Viatge a Ítaca

Dia 19: Arts marcials a Cebú

Deixa un comentari

A les 6:45 sona el despertador, però quan no s’ha d’anar a treballar el seu so és diferent, gens d’estridència, una suau melodia que et convida a despertar sense presses….Això si que ho tenim, en quan hem de fer trasllats, som d’anar-hi amb molt de temps per no haver de correr i poder capejar els imprevistos que puguin sorgir…
A les 7:30 fem el check-out, i sortim a la carretera on ens creuem amb el mateix noi que ens va llogar la moto ahir i ens ofereix portar-nos a Consuelo on agafar el ferry. L’únic problema, Eva, Mario, Filipí i motxilles a la mateixa moto…no ho veiem massa clar perqué no tenim exactament el tamany estandart filipí que permet aquestes coses, però a l’aventura s’ha dit. El noi conduïnt, la Eva emparedada, i jo amb la motxilla gran al darrere i negociant amb les meves abdominals que no cedissin a la inèrcia, i em trobés en mig del camí fent l’escarbat panxa amunt…

Uns 8’5 kilometres entre nens i nenes que van a l’escola i ens miren amb incredulitat, i arribem al port, on el ferry surt a les 9 i l’embarcament es fa a les 8:30. Els preus els mateixos que a l’anada, i com anem bé de temps, fem una pasteta i coca-cola de rigor en una botigueta que hi ha.

El policia que vigila, ens somriu amablement, i nosaltres li tornem a ell i a la seva ametralladora, és molt usual veure vigilants amb armes a l’hombro més grans que ells…
Puntuals, i amb la companyia d’uns porquets que no els deu agradar el viatge perquè no paren de cridar, agafem posicions a la zona de l’aire acondicionat, aquesta vegada excessivament fred, i fem el viatge sumergits en una pel.lícula de Bollywood.

Arribada a Danao i cap a la carretera, on ens ofereixen taxis a Cebú per 500 php. Declinem la invitació i avui probarem el jeepney en ruta, on un home gran, penjat de la part del darrera d’un camioneta de colors, tapada per la part superior, i amb seients paralels a banda i banda, ens empeny les bosses ben endins i ens diu que ens portarà a Cebú. El tarjecte dura uns 50 minuts, per 35 php/persona, i anem parant a llocs a l’atzar intentant captar més viatgers que ens acompanyin. La professió de conductor d’aquests enginys ha de ser molt estressants, has de vigilar amb els cotxes, motos, bicis, altres jeepsneys i camions, sota la llei de si hi ha un foradet el més ràpid és el que passa, i a més estar atent de les indicacions del captador que no para de cridar-ne. Ens indiquen que hem arribat a destí, i baixem, constatant que el jeepney és el transport més popular i barat del país.

Taxi cap a l’hotel que es diu Premier City Suites, que es troba a Uptown, i que és d’estil occidental, on per 995 php la nit, amb rebaixa inclosa, tenim una habitació amb llits de veritat, Ac, tele, Wifi, i dutxa……amb mampara!!!!!!!!

Sortim de l’hotel perquè volem anar a veure una acadèmia d’eskrima, una art marcial filipina, que es troba a Cebú, i que es diu 12 Pares. Agafem un parell de taxis, amb el primer no ens aclariem…i encara que no les tenim totes, ens presentem a Santo Niño Village, a una petita urbanització de les afores, i finalment ho trobem.

Entrem a la oficina, i entre muntanyes de papers hi trobem el Grand Master of Eskrima, Dionisio Cañete, amb les seves ulleres posades i un posat molt proper i amable, que ens pregunta i explica un milió de coses interessants. Entre elles, ens diu que hi ha un noi danès que ha vingut a entrenar. Quan arriba ens el presenta i ens convida a fer un volt a les instal.lacions que tenen a la muntanya i que fan servir a vegades de zona d’entrenament. Ens presenta a tothom del recinte, i en una camioneta pugem cap a la muntanya, conduïnt l’últim campió del world’s Championship Eskrima fet a Cebú. Durant el recorregut ens va donant tota mena d’explicacions, i fins i tot passem per una casa que ens diu que és propietat de Manny Paquiao!!!!!

Al cim de la muntanya, està ubicat l’emplaçament, i te unes vistes realment espectaculars de tot Cebú. Hi ha diferents zones de jocs on venen les families amb criatures a passar l’estona, entre elles una tirolina de 400 metres d’anada i 400 de tornada que ens convida a probar. Encantats el noi danès i jo ens hi posem, mentre l’Eva dispara fotografies sense parar.

Adrenalina i diversió per una estoneta, i ens convida a cafè i pastetes al bar que hi tenen, mentre segueix explicant-nos moltes coses de tot tipus. Finalment pugem a dalt de tot, a l’eskrima temple, on es fan els exàmens per cinturó negre i algun que altre campionat.

Després de quasi bé un parell d’horetes, tornem al gim, on podem comprar unes samarretes, i ens convida a assistir a una masterclass que reunirà a grans mestres de tot Cebú. Ens presenta a tots els assistents, entre ells un marine que va anar a la guerra d’Iraq, i estem una estoneta al.lucinant amb les demostracions de les coses que fan amb els pals…

Finalment ens despedim molt educadament, que es fa tard i tenim mooolta gana, i tornem en taxi, entre un trànsit deseperant, cap a la zona de l’hotel.

Fem una volteta per les rodalies i arribem a una plaça, tipus Francesc Macià de Barcelona, on trobem un Pizza hut. Un parell de pizzes i molta beguda refrescant, i ja tenim el cos preparat per poder tenir un son reparador en aquests matalassos tant fantàstics…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s