A la que s’ha començat a fer de dia, hem començat a veure uns paissatges espectaculars, com si estiguessim a mart, tot molt àrid i vermellós. Per sort hem pogut fer una parada per fer fotos.
Després el paissatge ja ha comenat a tenir més verds i grocs i a part de tant en tant pobles amb cases típiques tibetanes, que les trobo maquíssimes (són blanques amb les finestres negres, el porticons daurats i després diferents mostres de color. Hem tornat a parar per fer fotos.
Fins a quarts de deu, no hem parat per esmorzar, ho hem fet a Tingri (4300m d’altitud). Ho hem fet en una casa típica tibetana, amb uns sofàs super xulos i la cuina al mig. A part d’esmorzar també hem pogut donar una volta i fer fotos a les cases, al paissatge, al himalaia, als nens, als grans…. vamos… mooooltes.
Després d’esmorzar… més bus!!! més paissatges i de tant en tant alguna parada, com per exemple per fer fotos a yaks.
Seguint el camí hem passat pel punt més alt (si avi, ja he fet la foto), estàvem a 5220 m d’altitud. La veritat és que tot el dia l’havia portat bastant bé sense sintomes de mal d’altura, però a la que hem arribat als 5000 m’ha començat a fer mal el cap (més que mal, molt emboirat).
Cap a les 2 hem parat per dinar, ens portaven a un restaurant xinès, però nosaltres dos i els altres dos catalans hem decidit anar per la nostra i hem anat a un restaurantet tibetà on una dona ens ha fet uns momos boníssims!!! i a sobre ens ha sortit baratíssim!!
D’aquí ja hem anat directes a Xigatse (hem fet la ruta de dos dies en un, i així avui ja dormim en habitacions dobles) on ens hem pogut fer una bona dutxa en una super habitació que estem.
Hem sortit a donar un volt, i ens sembla que els tibetans deuen celebrar alguna cosa (a veure si ho averiguem demà) ja que estaven tots pel carrer i alguns una mica beguts. Com que molta gana no teníem, ens hem comprat galetes i xocolata (que fa molts dies que no la provem) i m’he pres una pastilla pel mal de cap a veure si se’n va.
Viatge a Ítaca 