Viatge a Ítaca


16 comentaris

Dia 365: Resum d’un any viatger

8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 104: Deixem el Tibet per entrar a Nepal

20 de setembre

El Tibet avui, està sota control xinès, de fet ho està des del 1951 ininterrompudament. Però això, no sempre ha estat així. La història d’aquest país és plena de canvis del control del mànec de la paella. Unes vegades el govern xinès amb les seves ocupacions armades, i altres el govern del Dalai Lama en idèntiques ocasions, intentant aprofitar la mínima oportunitat de proclamar la independència, amb més o menys èxit en la seva durada. I també ingerències varies en aquesta relació mal avinguda. Els mongols en segles pretèrits i els anglesos a principis del segle XX que amb el seu afany d’obrir via cap a la Índia, van aconseguir dividir aquesta regió, i que una part s’annexionés a territori indi. En una de les èpoques de sobirania tibetana, i de govern del Dalai Lama, es va concedir aquesta disgregació de territori amb la contrapartida del reconeixement per part del govern britànic de la independència del Tibet, tot sense el coneixement de la Xina és clar… de fet, al 1962 van iniciar una guerra amb la Índia per aquesta qüestió. Continua llegint!


14 comentaris

Dia 103: últim dia en el Tibet i no podem veure l’Everest

19 de setembre

Si, ja és l’últim dia que estem pel Tibet, ja que demà únicament haurem de passar la frontera, que ràpid que ha passat oi? I és que en realitat només han sigut sis dies efectius. La veritat és que és una llàstima que un país o territori com el Tibet estigui tan controlat i només es pugui visitar de forma organitzada i a sobre només una petita part. A més el fet que sigui en tour fa que s’encareixi molt i no es puguin fer molts dies, i això significa fer-ho tot corrent i sense temps per gaudir de totes les meravelles que t’hi pots arribar a trobar en un lloc com aquest. Tot i ser la segona vegada que el trepitjo espero poder-ho tornar a fer, ara si, quan sigui un lloc lliure i sense controls i puguis viatjar al teu aire i a totes les zones que et vingui de gust. Continua llegint!


12 comentaris

Dia 102: Everest!!!!!

18 de setembre

Tibet és espiritualitat, lluita contra les inclemències del temps i de la política, pau d’ànima, bellesa, monjos… i alçada, molta alçada, de vegades resolta en el temut mal, pels que no hi estem acostumats. Mal de cap, costa respirar, però més a prop del cel, el blau és pur, més nítid, i tu amb ell. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 100: El Potala

16 de setembre

Si nois i noies, avui dia 100. Xifra rodona que va donant sentit al nostre viatge, i reafirma la nostre ment en el seu convenciment de que això no són uns vacances d’estiu. 100 dies magnífics on hem après moltes coses, i hem gaudit de la felicitat que dona el poder fer el que t’agrada. Dies bons i no tant, però en una clara superioritat dels primers, majoria absoluta, quasi el ple, diria jo. I res millor per celebrar la centena, que la visita a un dels llocs que teníem marcat amb una X ben grossa en el nostre calendari viatger, abans de sortir de Barcelona. Un dels llocs amb màgia, símbol de la força i la resistència d’aquest poble, que tot i que la dura repressió xinesa intenti esborrar la seva personalitat, segueix persistint i resistint en la seva lluita. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 99: Comencen les visites per Lhasa

15 de setembre

Quina alegria tornar a estar al Tibet!! I quin canvi de mentalitat que ha fet la meva ment, crec que realment necessitava canviar de país, de rutina, ja que tot i que la Xina m’ha agradat molt, la meva ment ja havia arribat a la conclusió que aquesta etapa havia acabat i per això volia marxar. Però el Tibet no només és un canvi de etapa en el nostre llarg viatge, sinó que a més em porta molts records de quan hi vaig estar ara fa una mica més de 4 anys. Recordo perfectament tot el viatge que vam fer amb l’Alfonso i quan al creuar la frontera vam conèixer la Judith i el Marcel amb els qui des del primer moment vam tenir molt bona connexió i sempre que ens hem vist a Barcelona (tot i haver passat força temps des de la darrera) enseguida ha sigut com si ens haguéssim vist el dia anterior. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 98: Ens encanta Lhasa!!!!

14 de setembre

Les quatre menys quart i el despertador sona amb insistència, després de no haver dormit més de dues hores, però contents ens llevem i vestim perquè tenim moltes ganes d’anar al Tibet. Baixem escales sense fer massa soroll, i hem de despertar a un noi que dorm al sofà, perquè ens faci el checkout i ens retorni el dipòsit, mentre el taxi ja ens espera a la porta. La parella d’holandesos amb els que compartim taxi i tour pel Tibet, també s’incorporen, i ens encaminem cap a l’aeroport que està situat a uns quaranta minuts de trajecte pels carrers de Chengdu quasi acabats de posar. Continua llegint!


Deixa un comentari

Marxem del Tibet per tornar al Nepal

Després d’una setmana per terres tibetanes (em nego a dir-lis xines), ens tornem cap a Kathmandu. Ens hem llevat a les 6 perque havíem de marxar a les 7. Primer hem deixat a la Selina (una de les britàniques) a l’estació de tren (macro edifici) i en menys d’una hora ja estavem al aeroport.

Quan hem arribat encara no hi havia ningú per on havíem d’entrar, així que hem hagut d’esperar vora una hora a que els xinos es dignessin a arribar. Llavors primer ens han mirat si teníem febre i hem passat les bosses per scaners. Llavors ja hem pogut treure les targetes de embarc i facturat les bosses (han tornat a passar per un scaner). A continuació havíem de passat immigració, però els polis xinos encara no havíen arribat i quan ho han fet resulta que no els funcionava el sistema, resultat… una hora d’espera més (quan jo dic que ja no els aguanto…).

Un cop passada immigració, seguretat un altre cop!! i després a esperar per embarcar (hi havia retras…) així que m’he tombat i he dormit una miqueta.

A l’avió quan ja pensavem que ens ananàvem…. va a ser que no, hem estat més d’una hora dins l’avió perquè resulta que els militars estaven sobrevolant l’aeroport i per tan no podíem sortir, me cago en….

Finalment amb casi dos hores de retràs hem marxat, sort que durant el vol hem tingut la guinda del viatge, hem pogut veure clarament…. l’EVEREST!!!! realment és una passada, sobresurt per sobre els núvols i està gairebé a l’altura que va l’avió.

Al arribar a Kathmandu ja ens hem sentit com a casa, directes a Bodhnath i un cop instalats a la Guest House a fer compres a Thamel (i a recuperar el meu llibre) i també a BOdhnath i a fer un bon sopar al Saturday Cafè. I finalment, fer la motxilla ben feta.


Deixa un comentari

Segon dia per Lhasa: Monestirs de Drepung i Sera

Avui ens hem dedicat als monestirs, i la veritat es que ha sigut molt mes tranquil que ahir el Potala i el Jokhang.

A les 9 sortiem del hotel ben esmorzats (masala omelette) cap al monestir de Drepung, el mes important de la cultura tibetana. Hi vivien 15.000 monjos, ara em sembla que nomes hi queden uns 800 (pq sera??). L’extensió on es troba el monestir es enorme i de fet es com tot un poble.

Aqui es on vivien els Dalai Lames fins el 5e que es el que es va traslladar al Potala i de fet hi estan enterrats del 2n al 4t.

El monestir m’ha agradat molt (tot i que es molt semblant als que ja hem vist) i el millor es que casi no hi havia xinos i per tant ha sigut molt tranquil.

Quan hem acabat hem tornat a l’hotel i ens ha deixat unes dues hores per dinar, nosaltres hem anat amb el Marcel i la Judith a menjar pinxitos com els d’ahir per sopar i tambe unes patatones. Despres ells ens han portat a un monestir de monges que haviem descobert el dia anterior, era molt maco i molt ben cuidat, amb flors… vamos.. es notava que estava portat per dones. Alla tambe hi tenien un menjador (segur que s’hi menjava molt be) i hem aprofitat per fer un te amb mantega de yak.

Per la tarda hem anat a visitar el monestir de Sera, que tambe es un dels importants al Tibet, alli el mes espectacular que hem vist ha sigut les sesions de dialectica que fan els monjos, que es tot un espectacle, llastima de no entendre el que deien.

El reste de la tarda l’hem tingut lliure, aixi que ens hem dedicat a fer compres. A les 7 hem anat a sopar amb tot el grup ja que era la ultima nit.

Mentre sopavem i xerravem amb el Marcel i la Judith, hem descobert que el Marcel anava a la mateixa escola que jo (si, si a l’Orlandai!!!), que fort oi????

Despres de sopar hem anat uns quants a fer unes birres en un bar musical i ha estat molt be.