Viatge a Ítaca


16 comentaris

Dia 365: Resum d’un any viatger

8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!

Anuncis


4 comentaris

Dia 104: Deixem el Tibet per entrar a Nepal

20 de setembre

El Tibet avui, està sota control xinès, de fet ho està des del 1951 ininterrompudament. Però això, no sempre ha estat així. La història d’aquest país és plena de canvis del control del mànec de la paella. Unes vegades el govern xinès amb les seves ocupacions armades, i altres el govern del Dalai Lama en idèntiques ocasions, intentant aprofitar la mínima oportunitat de proclamar la independència, amb més o menys èxit en la seva durada. I també ingerències varies en aquesta relació mal avinguda. Els mongols en segles pretèrits i els anglesos a principis del segle XX que amb el seu afany d’obrir via cap a la Índia, van aconseguir dividir aquesta regió, i que una part s’annexionés a territori indi. En una de les èpoques de sobirania tibetana, i de govern del Dalai Lama, es va concedir aquesta disgregació de territori amb la contrapartida del reconeixement per part del govern britànic de la independència del Tibet, tot sense el coneixement de la Xina és clar… de fet, al 1962 van iniciar una guerra amb la Índia per aquesta qüestió. Continua llegint!


14 comentaris

Dia 103: últim dia en el Tibet i no podem veure l’Everest

19 de setembre

Si, ja és l’últim dia que estem pel Tibet, ja que demà únicament haurem de passar la frontera, que ràpid que ha passat oi? I és que en realitat només han sigut sis dies efectius. La veritat és que és una llàstima que un país o territori com el Tibet estigui tan controlat i només es pugui visitar de forma organitzada i a sobre només una petita part. A més el fet que sigui en tour fa que s’encareixi molt i no es puguin fer molts dies, i això significa fer-ho tot corrent i sense temps per gaudir de totes les meravelles que t’hi pots arribar a trobar en un lloc com aquest. Tot i ser la segona vegada que el trepitjo espero poder-ho tornar a fer, ara si, quan sigui un lloc lliure i sense controls i puguis viatjar al teu aire i a totes les zones que et vingui de gust. Continua llegint!


12 comentaris

Dia 102: Everest!!!!!

18 de setembre

Tibet és espiritualitat, lluita contra les inclemències del temps i de la política, pau d’ànima, bellesa, monjos… i alçada, molta alçada, de vegades resolta en el temut mal, pels que no hi estem acostumats. Mal de cap, costa respirar, però més a prop del cel, el blau és pur, més nítid, i tu amb ell. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 100: El Potala

16 de setembre

Si nois i noies, avui dia 100. Xifra rodona que va donant sentit al nostre viatge, i reafirma la nostre ment en el seu convenciment de que això no són uns vacances d’estiu. 100 dies magnífics on hem après moltes coses, i hem gaudit de la felicitat que dona el poder fer el que t’agrada. Dies bons i no tant, però en una clara superioritat dels primers, majoria absoluta, quasi el ple, diria jo. I res millor per celebrar la centena, que la visita a un dels llocs que teníem marcat amb una X ben grossa en el nostre calendari viatger, abans de sortir de Barcelona. Un dels llocs amb màgia, símbol de la força i la resistència d’aquest poble, que tot i que la dura repressió xinesa intenti esborrar la seva personalitat, segueix persistint i resistint en la seva lluita. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 99: Comencen les visites per Lhasa

15 de setembre

Quina alegria tornar a estar al Tibet!! I quin canvi de mentalitat que ha fet la meva ment, crec que realment necessitava canviar de país, de rutina, ja que tot i que la Xina m’ha agradat molt, la meva ment ja havia arribat a la conclusió que aquesta etapa havia acabat i per això volia marxar. Però el Tibet no només és un canvi de etapa en el nostre llarg viatge, sinó que a més em porta molts records de quan hi vaig estar ara fa una mica més de 4 anys. Recordo perfectament tot el viatge que vam fer amb l’Alfonso i quan al creuar la frontera vam conèixer la Judith i el Marcel amb els qui des del primer moment vam tenir molt bona connexió i sempre que ens hem vist a Barcelona (tot i haver passat força temps des de la darrera) enseguida ha sigut com si ens haguéssim vist el dia anterior. Continua llegint!