Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Dia 20: Deixem Filipines i anem cap a Hong Kong!

Avui ha sigut el nostre últim matí a Filipines, tot i que havíem de marxar demà cap a Hong Kong, la companyia aèria va decidir per nosaltres que era millor que marxessim avui.

Així que, aprofitant el fantàstic hotel que teníem, hem estat fent mandres fins a l’hora del check out i a les 12 hem agafat un taxi cap a l’aeroport pensant que ja esmorzaríem allà (aix l’error que hem fet!).

El taxi ens ha costat 215 php ja que l’aeroport està apartat (de fet està en una altra illa) i a més per variar hi havia molt de tràfic (sort que sempre sortim amb molt de temps).

Quan hem arribat a l’aeroport, hem vist un cafè que tenia bona pinta, però primer volíem facturar la motxilla, i per sorpresa nostra havies ja de passar un control amb scaner 😦 amb la motxilla facturada ja hem anat a passar primer per pagar les tases de sortida, que des de Cebú, són 550 php per persona per vols internacionals, i a continuació per immigració a que ens posessin el segell de sortida.

Un altre control de seguretat i ja estavem a la zona d’embarcament, on normalment tots els aeroports hi ha diferents llocs per pendre alguna cosa, diferents botigues…. Doncs en aquest només hi havia una botiga i un lloc per pendre alguna cosa, on…. Ens han fotut una clavada!!! Dos aigües i un entrepanet…. 550 php, però teníem gana i no hi havia una altra alternativa, però, si aneu a aquest europeu no feu el nostre error eh??

Puntualment hem pujat a l’avió i superpuntuals hem sortit cap a Hong Kong, on en 2 horetes i mitja ja hi erem.

El aeroport de Hong Kong ens ha al.lucinat, enorme, tot super ben senyalitzat, amb wifi…. Vamos millor que els nostres!!

Immigració l’hem passada en un moment i al arribar a la cinta de les maletes allà que ha sortit la nostra motxilla (vamos igual que a Barcelona….). Només sortir de la zona de recollida de maletes, ens hem trobat amb l’oficina de turisme, on són super atents i eficients, i ens han recomanat fer-nos la Octopus Card que serveix pels transports i altres coses i has de pagar 50$HK de dipòsit i 100 més de recàrrega que ja anirem fent servir. A més ens han dit la millor forma d’anar al nostre hostel.

Així que allà al costat de l’oficina de turisme ens hem fet l’Octopus Card i hem anat cap agafar el autobús A11 que ens portava al costat del hostel.

El trajecte no és molt llarg, però com hi havia molt trànsit hem trigat bastant, però ja en el trajecte ens hem pogut començar a fer la idea de com és Hong Kong. No sembla la típica ciutat asiàtica, sinó que sembla molt occidental, amb molta gent però no gaire caòtica. Vamos, un Nova York a la xinesa.

Quan hem arribat, hem trobat el hostel bastant fàcilment, està en un super edifici que has de pujar a un pis, on hem pogut fer el check in, i la noia ha agafat els bartuls i ens ha acompanyat a la nostra habitació… A un altre edifici en el mateix carrer!!

L’habitació més aviat és un mini apartament amb nevereta, microones i una pica. Ens ha agradat molt la veritat.

Com es començava a fer tard, hem sortit a veure quentrobàvem per menjar. Tot caminant una mica hem vist diferents restaurants autòctons, tot i que…. No sé si perquè acabàvem d’arribar però no ens acabaven de fer el pes.

Al final, hem acabat en una mena de centre comercial, on…. Tot semblava que acabaríem al Mc Donalds, però… Hem trobat un super enorme, on…. Hem decidit fer la compra i menjar en la nostra habitació.

Al super, hem agafat coses per més d’un dia ja que ens ha semblat bona idea això de poder sopar i esmorzar a l’habitació. I encara ens hauríem endut més coses, és increible tot el que hi havia…. I de vinets… No us dic!! Fins i tot hi havia el 3 Finques de Castell Perelada!!

Així que, amb un parell de boses plenes, hem tornat a l’habitació on hem fet un bon soparet per poder anar a dormir que demà ens esperen moltes coses per veure!!

Anuncis


Deixa un comentari

Dia 19: Arts marcials a Cebú

A les 6:45 sona el despertador, però quan no s’ha d’anar a treballar el seu so és diferent, gens d’estridència, una suau melodia que et convida a despertar sense presses….Això si que ho tenim, en quan hem de fer trasllats, som d’anar-hi amb molt de temps per no haver de correr i poder capejar els imprevistos que puguin sorgir…
A les 7:30 fem el check-out, i sortim a la carretera on ens creuem amb el mateix noi que ens va llogar la moto ahir i ens ofereix portar-nos a Consuelo on agafar el ferry. L’únic problema, Eva, Mario, Filipí i motxilles a la mateixa moto…no ho veiem massa clar perqué no tenim exactament el tamany estandart filipí que permet aquestes coses, però a l’aventura s’ha dit. El noi conduïnt, la Eva emparedada, i jo amb la motxilla gran al darrere i negociant amb les meves abdominals que no cedissin a la inèrcia, i em trobés en mig del camí fent l’escarbat panxa amunt…

Uns 8’5 kilometres entre nens i nenes que van a l’escola i ens miren amb incredulitat, i arribem al port, on el ferry surt a les 9 i l’embarcament es fa a les 8:30. Els preus els mateixos que a l’anada, i com anem bé de temps, fem una pasteta i coca-cola de rigor en una botigueta que hi ha.

El policia que vigila, ens somriu amablement, i nosaltres li tornem a ell i a la seva ametralladora, és molt usual veure vigilants amb armes a l’hombro més grans que ells…
Puntuals, i amb la companyia d’uns porquets que no els deu agradar el viatge perquè no paren de cridar, agafem posicions a la zona de l’aire acondicionat, aquesta vegada excessivament fred, i fem el viatge sumergits en una pel.lícula de Bollywood.

Arribada a Danao i cap a la carretera, on ens ofereixen taxis a Cebú per 500 php. Declinem la invitació i avui probarem el jeepney en ruta, on un home gran, penjat de la part del darrera d’un camioneta de colors, tapada per la part superior, i amb seients paralels a banda i banda, ens empeny les bosses ben endins i ens diu que ens portarà a Cebú. El tarjecte dura uns 50 minuts, per 35 php/persona, i anem parant a llocs a l’atzar intentant captar més viatgers que ens acompanyin. La professió de conductor d’aquests enginys ha de ser molt estressants, has de vigilar amb els cotxes, motos, bicis, altres jeepsneys i camions, sota la llei de si hi ha un foradet el més ràpid és el que passa, i a més estar atent de les indicacions del captador que no para de cridar-ne. Ens indiquen que hem arribat a destí, i baixem, constatant que el jeepney és el transport més popular i barat del país.

Taxi cap a l’hotel que es diu Premier City Suites, que es troba a Uptown, i que és d’estil occidental, on per 995 php la nit, amb rebaixa inclosa, tenim una habitació amb llits de veritat, Ac, tele, Wifi, i dutxa……amb mampara!!!!!!!!

Sortim de l’hotel perquè volem anar a veure una acadèmia d’eskrima, una art marcial filipina, que es troba a Cebú, i que es diu 12 Pares. Agafem un parell de taxis, amb el primer no ens aclariem…i encara que no les tenim totes, ens presentem a Santo Niño Village, a una petita urbanització de les afores, i finalment ho trobem.

Entrem a la oficina, i entre muntanyes de papers hi trobem el Grand Master of Eskrima, Dionisio Cañete, amb les seves ulleres posades i un posat molt proper i amable, que ens pregunta i explica un milió de coses interessants. Entre elles, ens diu que hi ha un noi danès que ha vingut a entrenar. Quan arriba ens el presenta i ens convida a fer un volt a les instal.lacions que tenen a la muntanya i que fan servir a vegades de zona d’entrenament. Ens presenta a tothom del recinte, i en una camioneta pugem cap a la muntanya, conduïnt l’últim campió del world’s Championship Eskrima fet a Cebú. Durant el recorregut ens va donant tota mena d’explicacions, i fins i tot passem per una casa que ens diu que és propietat de Manny Paquiao!!!!!

Al cim de la muntanya, està ubicat l’emplaçament, i te unes vistes realment espectaculars de tot Cebú. Hi ha diferents zones de jocs on venen les families amb criatures a passar l’estona, entre elles una tirolina de 400 metres d’anada i 400 de tornada que ens convida a probar. Encantats el noi danès i jo ens hi posem, mentre l’Eva dispara fotografies sense parar.

Adrenalina i diversió per una estoneta, i ens convida a cafè i pastetes al bar que hi tenen, mentre segueix explicant-nos moltes coses de tot tipus. Finalment pugem a dalt de tot, a l’eskrima temple, on es fan els exàmens per cinturó negre i algun que altre campionat.

Després de quasi bé un parell d’horetes, tornem al gim, on podem comprar unes samarretes, i ens convida a assistir a una masterclass que reunirà a grans mestres de tot Cebú. Ens presenta a tots els assistents, entre ells un marine que va anar a la guerra d’Iraq, i estem una estoneta al.lucinant amb les demostracions de les coses que fan amb els pals…

Finalment ens despedim molt educadament, que es fa tard i tenim mooolta gana, i tornem en taxi, entre un trànsit deseperant, cap a la zona de l’hotel.

Fem una volteta per les rodalies i arribem a una plaça, tipus Francesc Macià de Barcelona, on trobem un Pizza hut. Un parell de pizzes i molta beguda refrescant, i ja tenim el cos preparat per poder tenir un son reparador en aquests matalassos tant fantàstics…


Deixa un comentari

Dia 18: Petit paradís a Camotes

Obrim la porta cap a les 7 del matí, i uns tímids rajos de sol s’insinuen i ens donen una petita pinzellada d’esperança, avui farà un bon dia i el gaudirem.

Cap a les 9, sortim preparats i negociem a la porta de Resort amb un noi, que sembla que ens llogarà la seva moto. El preu inicial per tot el dia és de 500 php, però regatejant aconseguim pagar 300 php, i tornar la moto a les 18 hores. És una moto de marxes i sense embrague, una mica estanya i que em costa de sentirm-m’hi a gust, però amb ella fem els 50 metres que ens separen de la Bake Shop i anem a fer un esmorzar frugal i baratet.

Amb el mapa de la illa que surt a la Lonely, iniciem la ruta cap a San Francisco, la capital. Però només sortir, ja tenim un petit ensurt en intentar fer un canvi de sentit sobre el fang…una caiguda, amb un parell de rascades sense importància com a penyora….

Ja amb més cautela, seguim fent ruta, passem la capital i ens endinsem a Poro Island, on seguim en ruta fins arribar a Bukilac Cave, una cova molt bonica on per entrar has de pagar 10 php, i et pots remullar els peus. Com fins ara en aquesta illa, estem completament sols…

Reseguim per on la carretera ens porta, parant on ens ve de gust, però sobretot fent camí sota el sol i una estoneta de plugim, que recordava la cançó de plou i fa sol i les bruixes es pentinen…les bruixes no ho sé, però ha sigut un plaer indescriptible el poder degustar el camí mentre la pluja ens esquitxava la cara i el sol ens escalfava alhora.

Quan ja portavem una estoneta, hem parat en un raconet de platja, per intentar que el cul tornés a la seva forma original i poder estirar una mica les cames.

Seguint la carretera que més o menys bordeja la illa, hem tornat a San Francisco,on hem fet una paradeta per fer un petit refrigeri en una pastisseria amb molt bona pinta. Una volteta caminant pel poble, i cap al Danao Lake, però com a l’entrada s’havia de pagar 15 php, hem decidit que ho visitariem la propera vegada…i així com qui no vol la cosa i quasi bé sense voler, hem trobat a 4’5 km. del nostre hotel, el nostre petit paradís.

És la platja on està ubicat el Mangodlong Rock Resort Santiago, un complexe amb una pinta inmillorable, això si l’habitació més senzilla 2.500 php, però té una platjeta de les que ansiavem trobar quan vam arribar aquí, i a més gratis!!!! Esperit Català…..

Ho tenen molt ben posat, amb uns racons de foto, però sobretot hem gaudit de la platjeta per nosaltres sols, i del bar, on hem fet una cervesa tot empapant-nos de l’entorn. Les postes de sol han de ser precioses en aquest punt, però no ens hem quedat a comprovar-ho, i cap a les 17 hores erem al nostre hotel, fent una capbussada a la piscina per rematar-ho.

Una dutxa, pantalons llargs, i hem baixat a la platja a fer l’àpat al Pito’s Sutokil, un dels xiringuitos que hi han a la platja i que també té habitacions, on hem sopat uns platassos de sepia i porc en unes salses delicioses, amb un gran plat d’arròs, i tot acompanyat i amenitzat per una sessió de karaoke, on un grup de senyors madurs enlloc de jugar a les cartes o al domino, ens han mostrat el ventall més ampli del seu repertori. Una autèntica delicia….i després d’aquesta delicatessen a descansar que demà serà un altre dia…


Deixa un comentari

Dia 17: Jornada de descans a Camotes

Avui ens hem pres el dia molt tranquil.lament, que ja tocava.

Ens hem llevat força tard, fent mandritis i llegint que feia molt que no ho feiem, i cap a les 10 hem sortit de l’habitació, no plovia, però diguem que no feia un dia esplèndid, ja que el cel estava ple de núvols.

Hem sortit de l’hotel per anar a veure una mica els voltants i tot baixant cap a la població hem trobat una bake shop on hi havien unes pastes…. Que feien molt bona pinta, a més, hi havien cadires per poder-hi seure, així que, ens hi hem quedat a esmorzar.

Amb la panxa una mica plena, hem anat a inspeccionar el poble, que ràpidament s’acaba, i la seva platja, la veritat és que és molt maca, però…. Com la majoria que hem vist, està plena d’algues, així que no venia molt de gust banyar-s’hi, hi hem passejat una mica i hem tornat cap a l’hotel.

I què hem fet? Doncs primer ens hem anat a banyar al mar, tot baixant per unes escales de l’hotel, allí si que estava neta i venia de gust banyar-se!!

I després, per poder fer una mica el ronso… cap a la piscina hem anat, que realment, és fantàstica, ja que sembla que s’acabi sobre el mar. Allà i hem estat una bona estona entre banyar-nos, pendre el sol, banyar-nos….

Quan ens hem cansat hem anat cap a l’habitació a mandrejar i a fer una bona dosi de lectura. Cap a les 5 volíem anar a menjar alguna cosa als “xiringuitos” de la platja però…. Estava plovent a bots i barrals!! Així que ens hem hagut de conformar amb el restaurant de l’hotel un altre cop. Avui hem sopat un pollastre arrebossat amb arròs fregit i una pizza, tot ben acompanyat d’un parell de cervesetes.

I com quan hem acabat ja era fosc, doncs… Una mica més de lectura i a dormir aviadet que sembla que haguem fet molta activitat pel cansament que portem 😉


1 comentari

Dia 16: Odissea cap a Camotes

Avui, ens esperava un dia de trasllat de la illa de Negros, des de la ciutat de Dumaguete on ens trobàvem, fins a les illes de Camotes, a rematar el nostre periple Filipí descansant en alguna platja de sorra blanca d’aquestes illes. Ja ens imaginavem cap a les 5 de la tarda passejant i gaudint de la tranquilitat d’algun bar de platja….Però el trasllat no va ser tal i com pensavem, i com va ser llarg, anem a pams…
El Barça guanya al València 1-0, i l’he pogut veure. Sempre és un plaer veure el Barça encara que sigui a les 3:30 del matí…

Amb una mica de son, sortim de la Harold’s Mansion a les 7:30, amb unes madalenes i una aigua que havíem comprat, a la porta en menys d’un minut ens para un tricicle que ens porta cap a la estació d’autobusos de Ceres Line situada a Dumaguete mateix. Surten busos a diferents hores cap a Cebú, ens interessaven especialment els que sortien a les 8:20 i 9:15, com anavem bé d’hora agafem el primer que per 200 php i després d’unes quasi bé 6 hores ens ha de portar a Cebú.

L’autobús és amb aire condicionat, no va ple del tot i surt abans d’hora. Va fent paradetes per recollir gent apostada al camí, i ràpidament ja el tenim ple. Després d’una estoneta curta, fem una parada on surten els ferrys, es pot baixar a menjar alguna cosa. El Bus entra al ferry, i durant uns 40 minuts deixem el vehicle terrestre i pugem a la primera planta del ferry a contemplar les vistes.

Arribem per mar a l’extrem sud de la illa de Cebú, i anem pujant cap a la capital per una carretera sinuosa a peu de costa amb unes vistes espectaculars. Cap a les 13:40 ja estem a la estació d’autobusos del Sud de Cebú, una mica encarcarats pel viatge, però agafem un taxi dels blancs (amb taxímetre), que per uns 70 php ens porta al Pier 1.

Havíem llegit a la Lonely, que hi havia ferry entre Cebú i Camotes, però no hem trobat informació a cap banda des d’on sortia…. Preguntem, i ens diuen que des d’allà no surt, que sembla que ja no es fa el trajecte…. La Lonely no pot estar equivocadat, i menys la d’aquest any…. i motxilles al l’hombro anem fent la llarga passejada per altres 3 Ports que queden amb la mateixa sort, mentre el cap barrina que potser s’hauran de retocar els plans fent nit a Cebú, i això no ens vé gens de gust…

Per sort a l’últim lloc on preguntem, donem amb la clau, un bus fins a Danao i allà si que surten ferrys cap a Camotes. Apa doncs un altre taxi cap a la estació, aquesta vegada del Nord. Estem a la estació cap a les 14:45, bus atepeït, on per 40 php i uns 40 minuts de trajecte ja som a peu Danao’s Pier, on comprem bitllets per l’últim ferry del dia, a les 17:30.

El preus son 180 php a coberta, o 200 en sala amb AC i tele, tipus primera classe. Com som uns senyorets, passem les 2 hores de ferry reclinats comodament a les butaques, mentre degustem una pel.lícula d’arts marcials. Com no, el port de Consuelo ens reb amb una tormenta apocalíptica, però ens és igual perquè estem encantats d’haver arribat a destí!!!!!

Aquí sembla que no hi ha tricicles, i ens venen a buscar molts autòctons per portar-nos en moto…però que estan bojos amb la que està caient…

Finalment pugem a un Jeepney que ens espera i en el que anem sols, que ens porta a Santiago Bay, seguint els passos que ens marquen els nostres idolatrats “un cambio de aires”, però com estem de punt i final Filipí, i avui ha sigut un dia llarg i dur, ens allotgem al Santiago Bay Garden Resort, a peu de platja, i que després de que l’Eva regategi una miqueta, aconseguim l’habitació amb ventilador i bany propi per 900 php la nit. Ens han rebaixat uns 100 php per aquesta habitació. Amb AC val uns 1300 php.

El Resort és molt xulo, amb piscina, i una situació privilegiada, però la habitació no va en consonància i és molt normaleta…

Amb molta gana, ja que avui hem menjat un parell de madalenes i una bossa de patates, anem a fer un bon àpat, on mengem uns espagueti carbonara afilipinats, i un chicken adobo que estava moooolt bò, acompanyats d’una ampolla d’sprite de 1’5 litres, i una pluja que sembla que no afluixa. Per sort, avui ja no queda res més perquè estem destroçats i caurem rendits en un tres i no res….Zzzzzzzz


Deixa un comentari

Dia 15: Fent Snorkel a Apo Island

Una de les raons per les que hem vingut a Dumaguete, ha sigut per fer l’excursió de Harolds a Apo Island, i l’hem encertat de ple.

A les 7 ja estavem a recepció preparats, i ens han fent escollir quins peus de “pato” faríem servir i les màsqueres i snorkel. Amb tot això en una bossa ja hem pujat a una camioneta en direcció al lloc on agafaríem el vaixell. En camioneta ens hi hem estat una mitja horeta i hem arribat a una platja molt maca de sorra negra, on tot fent equilibris hem pujat al vaixell. On ens hem pogut pendre un tè que no havíem tingut temps de fer a l’hotel.

El vaixell és com una bangka en gran i super maco, ja el voldria jo per mi. Aquest matí, el mar seguia mogudet així que per arribar a Apo Island, ens hem mullat bastant per les onades que hi havia.

Quan hem arribat estava plovent, però… això no impedeix fer una capbussada i posar-se a fer snorkel oi?? Doncs després de que es tiressin a l’aigua els que bucejaven, nosaltres els hi hem anat darrera. Tot i que les aigües estaven una mica mogudes, hem pogut veure molts peixos, tot i que aquesta vegada el fons estava més lluny que en El Nido. Hem estat una bona estona fent snorkel i veient peixos.

Quan hem sortit ens esperava un esmorzaret amb plàtans i pa i una mena de mermelada amb gust a coco que estava molt bona.

Esmorzants i sense pluja i amb el sol volent sortir, hem canviat d’ubicació i hem tornat a fer snorkel, aquest cop en una zona que era impressionant, tant per la quantitat de peixos que hem pogut veure, com pel fins marí que tenia, amb corals de tots els colors que amb els peixos i tot d’estrelles de mar blaves…. uffff que maco!!!

Aquest cop al sortir hem anat cap a una zona més tranquil·la, i allí han vingut unes dones a vendre’ns samarretes i pareos, i… com no, hem picat!! i quan han marxat…. doncs a dinar!!! Un pollastre en adobo boníssim, amb unes verdures amb una salsa que tenia coco que també estaven molt bones i de postre….. Mango!!! ohhhh que bo que estava…. com pot ser que m’agradin tant???

Amb una miqueta de descans tot prenent el sol (no massa perquè picava moooolt), ja hem anat al tercer lloc on fer snorkel, personalment, aquest últim lloc és el que menys m’ha agradat, ja que es veien menys peixets i el fons marí era més normalet. Tot i així també hem disfrutant fent-ho.

Amb aquesta última parada ja hem acabat de fer snorkel i ens ha agradat molt, tot i que no hem pogut veure tortugues…. Però no pot ser sempre oi??

La tornada ha sigut més tranquil·la que l’anada tot i que com ens estàvem mullant una mica hem pujat a la part de dalt per secar-nos una mica.

El mateix recorregut fins a Dumaguete i un cop al hostel ens hem informat dels autobussos que necessitem demà i…. a fer una bona dutxa i posar-nos molt after sun…. que amb la broma…. ens ha tocat molt el sol!!!

I ara…. a posar el blog al dia!!!


2 comentaris

Dia 14: Trasllat cap a Dumaguete

Despedida amb tristesa de Siquijor, amb tristesa perquè ens ha encantat aquesta illa tranquila, on la vida passa amb la calma que aporta el mar als pobles de pescadors, i on les nostres passejades en moto eren saludades per tothom que sortia al nostre pas amb un somriure als llavis…

Però sobretot amb tristesa, perquè avui és el dia de la separació del grup. La Montse, la Carme, i el Javi, van cap a Cebú per iniciar el retorn a casa via Hong Kong, així que amb la motxilla plena de bons records, de la qual hem extret aquesta foto, us diem fins la propera, que ja serà a casa menjant una truiteta de patates i pernil…..mmmmmm…..

Però com les tristeses amb pa ho són menys, deixem preparades les motxilles i anem a esmorzar al Royal Cliff Resort, el lloc que ens ha encantat i que segur que si tornem per aquesta illa ens hi trobareu aquí….

A les 11 ens passa a buscar un tricicle que ens porta en uns 20 minuts a Siquijor, on agafem un ferry que surt a les 12:30 cap a Dumaguete i que costa 160 php. Una embarcació més petita que amb la que vem venir, i amb la mar molt picada, l’hora que dura el trajecte no és massa agradable.

Arribem a destí sota una pluja copiosa, però amb les idees clares, així que capelines posades i esquivant els pocs tricicleros que ens aborden, caminem els 10 minuts que ens separen de la Harold’s Mansion, un paradís del motxilerisme d’on tothom en parla meravelles. Habitacions amb ventilador i bany compartit a la quarta planta, per 500 php, o 800 php l’habitació amb ac, bany privat, tele, i aigua calenta…..avui hem tirat a lo car……

Ens hem apossentat, i com la Wifi d’aquest lloc és la millor que hem trobat a tot el país, ens hem posat al dia amb susto inclòs….infinitat de whatsapsss preguntan-nos si estavem bé, que hi havia hagut un terratremol i alerta de tsunami a Filipines i nosaltres sense enterar-nos….el terratremol ha sigut a Mindanao, no massa lluny d’aquí, però l’alerta de Tsuanmi ha sigut cancelada.

Així que tranquils anem a visitar la població, mengem en un McDonalds, un dels molts establiments de menjar ràpid que hi ha, fem una volteta, comprem en un super unes quantes coses, i quan es fa fosc, tornem cap a la pensió on contractem una excursió per demà, que anirem a fer snorkel a la illa de Apo, on esperem puguem veure tortugues marines….

Una miqueta més de posar el blog al dia, de relacions de xarxa, llegir una mica d’actualitat i a dormir, que demà a les 7 en punt hem d’estar a la recepció….