Després de forces hores de viatge vem haver de passar les dues fronteres (l’Argentina i la Xilena) perquè ens posessin els respectius segells de sortida i entrada.
Poc després de passar a Xile ja vem començar a veure el massís de Torres del Paine i és realment impressionant, i durant tot el dia vem anar veient per tots els costats i no hi ha banda que no sigui maca, tant les Torres com el Cuernos del Paine com el Paine són una passada.
Potser el que més ens va sobtar és que tot i ser unes muntanyes impressionats no estan envoltades de vegetació com passaria a Europa sinó que estan al mig de l’estepa patagònica i sense res de vegetació i a part com és una de les últimes estribacions dels Andes doncs no està enganxat a d’altres muntanyes sinó que estan apartades de tot.
26 Agost 2006 a les 18:17
bon dia…..ja veig que algú t’ha encomanat una mica de gaferia (perds la maleta, a jutjar per les fotos el dia de la visita al perito no era “reluciente”, i agafes un empatx, potser? abans d’agafar l vaixell, com jo!) però a part d’a`quests detalls ja veig que tot etupendu. una abraçada, records per tots i gràcies per la felicitació!
26 Agost 2006 a les 18:30
Tot fantàstic, i les fotos xulíssimes.Esperem que ja t’hagis recuperat del tot.PetonsCinta i Albert, i el Can