Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Dotzè dia – Manuel Antonio

Ens hem despertat a la nostre hora habitual i hem tornat a fer un esmorzar d’aquests esplèndids que ja comencem a estar acostumades. A les 8 i quart hem agafat el bus de l’hotel que portava a l’entrada del parc de Manuel Antonio.

Just abans de l’entrada s’ha de creuar un riuet (la desembocadura) i ens hi han portat amb una barqueta. Ja només entrar al parc veus les primeres platges, són impressionants i precioses i amb l’afegit que no hi ha res construit (de fet el parc el van fer quan van veure que hi volien construir). Només entrar ja hem vist la nostra primera iguana. Bordejant la platja hem anat passejant fins que s’acabava aquesta i d’aquí anaves a parar a la segona platja, imagineu típiques platges de postal amb palmeres….

Però no penseu que ens hem anat directes a banyar sino que primerament hem fet una excursioneta, primer hem vordejat tota la petita península que hi surt entre les dues platges i després ens hem apropat a una tercera platja que es diu playas gemelas. Durant l’excursioneta hem vist bastantes més iguanes i sobretot un munt de monos cara blanca, els hem pogut fotografiar tant i com hem volgut.

Després de tanta excursioneta i de suar ben suada la samarreta ja hem anat a descansar a la platja i banyar-nos constantment perque feia una calor….. Us podeu creure que estant amb l’Eulalia ens hagi fet un dia impressionant????? tant aprop de la platja????

Quan hem acabat fartes de platja ja hem sortit del parc i hem estat passejant pel poble i mirant botiguetes, ahh i també hem parat a menjar en un bar amb molt bon ambient i amb vistes directes a la platja. Amb l’últim bus hem tornat a l’hotel i després d’una bona dutxa estic aquí escrivint i ara anirem a fer una cerveseta per celebrar el cumple de l’Eulalia.

Anuncis


Deixa un comentari

Oncè dia – de Tamarindo a Manuel Antonio

Després d’un estupendo esmorzar a l’hotel de Tamarindo (unes truites amb camarones enormes) ja hem sortit cap a Manuel Antonio. Avui la ruta tot i que ha sigut molt llarga ha sigut per carreteres bones (el que passa es que en totes les carreteres el límit de velocitat es de 80km hora, per tant molt ràpid no podíem anar).

Per evitar el últim tram de carretera que havíem fet al anar a Tamarindo (que segur que amb la pluja del día anterior encara estava molt pitjor), hem anat en direcció nord primer, per poder agafar sempre una carretera en millors condicions. Per tant, encara que haguem fet més kilòmetres en temps hem trigat el mateix.

Evidentment hem tornat a passar pel pont de l’amistad de Taiwan i hem tornat a agafar la interamericana fins a l’altura de Punta Arenas, que ja hem hagut d’agafar una altra carretera, tot i que el principi era molt bona carretera (fins hi tot tenia dos carrils) ja que Punta Arenas es un port molt important pel que sembla.

A aquesta altura hem posat gasolina i hem canviat de conductora i ja hem tirat tot seguit fins a Quepos, que és la població més important propera a Manuel Antonio. I d’aquí ja en busca de l’hotel que està a la punta d’un sortint i per tant la carretera que hi accedeix es moooolt dolenta.

Per variar un cop fet el check in ens han rebut amb un suc de guacabano o guacamayo o alguna cosa semblant, que pel que hem averiguat es la nostra xirimoya. I ens han portat a les maletes i nosaltres amb un carret (com els que es fan servir en el golf) fins a l’habitacio. Que per variar tenia un llit king i era enorme i amb bones vistes.

El resta de la tarda l’hem passada provant les diferents piscines que té l’hotel i disfrutant de les magnífiques vistes. Hi ha un parell de piscines principals amb jacuzzi i tot i després hi ha una piscina més petiteta però que només és per adults (si, si, ens han deixat entrar 🙂 ).


3 comentaris

Deuè dia – Tamarindo

L’esmorzar d’aquest hotel ha sigut diferent, aquí no hi havia buffet sino que et feien triar un plat principal (pankekes de diferents tipus o diferents tipus de truites) i a part tenies torrades, mantega, mermelada, pastetes, suc de taronja natural i te o cafe. Com podeu imaginar hem quedat força plenes com cada dia.

A les 8 en punt ens han vingut a buscar per anar a l’excursio que haviem contractat. Hem passat a buscar 6 persones és a d’altres hotels i hem arribat a una platja on hem pujat a una barqueta que ens ha portat al catamarà. El dia encara aguantava tot i que indicava que es posaria a ploure en un moment o altre.

Només sortir de la platja hem vist a lo lluny unes balenes, però s’han fet les remolones i no s’han deixat veure gaire. Durant el trajecte hem estat pendents a veure si en veiem més i no ha sigut així tot i que hem vist alguna ratlla saltadora.

Després de navegar una horeta i de començar a ploure fortament, hem parat per fer snorkelling, així que estavem al mar mirant peixets i plovent molt, de fet l’aigua del mar estava calentona, mentre que la de la pluja més aviat estava freda. Hem vist molts tipus de peixos, però el més curios era el peix globus que era com una bola i semblava que tingués punxes, però si el tocaves era tovet. També hem vist coralls i ostres.

Al sortir de l’aigua ens esperava un bon dinar, entrepans i fruita (pinya, sindria i mango) així que ens hem atipat força i ja hem agafat el camí de tornada sense que parés de ploure. Per tant en mig de la pluja ens han desenvarcat ben molles i ens han portat cap al hotel.

Al arribar al hotel, tal i com ens havien avisat no hi havia ni aigua ni llum, així que ens hem esperat una horeta llegint per poder prendre una dutxa ben calenteta. La tarda l’hem passada conectant-nos a internet i llegint i a última hora hem anat cap al poble a comprar al super i també a sopar. Avui de posta de sol com podeu imaginar res de res ja que no hi ha manera de que pari de ploure.


Deixa un comentari

Novè dia – de Monteverde a Tamarindo

Avui ha tornat a tocar ruta. Hem sortit de Monteverde a les 8 del matí per que no sabíem quan de temps trigaríem per arribar a Tamarindo. Aquest cop la carretera dolenta ha sigut d’uns quants kilòmetres menys i després ja n’hi havia una altra de una mica milloreta. Això ens ha portat a la Interamericana que hem agafat en direcció nord per anar cap al puente de la amistad que permet passar a la peninsula de Nicoya.

El últim tros de la carretera que portava a Tamarindo també era bastant un desastre i hem vist que de tornada potser fent una mica més de volta trobem una carretera millor. El poble de Tamarindo es de costa i consta d’una serie d’hotels i restaurants un al costat del altre en un carrer sense asfaltar.

El hotel un altre vegada torna a ser tot un luxe (Cala Luna) pero aquesta vegada d’una manera més conquetona. Després de deixar les coses a la habitació hem anat a donar una petita volta per la platja que hi ha més propera al hotel. És una platja molt maca però no gaire indicada per a banyar-se, ja que hi ha moltes roques tocant a la platja. Per tant, hem decidit que ens feiem un bany a la piscina del hotel ja que encara feia bon temps.

Després del bany ja hem anat a donar una volta pel poble i hem estat investigant per fer alguna excursioneta al dia següent. Si podia ser de fer snorkelling. Hem vist que a tot arreu ens oferien el mateix i al mateix preu. Pero al final hem trobat una que tot i que era el mateix preu ens ha semblat millor. Així que l’hem contractada i despres hem anat a conectar-nos a internet ja que s’ha posat a ploure i per tant tampoc no teníem res a fer.

Molt d’hora, al sortir d’internet, hem anat a sopar, i, al acabar hem tingt la sort de poder veure una posta de sol magnífica al oceà pacífic ja que a el sol s’anava amgant en mig dels núvols i es veien diferents tons de rosat.


Deixa un comentari

Vuitè dia – Monteverde

Despres de llevar-nos a la nostra hora habitual (6 del matí), i d’esmorzar hem anat a fer una petita excursioneta pels voltants del hotel que hi ha una colla de “senderos” per seguir. N’hem fet un parell que anaven pel bosque nuboso (ja que el nostre hotel esta a les portes de la reserva de bosque nuboso de Monteverde), això del bosque nuboso no deixa de ser un bosc molt humit.

A les deu ja ens han vingut a buscar per fer el cannopy i despres l’excursió pels ponts penjats.

Un cop al lloc de Selvatura (que està a la entrada de la reserva natural de bosque nuboso de Santa Elena) ja hem anat a fer cua per fer cannopy (es un circuit de tirolines pel bosc, a diferentes altures i de diferents longituts) i ens hem trobat un altre cop la parella de Madrid, per tant hem pogut fer el circuit els quatre junts.

Per poder-ho fer primer et posen un arnés i un casc i et donen uns guants molt reforçats. Llavors et porten a la primera plataforma, però, abans de pujar-hi, et donen quatre indicacions, una d’elles es que no frenis a no ser que t’ho digui el guia ja que si et quedes parat al mig d’una de les tirolines t’has d’arrossegar a pes fins a la següent plataforma. Les altres indicaciones eren bàsicament que fessim cas dels guies quan ens diguessim si haviem de frenar o no i si ho haviem de fer amb una mà o amb dues. Ahhh i tambe ens han indicat la posició de les mans quan et llances amb la tirolina.

Amb totes aquestes indicacions ja hem pogut començar el circuit i la veritat es que al estar a la primera plataforma abans de llençar-nos feia molt de respecte pero ens han colocat com assegudes i amb les mans ben colocades per no perdre l’estabilitat i no començar a girar, i amb una petita empenta ja hem començat i ha sigut molt divertit. Hem fet ben bé uns deus cables de tirolina i pel mig hem parat per si voliem fer el tarzan pero l’Eulalia i jo hem dit que no que ens feia molt respecte.

Al acabar el circuit de canopy ja hem anat als ponts penjats, son uns ponts que estan a molta altura i que passen per sobre el bosc. La veritat es que es una sensació molt xula ja que sempre hem anat a boscos, pero mai els hem pogut veure desde les altures o com si et passagesis per sobre. En total de ponts n’hem passat 8.

Al acabar la ruta de ponts ja ens han tornat cap al hotel i alli hem agafat el cotxe per anar al poble, ja que hi haviem quedat amb la parella de Madrid per anar-hi a sopar. Després de sopar com eren les festes de Santa Elena hem anat a la zona de les carpes i ha sigut tot un espectacle. Les atraccions no tenien nom, eren estil les que tenim allà però en rudimentari. I el millor ha estat quan hem entrat a la carpa i ha començat el concurs de ranxeres. Pel que sembla aquí a Costa Rica en les zones rurals agrada molt aquest tipus de música. Així que n’hem estat escoltant algunes dels concursants i no tenien desperdici.


Deixa un comentari

Setè dia – d’Arenal a Monteverde

Per variar, estant a l’hotel Arenal Kioro tant fantàstic, nomes llevar-nos vem anar de pet al jacuzzi per començar el dia ben relaxades. Ara, després d’esmorzar, ja vem sortir cap a Monteverde ben d’hora ja que ens havíen avisat que era una carretera força dolenta.

El primer tros de carretera era rodejant la laguna de Arenal i tot i que el volcà estava completament tapat per nuvols, els paisatges eren molt macos.

Quan vem arribar a Tilaran la carretera es va complicar bastant, va deixar de ser asfaltada, per ser un camí de terra, sort que portavem el 4×4 i així no havíem de patir pel cotxe. Perque durant unes dues hores i mitja vem estar patint bots, pujades, baixades, roques….. Ara, els paisatges que es veien eren preciosos. Com més ens anavem acostant a Monteverde més semblava com si estiguessim a Suissa. Finalment vem arribar a Montverde i al final de tot vem trobar el nostre hotel.

L’hotel es totalment estil montanya, ara, l’habitació torna a ser mes gran que el meu pis, en aquest hem tingut un llit queen i un de king, a part de un petit salonet.

Un cop deixades les coses al hotel ens hem anat al poble per donar-hi una volta i també per informar-nos de les diferents empreses que fan canopy, en una el rappel era obligatori i a l’Eulalia no li ha fet gaire gracia. Una altra l’hem trobat massa forta i per tant ens hem quedat amb la tercera.

En el poble ens hem trobat dues parelles que haviem conegut a Tortuguero i per tant hem donat una volta i hem anat a sopar un casado en un restaurant típic (li diuen casado perque cada dia es el mateix). El casado que hem demanat era de pollastre i al igual que sempre portava arros, verduretes i frijoles a part del pollastre amb salsa clar.

Al arribar al hotel hem contractat la excursio amb l’empresa que haviem decidit previament. Selvatura.


Deixa un comentari

Sisè Dia – Arenal

Sembla que ja he aconseguit posar-me al dia.

Avui ens hem llevat una mica abans de les sis i hem anat directes al jacuzzi per despertar-nos poquet a poquet i anar veient el volcà. D’aqui hem anat a esmorzar, avui a part de la fruita de sempre hem pogut menjar una truita amb els ingradients que volguessim, ja que te la feien davant mateix. Com podeu veure no passem gana en els esmorzars eh?

Despres d’aquest bon esmorzar hem anat a la catarata de la Fortuna en cotxe, però per arribar a la base de la catarata s’han de baixar (que despres hem hagut de pujar evidentment) unes 450 escales (l’eulalia les ha contat quan pujavem). Pero les vistes un cop a baix son impressionants. Allí ens hi hem banyat i tot i que l’aigua al començament estava una mica freda ha sigut genial. Un cop hem pujat totes les escales hem descansat una mica i mes tard hem anat cap al volcà Arenal.

L’hem rodejat totalment i hem vist per on actualment cauen les colades de lava, tot i que hem arribat al poble del Castillo, les bones vistes eren una mica mes a baix i per tant al tornar ha sigut quan hem fet les fotos de rigor. D’aqui hem anat a on comença la laguna Arenal (només al començament ja que demà per anar a Monteverde l’haurem de rodejar tota) i després ja hem anat de tornada al hotel a reposar una mica i menjar una mica.

Després d’un matí tan agitat necessitavem una tarda de relax per tant ens hem aprofitat un altre cop de les termes del hotel i avui ens hi hem estat una horeta i mitja. Sortint d’allà hem anat a passejar per la Fortuna i tambe hi hem sopat, i ara després d’escriure ja anirem cap a l’habitació que demà ens espera una bona ruta fins a Monteverde.