Viatge a Ítaca

Aqaba


4 comentaris

Dies 456-460: Tot s’acaba a Aqaba

7 al 11 de setembre 2014

Potser perquè ja portem molts dies. Potser perquè l’energia va justa. Potser perquè el que va justa és l’economia. Potser perquè tenim ganes de tornar. Potser perquè tenim ganes que això no s’acabi mai. Potser perquè necessitem uns dies d’adaptació abans de tornar a la realitat. Potser per tot això, o pot ser per no res del dit fins ara.

Continua llegint!

UmerRasas11


Deixa un comentari

Dia 455: Tornant cap a Amman

6 de setembre

Cap soroll, cap molèstia. És un plaer això de dormir al desert, que en plena nit treguis el cap fora del sostre de la tenda per tal de comprovar que tot segueix allà, que no ha desaparegut res. Que el cel és on el vas deixar, i la sorra segueix acariciant els teus peus. La Glòria i l’Eva segueixen descansant com angelets, i el sol encara no diu la seva. Silenci, quatre passes enrere i a tornar al llit que encara queda una estoneta de son. Les molles del llit delaten el meu moviment, per sort ningú diu res. Penso, somio, fins que la son em torna a vèncer. Continua llegint!

WadiRum6


Deixa un comentari

Dia 454: El desert vermell

5 de setembre

Wadi Rum, cap a ell adrecem les nostre motxilles. Alguns diuen que és el desert més bonic del món, altres que no, i uns quants hi ha que encara no ho han decidit. La vall de la lluna l’anomenen. Deshabitat, solitari, on la pedra sorrenca i el granit de les muntanyes que el custodien s’han anat erosionant fins a formar un mar de sorra fina, vermella, que et fa sentir en un indret diferent a la resta. Continua llegint!

BedouinVillage2


6 comentaris

Dia 453: Descansant a Aqaba

4 de setembre

Despertador benvolent que sona amb la calma del lloc on ens trobem. L’esmorzar està inclòs en el preu de l’habitació, així que una higiene bàsica i el canvi de roba es el que necessitem per seure a taula. Cafè i te per qui en vulgui, i torrades, humus i truites que ens donaran energia. Avui es veu moviment per aquí. Grups de nois dels quals no endevinem la procedència que es fan notar als voltants de la piscina.  Continua llegint!

BedouinGardenVillage4


4 comentaris

Dia 452: El Mar Roig a Aqaba

3 de setembre

Una última crida a resar. Jo no m’aixeco, no perquè encara no em trobi massa bé, ni perquè no hi cregui… si no per rebel·lia. Això no deu ser bo, de que engeguin això de la fe tant aviat. Insistència en la crida a l’oració, i més cants que s’allarguen mentre proves de seguir dormint una estona més. S’escolta a tot el poble, tenim difícil escapatòria…. Continua Llegint…

Petra37


3 comentaris

Dia 451: Seguim recorrent Petra

2 de setembre

4:30 del matí i ja sonen els resos de la Mezquita. No se perquè ens entestem a posar el despertador, si en tenim un de molt més potent… ☺ Però avui costa més d’aixecar-se, suposo que per la matinada d’ahir, i per que el anar a veure el Petra By Night va fer que no anéssim a dormir d’hora. – Continua llegint…

DSCN7264 II


Deixa un comentari

Els 5 vins viatgers de… MIC MIC

Deixàvem Queenstown a Nova Zelanda. Abandonàvem la calidesa de la companyia de l’Èlia i del Joan i el confort de la seva llar, i tornàvem a la vida de furgoneta. I mentre deambulàvem buscant wifis d’ocasió, ens trobàvem que el sofà que nosaltres havíem deixat ben calent a casa dels voltantpelmon, ja tenia nous inquilins. Es tractava del Cèsar i la Mónica, una parella viatgera que apareixien aleshores al nostre radar viatger amb el nom de MICMIC. Continua llegint!

Jordània


5 comentaris

Dia 450: I finalment….. visitem Petra!!!

1 de setembre

El Mario avui tenia una mica de febreta. Així és que s’ha quedat a l’hotel i l’Eva i jo ens hem anat cap a Petra, la ciutat nabatea. I ho hem fet molta d’horeta. Per llevar-se aquí no cal despertador ja que tenim uns magnífics altaveus de la Mesquita que ens arriben amb tota la seva potència i a dos quarts de cinc és la primera crida a l’oració. I, per si et tornes a adormir, un cop acaba el cant, al cap d’uns deu minuts en tornen a posar un altre. No és que haguem tingut mala pata amb la posició de l’hotel. Hem comprovat que la posició de la mesquita i l’orientació dels altaveus és la ideal perquè ningú s’escapi de sentir-la bé. Continua llegint!

Yanchep4


2 comentaris

Dia 3: Comencem el roadtrip amb Koales i cangurs

10 d’agost de 2016

Austràlia són bestioles, i la combinació d’aquestes i una furgoneta fa que haguem tornat a aquestes terres un altre vegada sense haver-nos-ho pensat massa. Avui toca començar a ser cargols, i portar la casa a l’esquena per allà on anem.

Sona el despertador i ja som dempeus. La il·lusió i les ganes de veure quina furgoneta ens donaran han pogut amb la son. Motxilles, un check-out ràpid a l’hotel, i ja estem esperant l’autobús que ens ha de portar prop de la botiga de lloguers de furgoneta. Aquesta vegada hem triat la companyia Hippie-camper, perquè si reserves amb temps, pots aconseguir bons preus per furgonetes que estan força bé.

El conductor de l’autobús ens deixa al voral d’una carretera secundària i ens indica amablement cap a on hem d’anar. Quinze minuts més tard ja hi som, i allà també acaben d’arribar els “Suc de coco” que també han llogat una furgoneta. Tràmits i altres qüestions resoltes, i ja estem col·locant les motxilles al darrere d’una furgoneta com la que vam llogar a Nova Zelanda, però amb uns anys més, i gairebé 350.000 quilometres al seu motor. L’interior és exactament igual, així que ens donem per satisfets.

PerthPerth3

Un comiat esperem que temporal amb l’Adrià i la Marta, i després d’uns primers minuts d’inseguretat alhora de conduir per l’esquerra, poc a poc la confiança va apareixent. Toca fer aturada per fer una bona compra al supermercat, i després intentar agafar direcció cap al nostre destí: El Nord.

Perth2

No és fàcil, no portem plànol de carreteres, i de tant en tant sembla que no anem massa bé. Per sort no hi ha massa on triar, i sense saber massa bé com, estem visualitzant el cartell de Yanchep National Park després de passar mil i una urbanitzacions en promoció. Parem a l’entrada, intercanviem unes paraules, i els nostres diners per un tiquet, amb la, com sempre, simpàtica venedora.

Ja dins, a la oficina central del parc, pagant la diferència aconseguim el Holiday Pass, amb el qual podrem entrar a tots el parcs de Western Austràlia sense haver de pagar per cadascun. És una mena de tarifa plana…

Agafem informació, i a veure koales que a Western Austràlia són molt escassos. En aquest parc n’hi ha pocs, de fet, els tenen mig controlats en una mena de tancat.

Yanchep

Costa molt de veure’ls actius, i a més aquests simpàtics animalons tenen la rara habilitat de sempre posar-se de cul a la càmera… ☺

Yanchep2Yanchep3Yanchep4

Unes quantes fotografies més i ja podem anar passant…

Yanchep5Yanchep6Yanchep7Yanchep8

Una passejada pel parc, ens ensenya que potser es tracta d’un parc petit i força turístic, però per ser el primer, a nosaltres ja ens va bé. Els cangurs també deuen pensar el mateix, perquè estan tranquil·lament estirats a la gespa.

Yanchep9Yanchep10

Els dies són curts, pel que cal planificar el tema de trobar lloc on dormir donat que no és convenient a Austràlia conduir quan es fa fosc, que és quan els animals estan més actius, i pots endurt-te algun ensurt a la carretera. Avui ja s’està fent tard, i a més estem rebentats, pel que quan veiem que en un trencant s’anuncia un càmping, no ens ho pensem dues vegades.

Yanchep12

Ens aturem a Ledge Point, prop de les dunes de Lancelin, en un càmping d’allò més ben posat. Poca gent i bons serveis. Ara toca cuinar alguna cosa per sopar, i recordar com es feia allò de transformar la taula de la furgoneta en llit. Ja veurem com resolem el tema, i demà us ho expliquem…

LedgePoint

Informació pràctica:

– Ruta: Perth – Yanchep NP – Ledge Point 156km

– Per arribar al lloc de les furgos desde el CBD de Perth hem agafat el autobús 299 i hem baixat a Kalamunda Road amb Aberthney Road i ens ha costat 4,60$ per persona

– Prop del lloguer de furgonetes trobareu un coles on repostar

– L’entrada a Yanchep NP val 12$ per cotxe al igual que tots els parcs de Western Australia, si us feu el Holiday Pass us costarà 44$ i us permetrà entrar a tots els parcs de Western Australia

– A Yanchep podreu veure tant Koales com cangurs

– Hem dormit a un càmping a Ledge Point en una powered site per 33,30$

Perth8


3 comentaris

Dia 2: Retrobaments a Perth

9 d’agost

Una habitació enorme, i dos llits on descansar els nostres cossos i les nostres ganes de veure coses. Perth ja la coneixem, i no fa massa bon dia, pel que un parell o tres d’hores de son ens van d’allò més be. El despertador avisa, i obrim els ulls arrencant-nos d’un coma profund, i a dures penes podem obrir els ulls. Ens fem grans, i tantes hores de no dormir, trajecte i males postures passen factura.

Quatre gotes d’aigua freda ens reben a la nostre sortida als carrers de Perth. L’hotel Mercure està molt cèntric, i l’habitació és de luxe pel preu que paguem (coses de l’Eva que és una crack ☺ ), i en cinc minuts estem recorrent aquells carrers ja coneguts on vam comprar la càmera de fotos, i descobríem una botiga de tes que ens va fascinar anomenada T2. Tenim tasques referents a la logística del viatge durant el matí, i el nostre temps se l’enduu la compra d’un router portàtil de Telstra per intentar estar connectats, una visita al centre d’informació turística, un parell de botigues que criden la nostre atenció, i trobar algun lloc on matar la gana.

Perth4

Uns enrotllats de sushi i una mena de pizza turca amb carn a dins són els plats escollits, i aquesta última ens l’enduem a l’hotel per fer-li els honors donat que la pluja no s’atura, i ens la cruspirem tota abans de descansar un altre estoneta.

Perth5

Notem que el son encara no està acabat quan el so del mòbil ens indica que els “Suc de Coco” ja estan a terres australianes. I qui són aquesta parella direu? Doncs la Marta i l’Adrià, una parella catalana molt viatgera a la qual hem seguit i llegit en el seu blog, i que tot i que ens hem estat a punt de conèixer a diversos indrets del món, mai va arribar a concretar-se la desvirtualització. ☺

Els anem a buscar, i els trobem tot just han baixat de l’autobús. Motxilles petites i poc carregats, i és que si que en saben de viatjar lleugers, i uns somriures d’orella a orella. El fred els ha rebut a Perth, així que anem a donar un volt i prendre alguna cosa per compartir un bon moment viatger. La casualitat ens ha portat a Perth el mateix dia, i ho aprofitem donant una volta per la ciutat, tot i que la pluja cau amb insistència i ens obliga a aixoplugar-nos després d’haver-nos mullat una mica.

Perth6

Unes abraçades i petons que ells marxen en l’últim autobús que els portarà cap a l’hotel, mentre a nosaltres ens ve a buscar el Helmut, per conèixer la seva nova casa. El Helmut i el Dave són la parella que ens va acollir quan vam venir a Perth fa un parell d’anys, i ens fa molta il·lusió tornar-los a veure.

A ells sembla que també, i saliven per una de les truites de patata de l’Eva, així que toca cuinar mentre entre cerveses i vi ens anem posant al dia. S’afegeix la Carolina, una noia Colombiana encantadora que està uns dies a casa d’aquest parell. Fem petar la xerrada, i el temps passa tant ràpid com cauen les ampolles de vi. Hem de marxar, tornem en tren cap al centre, així que ens acompanyen cap a l’estació i entre somriures, abraçades i promeses d’una propera trobada a terres catalanes, entrem al tren quan s’estan tancant les portes només havent pogut comprar un bitllet.

Perth7Perth8

El trajecte és curt, i al sortir de l’estació central ens esperen uns guardes de seguretat que ens demanen bitllets. Diem que només n’hem pogut comprar un, i ens diuen que cap problema que en comprem un altre i llestos. Igual que Barcelona…un altre dia amb més calma ja escriuré sobre Renfe, la Generalitat i la multa dels 4 anys…

Ja tornant cap a l’hotel ha parat de ploure. Ben gaudit el dia de coneixences i retrobaments. Ens encanta la bona gent, compartir aquests moments és el que li dona una bona part del sentit a viatjar.

I ara, toca dormir!!!! que demà serà hora de la furgoneta i a fer carretera…

Informació pràctica:

– El router amb 3GB de dates de Telstra ens ha costat 79$

– Recordeu que a Williams amb St George Terrace teniu el Visitor Center de tot Western Australia on agafar informació d’allà on vulgueu viatjar.

– També recordeu que als dos carrers peatonals de Perth (Murray i Hay) hi podeu trobar wifi gratuïta.

Australia


9 comentaris

Dia 1: Llarg viatge cap a Austràlia

7 i 8 d’Agost

Toca treure la pols a les motxilles, repassar amb fil i agulla algun petit forat que hi quedés de tants i tants records transportats en el passat. Pentinar la il·lusió i lligar les ganes amb una corda que no es noti excessivament durant el nostre trajecte cap a l’aeroport que marxem de vacances.

Australia

Un diumenge d’agost carreguem l’esquena, i donem una volta a la clau per dir adéu a la llar durant uns dies, encaminant-nos cap al nostre primer llarg viatge després del parèntesi vital que ens va portar per mig món. Ens trobem el Miguel de camí al metro, i després de fer una cervesa ens acompanya a l’aeroport. Petons i abraçades de comiat, i ens presentem aviat al mostrador de Turkish Airlines que el vol va ple, i no sigui que ens deixin sense vacances per un tema d’espai.

Barcelona

Barcelona2

Gairebé puntuals iniciem la primera etapa de les moltes que hem de fer per arribar al nostre destí. A Austràlia és car arribar, així que hem dissenyat una ruta que ens porti fins a Kuala Lumpur, i d’allà en low cost fins a Perth, per abaratir considerablement el preu, tot i que això augmenta el temps de desplaçament. Enlairats tres hores, i arribem a Istambul. Aeroport petit i ple de gom a gom, però trobem el nostre raconet a terra per esperar unes tres horetes més a que surti el nostre següent avió.

Barcelona3TurkishAirlines

Ara toca el trajecte llarg. Cap a Kuala Lumpur que només són 10 hores… És de nit, i sembla que tothom vol dormir, però el personal de l’avió sembla que no va en la mateixa direcció, i obren els llums al cap d’una hora d’haver-nos enlairat, i entre oferir menjar, i recollir-lo passem gairebé la meitat del vol. Un esmorzar abans d’aterrar, fa que algun passatger s’incomodi perquè no l’han deixat dormir en tot el vol. Nosaltres un parell o tres de cops de cap que no serveixen per descansar massa, i ja hem arribat a la nostre segona casa.

Kuala Lumpur mon amour, ciutat coneguda que ens retrobarà en tot el seu esplendor a la tornada de Perth. De moment, només recollim motxilles al Klia1, i un tren ràpid i barat ens porta en cinc minuts al Klia 2 des d’on surten el avions Low Cost. Un Starbucks per matar el temps i les ganes, i en un moment d’inspiració, un crit:

Mario!!!!! Aquesta no és la nostre motxilla!!!!

– Ja ho deia jo que anava massa buïda ;)…

KualaLumpur

Una motxilla igual, amb la mateix cinta de la bandera catalana, ens havia confós, així que Mario i motxilla equivocada corren cames ajudeu-me a intentar desfer l’embolic. No serà fàcil, de camí recordo que no tinc cap paper de resguard, i la motxilla facturada anava a nom de l’Eva…

Sembla ara que el tren no és tant ràpid, però són coses meves, perquè en un tres i no res, estic explicant als policies que em deixin passar. Ensenyo el passaport i cap endavant. No em vull imaginar la mateixa escena a l’aeroport del Prat😉

De camí a maletes extraviades, la noia a la que hem robat la maleta que em veu, i em saluda. Jo li demano disculpes, i ella que és un encant, somriu, les accepta i m’acompanya a recuperar la nostre maleta que ha deixat a la oficina corresponent. Quatre paraules, i un parell d’històries en anglès made in Mario per explicar l’error, i que tot i que aquella maleta no duu el meu nom enlloc és meva. Un parell de signatures i arreglat. Amb la noia de la motxilla, una abraçada, dos petons, i una última disculpa abans de tornar ràpidament cap a on m’espera l’Eva neguitosa. Un somriure d’arribada, i poc a poc els nervis van esvaint-se.

KualaLumpur2Perth

Última etapa, facturació i cap a dins de l’últim avió. Un nen cridaner al seient del davant, que es porta prou bé durant les sis hores següents fins que aterrem. Ja hem aterrat, la nostre motxilla apareix lluent a la cinta. És la nostre? Si aquesta si segur… ☺

Perth

Un últim pas. Han refet l’aeroport de Perth, i ara els autobusos surten just del davant de la terminal 1. N’agafem un després de treure diners. El home de l’autobus no té canvi, però ens fa passar, i més endavant quan en tingui ja li pagarem. Un encant.

Perth2

Sense trànsit que són dos quarts de set del matí, amb fred, i uns núvols negres que no fan presagiar dia de platja, arribem a la City, a l’hotel Mercure on tenim reserva. Preguntem per l’habitació sense massa convenciment, però la noia sorpresa també ens diu que està preparada. Si??? – diem. Yes!!!- Diu ella.

Doncs res, a fer una estoneta de descans que el dia es preveu intens….

Perth3

Informació Pràctica:

– Per arribar a Perth, hem agafat un bitllet econòmic amb Turkish Airlines fins a Kuala Lumpur, i després un bitllet amb Air Asia que ja ens portarà al destí

– Les companyies internacionals que van a Kuala Lumpur aterren totes a la terminal 1 i en canvi Air Asia opera des de la Terminal 2 o klia2, pel que haureu de canviar de terminal, per fer-ho el millor és el Klia Express que per 2MYR per persona (uns 0,50€ al canvi) us hi portarà.

– Per anar de l’aeroport de Perth al centre de la ciutat (CBD) teniu el autobús 380 que us hi porta, costa 4,60$ per persona.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3.220 other followers