28-30 de desembre de 2019
Caminar per París per les festes de Nadal no és una tasca fàcil, ja que els autòctons es mouen per tots el mercats nadalencs i, a més a més, hi ha moltíssims turistes, molts més de l’habitual en ser unes dates tan destacades.
Portem molt de temps en això de viatjar i fer-ho públic mitjançant el bloc http://ebordons.wordpress.com, però ara iniciem una nova etapa encetant aquest nou Bloc. En uns tres mesos sortirem de Barcelona deixant la nostre Ítaca particular, en un viatge que preguem, com ens deia la mítica cançó de Lluís Llach, sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. I quan el cor o els diners ens demanin retornar siguem rics de tot el que el camí ens ha donat. Continua llegint!
Siiiii, demà ens anem a passar fred a Berlin, una escapadeta de 4 dies que crec que ens anirà molt bé per desconectar!! que jo particularment necessito moooolt!!!
Encara no sé molt bé que anirem a veure però ja us ho anirem explicant, de moment us deixo un mapa per quan anem parlant de coses de Berlin.
Després d’endarrerir rellotges, una hora menys que a Barcelona, agafavem l’Aircoach, un autobús molt ben posat que per un preu de 8€ per persona ens parava després d’una mitja horeta a tocar de l’hotel.
L’hotel es diu “The Leeson Inn Downtown”, i és força bufó, sense ascensor i amb unes habitacions petitones però molt confortables. Està situat a un quart caminant de Grafton street.
Després de deixar les bosses, comencem l’expedició en busca d’alguna cosa per omplir les nostres panxes que ja fa estona que protesten. Ja són les nou ben passades i aquí sopen molt aviat, així que trobem un “Subway” on fem uns entrepans per enganyar la gana…
Caminem una miqueta fins a Grafton Street, una zona plena de botigues, on de dia sembla que hi ha molta animació, però de nit sembla que la gent hi està de pas. Ens saluden pel carrer i és que debem tenir cara de simpàtics o és que no anem a la moda d’aquí, tots van ben vestits i noies amb minifaldilles i tacons de vertigen….
Després d’una passejada i veient que tots els Pubs estan plens fins a dalt de gent i que nosaltres no tenim excessives ganes de gresca, tornem fent un passeig cap a l’hotel que demà serà un nou dia…
L’endemà el despertador toca diana, i baixem a esmorzar cap a les 9. Comencem a fer el tour que ahir a la nit vam decidir i ens dirigim cap al Trinity College. De camí comprobem que no hi ha massa moviment encara pels carrers i entrem a Merion Square on hi ha un parc amb una estatua d’Oscar Wilde, el saludem i seguim la nostre ruta…
Al Trinity College, on es cursen estudis universitaris, ens fan pagar per entrar 9€, i visitem primer una exposició sobre el “Book of Kells” (un llibre molt antic conservat perfectament) i seguint el camí anem a parar a la biblioteca. La més gran d’Irlanda i de fet és espectacular, val la pena veure-la, encara que no sé si els 9 euros que hem pagat…
Sortim i anem al centre del Trinity College on hi comença a arribar força gent, així que recollim i marxem a seguir la nostre ruta per veure la Molly Malone,l’estatua erigida en memòria de la peixatera de la qual parla l’himne no oficial dublinès…
Propera aturada al Dublin Castle, un antic castell on visitem una capelleta exterior i no entrem quan tornem a veure que hem de pagar…
Arribem a Christ Church, l’esglesia catòlica de Dublin, contemplem l’exterior i l’interior el deixem per qui vulgui pagar els 6 euros que valia l’entrada…
La nostra passejada ens porta cap a la Guiness Storehouse, l’antiga fàbrica de la Guiness convertida en museu. És espectacular, la veritat és que valen la pena el 15 euros de l’entrada amb consumició inclosa. Amb unes audioguies gratuïtes vas pujant pel diferents pisos de l’edifici on van tractant cada aspecte que te a veure amb la cervesa. Des del contracte d’arrendament de la fàbrica, que és per 9000 anys, passant per l’elaboració de la cervesa, les campanyes publicitàries de la marca i altres aspectes de la cervesa.
Cal tenir en compte i val la pena:
– un restaurant a la planta 5, on cuinen plats amb cervesa Guiness. El preu no està inclòs a la entrada però no és excessiu.
– Degustació gratuita a la planta 2 de mitja pinta de Guiness.(Taste experience)
– I pots escollir entre (inclos en el preu de la entrada): Tirar-te tu mateix la teva cervesa a la planta 6 o pendre una consumició a la 7a planta, on hi ha el “gravity Bar” que té una vista panoràmica de tota la ciutat. Està molt bé encara que quan hi hem anat estava massa ple de gent.
– La “storehouse”, la tenda amb incontables productes relacionats amb la marca i on és quasi bé impossible sortir sense comprar…
D’aquí i una mica plens de tota la cervesa que hem begut i acompanyats d’una estoneta de pluja, creuem pel parc de St.Stephen Green, tot tornant cap a l’hotel a deixar la bossa i fer un petit descans ,a veure si para de ploure, abans de seguir endavant.
La pluja ens respecta i podem sortir a passejar, el nostre destí és Temple Bar, una zona de Pubs pel que diuen espectacular…
Pel camí ens aturem a sopar a una típica cafeteria USA, quasi bé podrien rodar una continuació de “Grease”…Hamburgueses, patates fregides, ceba arrebossada i música dels vuitanta ens acompanyen fins que marxem.
Arribem a “Temple Bar” i es comença a veure gent per tot arreu, algun músic per si hi ha una reedició de “Once” que toca al carrer, i algun grupet que sona molt bé…Música en directe a varios Pubs, però sembla que ho regalin perquè no hi cap ni una agulla, i a més la gent està mot animada per ser les vuit de la tarda…
Buscant un lloc per fer una cerveseta tranquils, trobem un Pub que s’adapta al que busquem, així que aquí ens apalanquem a desgustar la beguda i contemplar el personal, que és força curiós, abans de tornar a descansar a l’hotel….
El despertador sona i encara adormits baixem a esmorzar. Acabem d’ultimar la bossa, i ens disposem a deixar-la i anar a fer un vol abans de que l’avió de les 21 hores en retornés cap a Barcelona.
Sortim i ens dirigim cap al centre, fent fotos a les portes de les cases, cascuna d’un color diferent, que segons diuen estaven pintades per facilitar el retorn a la casa correcte després d’una nit agitada…..
Tornem a passar per St. Stephen’s Green, aquest cop sense presses ni pluja i podem passejar per aquest fantàstic parc.
Avui anirem a la destileria Jameson, un whyskey irlandès de tradició, i per fer-ho, anirem caminant tot passejant per la vora del riu Liffey, després de fer un volt per O’Connell street,l’antic centre de la ciutat que intenta recuperar l’hegemonia perduda, i creuar pel pont d’ O’Connell Brigde que la comunica amb la zona de Temple Bar.
Després d’un passejet d’uns vint-i-cinc minuts vorejant el riu sota un solet ben bò, arribem a la Old Jameson Destillery.
Aquí van fent visites guiades cada vint minuts, d’una durarada d’hora i quart més o menys, i totalment en anglès. Primer et posen un video explicatiu de la història del fundador, després fas un recorregut per les fases de producció i finalment fas un tast d’un Jameson, ja sigui sol o combinat.Abans de començar s’escullen 8 voluntaris que a l’hora de fer la cata, podran comparar el Jameson amb altres Whiskys….
Després de sortir molt contents d’aquesta visita que ens ha agradat força, decidim anar a la zona de Temple Bar, a veure l’ambient diürn a la zona de pubs….
Amb la panxa satisfeta vem anar cap a les bodegues del Marques de Riscal, des de fora no es veia res de res, així que vem decidir fer la visita guiada, per poder veure el edifici i de pas les bodegues. Vem haver d’esperar una mica per la següent visita, així que després d’investigar la botiga, vem anar al bar a fer un tallat i una copa de vi blanc (el Sauvignon que no es feia tast en la visita).
La visita començava per la visita de l’edifici fet per Frank Ghery, on hi ha els colors del vi, rosa pel vi, platejat pel tap de les ampolles, i dorat per les xarxes que els hi posen a les ampolles. La veritat és que tenint diners no m’importaria poder anar a l’hotel, segur que per dins també és molt maco.
D’aquí ja vem passar a veure les bodegues, començant per la part nova, i de pas ens van anar explicant la forma d’elaboració del vi, la veritat és que no m’importaria saber-ne més, se m’ha despertat el gen químic un altre cop potser?
Sortint de les bodegues hem anat cap a Villabuena a veure un hotel que es diu Viura, la veritat que molt maco i com ja era hora de dinat hem anat pensant a on, però com no ho teníem molt clar hem anat anant cap a Laguardia, i al passar per les bodegues Heredad Ugarte i veure que tenien restaurant… doncs… hi hem entrat.
Allà ens han ofert la carta o un menú bodega…. que la veritat era molt tempatador, però ens hi hem sabut resistir, tot i que tenim clar que… hi tornarem encara que sigui per fer el menú, que tant de menjar com de vins tenia molt bona pinta. Tot i així el que hem dinat estava d’allò més bo i amb la panxa plena hem anat cap a l’hotel per deixar la moto, que a la tarda ens esperaven un parell de visites, però aquest cop les podíem fer a peu.
La primera de les dues va a ser a villa lucia, que ve a ser com una mena de museu on t’expliquen com es fa el vi, des de els tipus de raïm, com el tipus de vinya a temes de olor o vista del vi. Al finalitzar la visita ens han fet una degustació d’un parell de vins.
D’aquí ja hem anat cap al poble de Laguardia a fer la visita de les bodegues El Fabulista, que segueix estant al mig del poble i tenen tres “calados” com antigament, allí hem seguit aprenent coses de la fabricació del vi (aquí ho fan per maceració carbònica) i hem pogut tastar un parell de vins d’aquestes bodegues i de pas ens hem endut alguna ampolla.
El sopar l’hem fet al hotel tot menjant una pizza al restaurant.
Al matí un cop hem recollit tot i ja havia pagat l’hotel, al sortir i anar a preparar la moto, ens hem adonat que el manillar estava tort, així que hem anat a recepció i amb el video del parking hem pogut averiguar que un cotxe havia tirat la moto i per sort hem averiguat el conductor pel que hem pogut fer el parte.
L’assegurança ens ha posat un taxi fins a Logroño al migdia i ens ha posat un cotxe de lloguer per tornar a Barcelona (per sort era l’últim dia i a més plovia). Així que en cotxe i sentint-nos una mica raros hem enfilat la tornada tot parant a Calahorra a les bodegues Castillo Maetierra per comprar una mica de vi Libalis que ens agrada molt.
Hem acabat el dia i es podria dir que el viatge a Lleida a casa de la Carme i de l’Antoni, de la mateixa que vem començar, així que un bon soparet i un bon llit per tornar fins a Barcelona al dia següent.
Ben aviat i després d’haver descansat la mar de bé, un bon esmorzar ens esperava a la taula de la posada. Li hem fet els honors i seguidament ens hem posat en camí, deixant ben marcat el camí de tornada a la posada “Peredo y Villa” que segur tornarem a fer…
El dia ens havia de portar cap a la terra dels vins i el primer pas ha estat conduir per l’autovia Cantabria-Meseta que sembla feta per sobre de les muntanyes i on estàs més temps sobre ponts construïts que sobre terra ferma. A Reinosa vam deixar l’autovia agafant direcció cap a “l’embalse de l’Ebro” on rodejant-lo i degustant les vistes, vam seguir en direcció Laguardia. Després de passar una carretera plena de revolts i en força mal estat, i molt justets de combustible, l’aparició d’una benzinera a Oña ens va fer tornar a agafar forces i poder arribar al nostre destí després d’una estoneta més al manillar…
Arribant ja a la Rioja decidim parar a Briones per fer un mos, on ens han servit una amanida boníssima i uns pintxos també molt bons. D’aquí ja hem tirat en direcció el nostre destí a Laguardia.
L’hotel Villa Laguardia ens esperava amb una sorpresa, i és que a més de donar-nos una habitació genial, teníem a la nostre disposició una entrada gratuïta al spa del mateix hotel,quina grata sorpresa…
Una estoneta més tard, ja estavem relaxant-nos probant totes les bombolles i “xorritos”…així que un cop relaxats, era obligat un passeig al poble de Laguardia, on passejant pel casc antic vam decidir comprar un productes de la terra i degustar-los a l’hotel mentre veiem com el Barça s’estrenava a la Champions golejant als grecs. I d’aquí relaxats i bén contents a dormir que l’endemà ens esperen unes quantes bodegues…
Després de trobar la moto sencera i al mateix lloc on l’havíem deixat, hem sortit de Bilbao amb destí Cantàbria.
Recorrent un trocet d’autovia del cantàbric, que per cert tan carretera com paisatges són espectaculars, hem sortit per Laredo, i després de passar per uns quants poblets, hem arribat a Santoña, on la fama de les seves antxoves havia arribat a les nostres terres, i per contrastar les hem hagut de probar, així que hem fet un mos amb un bon platet d’anxoves artesanals que ens han encantat…i després d’una petita caminadeta pel passeig espectacular i sota un solet ben bò, ens hem tornat a posar en ruta.
La següent aturada ja la volíem fer a la posada, per deixar totes les bosses, i així conduïnt la moto per unes carreteres on els paisatges et convidaven a quedar-t’hi, hem arribat a la posada de “Peredo y Villa” on ens esperaven amb les portes obertes i amb un ambient acollidor i familiar. Des del primer moment ens hi hem sentit a gust, per un preu de trenta euros l’habitació amb esmorzar, ens hem sentit com a casa a unes habitacions “abuhardillades” genials.
Hem deixat els trastos i hem decidit fer una excursió motera pels voltants. La posada està situada a Queveda, un poblet a tocar de Santillana del Mar, i des d’aquí hem fet cap a San Vicente de la Barquera on hem pogut dinar de tapes, tot constatant que deuen fer unes mariscades ben bones, perquè hem vist 5 o 6 restaurants que oferien preu tancat de mariscada…
Les tapetes espectaculars, i després de fer unes fotos al port, que amb el joc de les marees vives, té un bon grapat de barques sobre bancs de sorra, hem tornat a agafar la moto per reconduirnos cap a Comillas.
A Comillas, hi ha una petita esglesia que es diu “El Capricho de Gaudí” i que no hem pogut visitar perquè tanquen els dilluns…
Tot el poble està ple d’obres d’autors catalans: el mateix Gaudí, Domenech i Montaner i Jaume Martorell. Així que després de fer un volt per sentir-nos com a casa, hem anat a veure la platjeta que estava fantàstica.
D’aquí i després de constatar que tenim la pantxa com un globus que ens impedia caminar amb lleugeresa, hem tornat cap a la posada on hem descansat una miqueta. Al vespre i a la mateixa posada, hem fet un soparet de cuina casolana acompanyat de vinet, que ens ha fet dormir com uns angelets….
Viatge a Ítaca 