Hem començat el dia fora d’hora ja que volíem veure moltes coses, així que amb tot recollit hem anat cap al Valley of Gods, una zona com el Monument Valley en petit. Per arribar-hi hem hagut d’anar en direcció Mexican Hat i passar-ho fins arribar a un desviament cap a Goosneck state park, i passades 6 milles comença la carretera que t’hi porta. És una carretera de terra, però molt millor que la de Monument Valley, durant unes 17 milles et va portant per uns paisatges preciosos i que a més hem pogut disfrutar nosaltres solets, realment genial, ens ha encantat tant pels paisatges com per la tranquil·litat que s’hi respirava.

El Mario escoltant a veure si venen els indis…

Un cop hem acabat la carretera ja hem tornat en direcció Monument Valley i hem passat pel tros de carretera que surt a la pel·lícula Forrest Gump. Un cop a Kayenta hem parat a esmorzar una miqueta a un local molt autèntic (Golden Sand Café) on hem pogut provar l’autèntic cafè americà (bufff que us he de dir) i un parell de plats molt bons.

Amb la panxa plena, també hem plenat la panxa del cotxe i així ja hem pogut anar direcció Page. Poc abans d’arribar-hi ja hem trobat el nostre destí, el Upper Antelope Canyon, on després de pagar l’entrada al parc (6$ per persona) i pagar l’excursió (25$ per persona, no es pot fer d’una altra manera). hem esperat uns 20 minuts i ja hi hem anat.

l’Antelope Canyon són unes excletxes a la Roca Arenisca que amb la llum del sol (el millor és anar-hi entre les 11 i les 12 que el sol està a dalt de tot) permet fer unes fotos impressionants. S’hi ha d’anar amb guia sempre, ja que si plou molt, allò s’inunda i t’han d’avisar que has de sortir corrents. Ens ha tocat un guia Navajo molt autèntic que ens anava indicant els millors llocs on fer les fotos, i a vegades ell mateix et feia unes fotos molt originals. Tot i la calor que feia, dins el Canó s’hi estava d’allò més bé. La visita ha durat més d’una hora i després ja hem tornat.

El següent destí ha sigut Horseshoe Bend, un meandre en el riu enorme que pots veure des de dalt. Ara, per arribar-hi has de fer una petita excursioneta i potser no l’hem fet a la millor hora (eren les 2 del migdia i queia una solana…) ja que sobretot a la tornada que feia pujada, entre l’esforç i la calor m’he marejat una mica, sort que al arribar al cotxe teníem beguda fresqueta (només ens havíem endut una ampolla d’aigua) i amb una coca cola m’he refet una mica.

Per poder descansar hem anat a un restaurant a dinar alguna coseta al poblet de Paige, i hem triat un de la guia que la veritat és que ha estat molt bé, es diu Ranch House Grilled i la cambrera que ens ha tocat era un encant. Elecció totalment encertada tot i que al principi ens ha costat una mica trobar-ho.

Un cop descansats i amb la panxa plena hem anat a buscar un camping ja que per l’hora que era hem decidit quedar-nos aquí i no fer-nos la panxada fins a Zion, un altre cop serà no??

N’hem trobat un estupendo(Paige Lake Powell campground) que per 18$ tenim una parceleta perfecte amb taula, barbacoa, i endolls d’electricitat. Així com el camping té piscina, jacuzzi i wifi. Un cop hem reservat una parcela, en comptes de muntar la tenda (feia massa calor) hem anat a veure unes vistes genials del Lake Powell i hem anat a comprar algunes coses que ens faltaven i llavors si, hem tornat al camping per muntar la tenda i relaxar-nos a la piscina i al jacuzzi, i després a posar-nos al dia amb el blog i les fotos. Per finalment sopar i anar a dormir sota un munt d’estrelles.