure. Després d’un altre passejet i parant per fer un cafetonet per escalfar-nos, arribem a la plaça des Vosges que tota nevada es veu espectacular, la veritat que va ser un dels llocs que més ens va agradar.

Decidim que la visita a París seria incompleta, sense una passejada en Bateaux Mouche (o algun sucedani), així que anem acompanyant al Sena fins l’embarcament del vaixell que está situat sota la Tour Eiffel. Veiem tot el que ja haviem vist, però des d’una nova prespectiva, i durant l’hora i quart que dura la passejada, vam sortir a la coberta per poder fer dotzenes de fotos, malgrat el fred.

Per recuperar-nos anem a l’avinguda dels Champs Elizees, i comprem el soparet que tot seguit farem al pis i el vinet amb el que l’acompanyarem abans d’anar a dormir per reposar després d’un dia agotador…..