7 al 11 de setembre 2014
Potser perquè ja portem molts dies. Potser perquè l’energia va justa. Potser perquè el que va justa és l’economia. Potser perquè tenim ganes de tornar. Potser perquè tenim ganes que això no s’acabi mai. Potser perquè necessitem uns dies d’adaptació abans de tornar a la realitat. Potser per tot això, o pot ser per no res del dit fins ara.
6 de setembre
Cap soroll, cap molèstia. És un plaer això de dormir al desert, que en plena nit treguis el cap fora del sostre de la tenda per tal de comprovar que tot segueix allà, que no ha desaparegut res. Que el cel és on el vas deixar, i la sorra segueix acariciant els teus peus. La Glòria i l’Eva segueixen descansant com angelets, i el sol encara no diu la seva. Silenci, quatre passes enrere i a tornar al llit que encara queda una estoneta de son. Les molles del llit delaten el meu moviment, per sort ningú diu res. Penso, somio, fins que la son em torna a vèncer. Continua llegint!
5 de setembre
Wadi Rum, cap a ell adrecem les nostre motxilles. Alguns diuen que és el desert més bonic del món, altres que no, i uns quants hi ha que encara no ho han decidit. La vall de la lluna l’anomenen. Deshabitat, solitari, on la pedra sorrenca i el granit de les muntanyes que el custodien s’han anat erosionant fins a formar un mar de sorra fina, vermella, que et fa sentir en un indret diferent a la resta. Continua llegint!
4 de setembre
Despertador benvolent que sona amb la calma del lloc on ens trobem. L’esmorzar està inclòs en el preu de l’habitació, així que una higiene bàsica i el canvi de roba es el que necessitem per seure a taula. Cafè i te per qui en vulgui, i torrades, humus i truites que ens donaran energia. Avui es veu moviment per aquí. Grups de nois dels quals no endevinem la procedència que es fan notar als voltants de la piscina. Continua llegint!
3 de setembre
Una última crida a resar. Jo no m’aixeco, no perquè encara no em trobi massa bé, ni perquè no hi cregui… si no per rebel·lia. Això no deu ser bo, de que engeguin això de la fe tant aviat. Insistència en la crida a l’oració, i més cants que s’allarguen mentre proves de seguir dormint una estona més. S’escolta a tot el poble, tenim difícil escapatòria…. Continua Llegint…
2 de setembre
4:30 del matí i ja sonen els resos de la Mezquita. No se perquè ens entestem a posar el despertador, si en tenim un de molt més potent… ☺ Però avui costa més d’aixecar-se, suposo que per la matinada d’ahir, i per que el anar a veure el Petra By Night va fer que no anéssim a dormir d’hora. – Continua llegint…
Ja som a casa. Ítaca ens rep i no ho fa com deien les escriptures. El camí de rajoles daurades esperat, tremola a cada passa. S’esquerda el que tantes vegades havíem somiat seria la nostra tornada. El món de casa s’enfonsa i nosaltres amb ell. Continua llegint!
1 de setembre
El Mario avui tenia una mica de febreta. Així és que s’ha quedat a l’hotel i l’Eva i jo ens hem anat cap a Petra, la ciutat nabatea. I ho hem fet molta d’horeta. Per llevar-se aquí no cal despertador ja que tenim uns magnífics altaveus de la Mesquita que ens arriben amb tota la seva potència i a dos quarts de cinc és la primera crida a l’oració. I, per si et tornes a adormir, un cop acaba el cant, al cap d’uns deu minuts en tornen a posar un altre. No és que haguem tingut mala pata amb la posició de l’hotel. Hem comprovat que la posició de la mesquita i l’orientació dels altaveus és la ideal perquè ningú s’escapi de sentir-la bé. Continua llegint!
31 d’agost
No m’acabo de trobar del tot bé, una mica de febre i un mal de cap persistent que em fa la guitza. Potser això de dormir en hotels de luxe el meu cos no ho tolera. Esperem que no sigui això, perquè m’agrada força ☺. Petra ens espera demà, però avui i de camí, passarem pel castell de Karak, que van construir els creuats, i on sembla que darrere dels seus murs i muralles, i dins de les seves estances, hi ha moltes de les claus de l’anomenada guerra santa. Continua llegint!
30 d’agost
Mosaics a Madaba, vistes des del Mont Nebo de la terra promesa, i llegir el diari sobre les aigües del Mar Mort. Un dia complet, amb un mica de tot. Si diuen que Moises va trobar la terra promesa des del Mont Nebo, nosaltres ho hem fet al arribar a l’hotel que havíem reservat a tocar del Mar Mort. Luxes, d’aquells que no ens hem permès durant el viatge, però és que com ha vingut la Glòria, hem de tractar-la com una princesa… ☺ Continua llegint!
Viatge a Ítaca 