Viatge a Ítaca


3 comentaris

Un altre canvi de país, de Cambotja a Tailandia

Sembla que això s’acaba eh?? Però…. encara ens queda lo millor!!!!

Avui ens hem llevat d’hora i hem fet un bon esmorzar al restaurant de la guesthouse i després ja teníem el Tia esperant-nos per anar a l’aeroport.

Allí hem fet el check in, hem pagat els 25 dòlars per sortir del país (taxes no incloses als bitllets d’avió) i hem estat passejant per l’aeroport, petitó però molt cuco.

Hem sortit en un avió petitó abans d’hora en direcció Bangkok a on hem arribat abans i hem fet el transfer tot passant per immigració una altra vegada (ja no sé quants segells tenim!!). Just davant de la porta d’embarc del nostre següent vol (cap a phuket), hi havia una sala d’espera per la nostra companyia (Bangkok Airways) on hi havia per beure, menjar, descansar i conectar-se a internet (vamos com una sala VIP però sense anar en Business).

Amb una mica de retràs ha sortit el nostre avió amb direcció Phuket, on al arribar hem recollit les nostres motxilles que han arribat perfectament i hem anat en busca d’un taxi que ens portés a Ban Rong Pier, el port des d’on surt el vaixell cap a la nostra illeta, Ko Yao Noi!!!

Només arribar al port ja hi havia un vaixell, que ha sortit al cap de una mitja horeta, les vistes des del vaixell han sigut molt maques tot i que hi havia força núvols, es veien tot de roques en mig del mar que ho feien preciós.

Fent una parada prèvia a Ko Yao Yai hem arribat finalment al nostre destí, Ko Yao Noi, només baixar del vaixell ja ens ha vingut un preguntant on anàvem i al dir-li li han agafat les preses i m’ha agafat la motxilla directe a la seva furgo tuk tuk, jo volia saber el preu però me la mig dit i ens ha colocat dins i s’ha fet el longuis, com us podeu imaginar m’he anat posant d’una mala llet….. però bueno al final hem arribat al hotel que està a l’altra punta de l’illa. Només entrar-hi ja ens ha encantat, de rebuda ens han portat una tovalloleta refrescant i al fer el check in ens han portat una beguda de benvinguda boníssima. I clar al arribar a l’habitació….. impressionant, a part ens han fet un upgrading i ens ha posat en una habitació millor, amb una terrasseta super xula i amb un jacuzzi exterior, vamos una passada.

La dutxa és semiexterior i l’interior de l’habitació és molt maco però sense recarragaments, vamos que l’hem encertat de ple.

Com ja era una mica tard per fer un bany al mar i a part la marea estava baixa, hem decidit fer un bany al jacuzzi, que tot i estar una mica fred ha sigut genial i després una bona dutxa.

Ben vestidets i monos hem baixat a la zona propera a la recepció per poder-nos conectar a internet i actualizar el blog i posar-nos al dia del que ha passat, tot i que això també ho podem fer a l’habitació ja que hi ha la tve internacional.

Per acabar el dia hem fet un bon soparet al restaurant de l’hotel tot provant un parell de plats tailandesos que estaven boníssims però picaven moooolt.

I avui a dormir d’horeta que estem una mica cansats de tant trasllat, i demà…. més!!!

Anuncis


4 comentaris

Eva Croft i Mario Jones descobrint el Beng Mealea

No sabem en quin dia vivim, però avui al fer el blog hem pogut veure que era el vintè dia des que vàrem marxar de Barcelona el dia de Sant Joan, i això vol dir que ens queda poquet, però de moment….

…el despertador ha sonat cap a les 6:30, i després d’esmorzar una truiteta molt bona acompanyada de pa torradet a la guest house, ens hem posat en marxa cap a un temple que es diu Beng Mealea, i que es troba una mica allunyat, a uns 50 quilòmetres de Siem Reap. Les quasi bé dues horetes que hem trigat per arribar han estat d’allò més curioses. Primer hem passat per una zona que no coneixíem, que semblava estar en plena ebullició d’autòctons caminant, en bici, moto o cotxe, tots entrecreuant-se a la mateixa via… després d’una estoneta tuk tukejant, el nostre conductor ens ha sorprès fent-nos una petició econòmica inesperada, si li podíem deixar 20 dòlars, que passàvem per davant de casa dels seus pares i que després ens ho tornaria. I dit i fet li hem deixat, i hem anat a un poblet a donar-li els diners a sa mare….i així hem continuat fins a arribar al nostre destí.

Aquest temple, s’ha de pagar a part i val uns 5 dòlars per persona. Només entrar, els nostre esperits aventurers ja s’han posat alerta i declinant pagar un guia adult ens hem sortit del camí marcat per fer el nostre propi camí travessant les sales i murs derruïts fent saltirons de pedra en pedra caiguda…

La natura també ha fet seu aquest temple, i a mesura que avancem anem veient com l’absorbeix o el destrueix poc a poc…

Anem endinsant-nos en aquest meravellós temple, amb una sensació semblant a la que debien tenir el primers descobridors, no s’hi veu ningú, només uns nens que es mouen com felins per sobre les pedres i que ens volen fer de guies indicant-nos camins que no acabem de veure massa clars…

Finalment després de suar a mars per l’esforç aventurer, ja una mica atabalats de no saber per on anar i després de que el bon seny de l’Eva es negués a passar per una elevada plataforma que precedia un camí massa arriscat, ens adonem que hi ha un camí senzill i que només ens separa d’ell una porta apuntalada que no teníem clar si passaríem…

Justet justet però ho aconseguim i ja podem seguir un parell de turistes amb guia que sembla que ens portaran cap a la sortida. Però ens despistem i desapareixen, després de buscar, sembla que trobem el rastre, serà per aquest passadís?

Seguim el camí marcat i aconseguim sortir d’aquest enorme temple, que ens ha fet sentir una estoneta exploradors, amb una petita lesió al peu de l’Eva, però que sembla que no serà de gravetat.

Tornem al tuk-tuk, i després de refrescar-nos marxem cap al grup dels Roulos, on veurem tres temples més. El primer dels quals ha estat el Lolei, un temple molt petitet que estan restaurant i que no ens ha cridat massa l’atenció.

Sortint el Tia ens tenia preparada una sorpresa i hi havia dos cocos ben fresquets preparats per pendre…

Un cop satisfets de coco, la següent aturada era al temple Preah Ko, un temple tampoc massa gran però que ens ha agradat més i on ens hem fet alguna foto…

I per últim, hem visitat el Bakong un temple-muntanya on el peu de l’Eva ha dit que no pujava…

Acabats els temples, hem tornat cap a la guest-house encara recordant lo divertit de l’aventura al Beng Mealea. Hem fet la dutxa de neteja preceptiva i després de sopar a la mateixa guest-house un Khemer set, que contenia tres platets de cuina autòctona i unes gambetes rebossades amb una salsa de llimona per xupar-se els dits, hem anat al Night market a despedir-nos i gastar els dòlars que ens quedaven, que toca canviar de país i moneda…


2 comentaris

Segon dia pels temples d’Angkor

Avui hem pogut començar el dia una mica més tard que ahir, i sort d’això ja que aquesta nit ens hem llevat a veure la final de la copa del mon i clar… molt molt no hem dormit després que el partit tingués pròrroga inclosa…

Avui ens tocaven els temples que quedaven una mica allunyats, així que hem comenat pel Pre Rup que és el més proper al Srah Srang que vem veure ahir. El Pre Rup és un temple muntanya construit a sobre d’un turó artificial. Adivineu que vol dir temple muntanya oi? doncs si cap amunt que fa pujada. Quan estavem a la part de dalt relaxant-nos una mica, un guardia li ha ofert al Mario que si li volia comprar la seva placa (aquí s’ho venen tot eh?).

D’aquest temple hem anat en direcció al de Banteay Srei que queda molt més allunyat (a uns 20 o 25 km), així que ens hem relaxat en el tuk tuk i hem disfrutat del paissatges que ens han anat apareixent al davant. Finalment hem arribat, i la veritat és que han reformat tota la manera d’accedir-hi amb un edifici de benvinguda i tot (això no hi era fa un any i mig eh??). Hem arribat al temple és un dels millors conservats i tot i ser bastant petit es poden veure perfectament tots els gravats sobre la pedra, realment impressionant.

Ja de tornada cap al reste de temples hem parat a posar benzina en una benzinera estil cambotjà, em sembla que és millor que mireu les fotos, impressionant!!

La següent visita ha sigut al Mebon Oriental, aquí el sol ja estava picant molt i clar, les visites costen una mica més, però no per això són menys interessants ni menys maques eh?? Aquest és un altre temple muntanya (no molt alt) dedicat a Shiva (el deu hindú de la destrucció). S’assembla una mica als anteriors que hem vist però sempre hi ha algun tret diferenciador com per exemple les estatues d’elefants que hi ha a les cantonades.

Sense parar hem anat cap al Ta Som que és en forma més o menys allargada i tot i estar bastant derruit, al final et trobes una de les portes envaida per un arbre, un altre cop podem observar el que pot arribar a fer la naturalesa.

La següent parada ha sigut al Neak Pean que potser és el que menys ens ha impressionat, ja que en un origen hi havia aigua formant un llac i ara aquesta aigua no hi és i per tant entenc que no fa el mateix efecte. Per una altra banda hi estan fent excavacions i per tant com podeu imaginar està totalment deslluit. L’any passat si no recordo malament hi havia aigua i em va agradar molt més.

L’últim temple que hem visitat avui ha sigut el Preah Khan, només baixar del tuk tuk ens han vingut tres nenes que ens volien vendre algunes coses. La veritat és que han sigut molt insistents i a una regatejant, al final li hem comprat uns imans, però l’altra insistia en un preu més alt amb la cantarella insistent… ja quan hem arribat al temple ha baixat del burro i també li hem comprat.

Amb la cantarella dins hem començat a veure el temple que és en forma de creu i pel qual hem entrat per una banda i hem sortit per una altra on ens esperava el Tia. El temple ens ha agradat molt i per sort hi havia poca gent.

Amb aquest acabavem el dia de visites i hem tornat cap a la guesthouse on he decidit fer-me un massatge d’una hora per 3 dòlars. M’ha deixat hiperrelaxada la veritat.

Així que amb una bona dutxa, una mica de relax i actualització del blog, ja hem sortit a sopar alguna coseta.

Primer hem fet una cerveseta i després hem sopat a un lloc que es diu Traditional Khmer Food i hem demanat uns pintxos de carn i un amok de gambes, a part de uns rollitos petits de pollastre per picar, estava tot boníssim!!! i hem quedat ben plens.

Per acabar el dia hem anat al Night Market a fer algunes maldats que això ja s’acaba eh???


2 comentaris

Siem Reap : 1r dia pels temples d’Angkor

Primer dia i a matinar, ens desperta la celestial música del despertador a les 4 del matí, que bonic és aixecar-se a aquesta hora i no haver d’anar a treballar. Prenem un tè, sirvase usted mismo, al bar de la guest-house encara tancat, i sortim al carrer on trobem el nostre conductor, de nom Tia, que estava dormint molt ben tapadet al seu tuk-tuk esperant-nos a la porta.

Després de les presentacions oportunes, ens encaminem cap a la sortida de sol per uns carrers on comença a haver-hi moviment. Fem una paradeta per comprar aigua i després d’uns deu minutets arribem a comprar els passes pel temples. Un de tres dies amb una foto bén maca que ens han fet, ens ha costat 40 dolars per persona.

Els temples d’Angkor van ser construïts per l’imperi jemer, que ocupava l’actual Cambodja i van ser un del imperis més poderosos dels seus temps(Segles IX al XIII).

Amb el nostre passi i sortejant el vehicles que començen a arribar, anem a veure la sortida de sol a sobre Srah Srang.Un petit moll de pedra per embarcacions petites davant d’un llac. Hem fet una ruta diferent a les habituals començant per aquest punt, i ens ha donat resultat, perquè l’afluència de turistes era molt petita, i hem pogut veure una fantàstica sortida de sol quasi bé en familia…

En el mateix punt i creuant la carretera, hem visitat el primer temple, de nom Banteay Kdei, que és un palau rodejat d’una muralla on pel que hi sembla hi vivien monjos. L’hem pogut visitar pràctimanet sols i és un plaer la pau que es respira conjugant el passejar entre aquestes pedres mil·lenaries amb la suau melodia de la natura al despertar el dia…

D’aquí ens ha recollit el Tia, per portar-nos a la següent parada, en aquest cas era el Ta Prohm, un dels temples més esperats perquè l’hem pogut veure a alguna pel·lícula de Lara Croft entre d’altres. Segons es diu a aquest temple hi vivien unes 12000 persones, i ara la natura l’ha fet seu, corrent el perill que l’acabi de devorar. L’hem pogut visitar també quasi bé sols, i així els nostre esperits s’han posat els barrets, per convertir-nos per una estoneta en Indiana Jones, intentant descobrir passadissos secrets als racons del temple…

Un cop digerides les emocions, hem esmorzat a una de les paradetes de la zona, per agafar força pel que ens esperava. Així amb energia ens hem encaminat cap al Ta Keo, un temple muntanya amb forma piramidal, on hem intentat assolir el cim per la cara nord, trepant per les escales de pedra no aptes per temerosos… de fet ho hem aconseguit sense patir cap baixa a l’expedició, i n’hem deixat constància amb la nostre càmara….

Un cop acabat el descens i haver-nos refrescat amb una miqueta d’aigua bén fresqueta que ens esperava al tuk-tuk, hem posat proa cap a dos temples més, el Chau Say Tevoda i el Thommanon, dos temples menors però no per això menys interessants. Els hem pogut veure tranquilament, son més petitets i després de fer servir una miqueta la càmara, hem tornat cap al tuk-tuk per seguir cap a la segúent parada de la nostra aventura…

Ja vistos el temples més allunyats del circuit menor, ens hem dirigit cap Angkor Thom, la gran capital de l’imperi Jemer i que segons diu la història, hi vivien més d’un milió d’habitants. Hem creuat per sota de la porta de la Victòria per entrar a la ciutat, i ens hem encaminat cap al Bayon, el temple de les mil cares. Aquest temple, és diu que era un santuari hindú, i és característic perquè a les parets hi ha gravades nombroses cares que sembla que t’estiguin vigilant en tot moment. Després de fer una volta i sentir-nos observats per les cares, i pels nombrosos turistes que aquí hem trobat, hem seguit a peu cap a una nova maravella…

Avançant els nostre peus, i seguits pels nostres cossos ja cansats i acalorats, hem fet un recorregut primer pel temple Baphuon, un temple muntanya, on ens hem trobat a un grup de japonesos càmara en mà, seguits d’una munió de nens perseguint-los per vendre-li souvenirs.

Nosaltres els hem fet servir de parapet i hem seguit cap al temple Phimeanakas, un altre temple muntanya, al qual no hem pujat al cim. Hem seguit cap a la terrassa dels elefants esculpits i el rei leprós, per acabar hem anat al Preah Pithu que estava just davant i després hem buscat el nostre conductor entre els centenars que hi havia, l’hem trobat i hem pogut seguir la nostra ruta…

I aquí hem fet la primera turistada del dia… hem pujat a un globus que costava uns 15 dòlars per persona, però des d’on hi havia unes vistes espectaculars d’Angkor Vat. No ha estat un passeig, només pujar i baixar durant uns deu minutets, però força gratificants…

I per acabar el primer dia de temples, Angkor Vat, el temple per excelència, la foto més vista dels temple d’Angkor, i nosaltres la voliem tenir… Es diu que aquest temple estava dedicat al deu Vishnu i visualment és de postal. Sota un sol de justicia que ja ens començava a passar factura, hem pogut contemplar el “foso” que rodeja el temple, i un cop traspassat hem seguit avançant per les passarel·les fins arribar al baray (llac), des d’on hem pogut fer la foto que bsucavem amb la façana del temple reflexada sobre el llac. Un cop fet aquest passeig, hem reposat a una paradeta a l’ombra a hidratar-nos pel perill que corríem de que ens fonguéssim amb la pedra. Refrescats hem seguit cap al temple intentant buscar les ombres, i després d’entrar hem pogut observar detingudament els gravats a les parets perfectament conservats. Hem buscat tresors amagats sense trobar-ne, i ens hem concienciat per fer la sortida sota aquest sol matador…

I després de dir que no per desena vegada a unes nenes que ens volien vendre algun souvenir, hem tornat cap a la guest-house per fer-nos una dutxa i intentar recuperar-nos una miqueta…

…i quina millor manera, que després d’una bona dutxa, un massatget Khmer que teniem gratuït. S’ens ha posat de peu a l’esquena i ens ha masegat fins deixar-nos baldats, però sembla que ens agrada el dolor perquè estem pensant fer-nos un altre…

Després del relax, toca penjar el blog i fer una miqueta d’internet, per després anar a fer un volt i escollir un lloc per sopar aquesta tarda-nit.

Finalment l’Eva ha escollit sopar al Cambodian BBQ, un lloc especialitzat en barcacoes a l’estil asiàtic, és a dir amb caldo també cuinat a la mateixa barbacoa. A més aquest lloc tenia la particularitat que a més de les carns tradicionals, tambés hem pogut degustar carns de cocodril i de serp, de pitó per ser més exactes, i nosaltres que ja hi tenim traça, ens hem cuinat i menjat aquestes delicatessen…

I ara a dormir no sigui que els amics del cocodril o de la serp ens estiguin buscant per passar comptes….


2 comentaris

Adeu Laos, hola Cambodja

Avui és l’últim dia a Laos i li hem fet un petit homenatge amb la calma com a bandera.

Ens hem despertat cap a les 8, després d’haver dormit unes quantes horetes…i després de l’últim esmorzar a Laos, hem fet les motxilles, cada cop més dífícils de tancar per la multitud de records que hi portem, eh Kike….

Hem fet comptes amb l’hotel i hem negociat un tuk-tuk fins l’aeroport de Pakse, que està a uns deu minutets del centre. Quasi bé hem sigut els primers en arribar a l’aeroport, l’avió sortia a les 13:20 i nosatres a les 10:30 ja hi donavem voltes pel petit aeroport, que només té quatre vols al dia. Hem llegit una miqueta i l’ordinador ens ha fet passar l’estoneta que ens faltava, i després de passar un control bastant laxe, hem pujat a l’avió…

… i com que ja hi erem tots, doncs 40 minuts abans de l’hora ens hem enlairat cap a Siem Reap. L’avió era petitet i després d’una horeta tocant els núvols, hem aterrat a l’aeroport de Siem Reap. Passar els controls, on per fer el visat hi ha unes deu persones, ha estat una cosa rapideta. Sortint amb les motxilles, hem hagut d’esperar al tuk-tuk que ens enviava la guest-house que havíem reservat, però com hem arribat una miqueta abans d’hora, un quants espabilats autòctons ens han intentat portar a l’hort cap al seu taxi, inventant històries, però l’Eva ha tret el seu caràcter i els ha fet posar firmes a tots, fins que ens han donat per perduts….una miqueta més tard ha arribat el nostre conductor, i ens ha col·locat a un remolc enganxat a un ciclomotor que aquí li diuen tuk-tuk, i és el parent més proper, que hem vist fins ara, als moguts per la força de les cames del portador.

La guest-house és espectacular, un jardinet amb hamaques i butaques, un bar-restaurant força ben posat, i després de presentar les credencials i pagar per anticipat els 16 dolars per nit, on ens regalen un massatget, un noiet Cambodja ens ha portat al bar, on ens han preparat un combinat deliciós, mentre dissenyavem la ruta pels temples que farem els propers dies i pactavem el preu del transport, amb el seu anglès accelerat…i és que aquí pel que sembla tot va una marxa més ràpid que a Laos…

Hem desfet motxilles a l’habitació, que ens ha encantat, i hem sortit a començar a conèixer la població i de pas portar a rentar una miqueta de roba que falta ens feia…

Hem pogut constatar que aquí tot està orientat al turista, grans hotels a prop de l’aeroport, moltíssims bars molt arreglats, i molta gent al carrer que t’ofereix coses d’una manera més vehement del que estavem acostumats fins ara, però sempre amb el respecte asiàtic per bandera.

Després de fer una cerveseta al Temple Bar i empapar-nos una miqueta de carrer, hem decidit fer el sopar a un local que hem triat per atzar, on posava que hi havia cuina autòctona i l’hem encertat de ple…

Hem menjat un parell de bols a compartir, un de pollastre i herbes variades, tot banyat amb salsa de coco i acompanyat d’arròs que el serveixen a part del que demanis, i un altre amb una especie de gratinat de patata, que recobria un sofregit de gambetes i verdures. Excel·lent tant un plat com l’altre, a més hem canviat de país, així que calia acompanyar-lo de la cervesa de la zona i aquí el que es veu és Angkor Beer, i tot això per uns vuit dolars, que és la moneda que es fa servir, a part tenen el riels, però només te la tornen quan són quantitats menors a un dòlar.

Per finalitzar el dia, i abans d’anar a dormir que demà tocarà aixecar-se molt aviat, fem un passeig pel night-market, on hem pogut veure nombroses botiguetes on venen samarretes, pulseres o quadres, o hi podem trobar llocs on et fan massatges, o algun que altre bar per fer una copa…nosaltres de moment ho deixarem per un altre dia.


Deixa un comentari

Anem a fer un tomb pel Sudest asiàtic

Ja hi tornem a ser, si, demà ens anem a fer una volta una mica llarga pel sudest asiàtic, aquesta vegada tocarem Tailandia, Cambotja i més extensament Laos.

En total ens anem 25 dies que ja us anirem relatant. La intenció és començar per Bangkok, per anar després a Laos i passar-hi uns 14 dies. D’aquí anirem a Siem Reap per veure els fantàstics temples d’Angkor i acabarem el viatge a Ko Yao Noi, una illeta de Tailandia.

Us anirem mantenint inforats sempre que ens sigui possible trobar conexions a internet.


1 comentari

De Phnom Penh a Bangkok, canvi de pais, de moneda, de gent…

Avui ha sigut un dia totalment de transit, m’he llevat tranquilament, i fins i tot he estat llegint una estoneta, despres una dutxeta i al carrer, he anat fins a la rivera i alli he esmorzat una miqueta, despres he anat xino xano fins al Wat Phnom que esta a un turonet que es diu Penh, d’aqui el nom de la ciutat.

Com que la calor ha comencat a apretar he anat a conectar-me una estoneta i despres ja he anat cap al hotel, he agafat la motxilla i cap a l’aeroport en moto.

A l’aeroport he hagut d’esperar forca perque hi he arribat massa aviat, pero he estat llegint i no se m’ha fet gens pesat.

L’embarque es una mica caotic, ja que al ser Air Asia una companyia de baix cost, doncs no et donen seient assignat i per tant es campi qui pugui, pero he tingut sort i he pogut seure a la sortida d’emergencia.

Tot i ser Low Cost ha sortit super puntual i hem arribat a Bangkok abans d’hora i tot.

Per sellar el passaport si que he hagut d’esperar una mica mes pero clar aquesta espera m’ha estalviat la de la maleta, ja que la meva pobra motxilla ja estava donant voltes.

Per anar fins a Bangkok he agafat el bus de l’aeroport que em deixava a la mateixa Kao San Road, que es el carrer dels motxileros i el hotel estava molt aprop.

Com que ja era forca tard, he deixat les coses i he sortit a voltar i a tornar-me una mica loca fent compres i despres he sopat una miqueta, quan acabi aqui…. a fer nones que es super tard!!!!