Despres de fer una bona dormida i que el Mario hagi disfrutat aquesta nit del mundial (es va anar a dormir despres de veure l’Anglaterra-Alemania i s’ha despertat per veure l’Argentina-Mexic) ens hem llevat sobre les 7 del mati per poder anar tranquil.lament.

Hem esmorzat a la mateixa Guest House (ja que la senyora ens sembla entranyable) i hem estat esperant a que ens vinguessin a buscar per anar al vaixell. Aixo ha sigut cap a les 9 i deu, on un tuk tukero molt amable ens ha portat a on surten les barques i ens ha entregat els bitllets del vaixell, per tant ja hi hem anat directes, tot i que primer no sabiem molt be per on haviem d’anar, i despres, aixo de pujar-hi…. feia una mica de respecte, perque amb les motxilles a l’esquena hem hagut de passar per una pasarela….

Passades unes dues horetes que hem estat llegint, el vaixell finalment ha sortit, tot i que li ha costat una mica ja que estava entre dos vaixells mes i la veritat es que estava molt encaixonat.

Aixi que hem comencat la nostra travesia, veient uns paissatges preciosos i parant de tant en tant per a que locals baixessin a les seves cases. Tot i que han sigut unes 6 o 7 hores no se’ns ha fet gens pesat i sense adonar-nos ja estavem a Pak Beng la parada per fer nit.

Al arribar-hi, quan el vaixell encara no havia “atracat” ja han pujat no se quants per que anessim a les seves guesthouses, als que, evidentment no els hi hem fet ni cas. Hem agafat les motxilles i hem anat a la que nosaltres haviem decidit per la Lonely, i la veritat es que l’habitacio esta prou be i nomes paguem 4 euros.

Ens hem refrescat una mica amb la poca aigua que hi havia (ara ja n’hi ha) i el ventilador, i hem sortit a passejar. El poble no dona per molt aixi que hem anat a un bar a fer una cerveseta (Beer Lao evidentment) i despres a sopar a un hindu que quan hem passat ens ha caigut molt be.

El sopar estava d’allo mes bo i ara d’aqui poquet a…. fer nones.