Viatge a Ítaca

Dia 19: Arts marcials a Cebú

Deixa un comentari

A les 6:45 sona el despertador, però quan no s’ha d’anar a treballar el seu so és diferent, gens d’estridència, una suau melodia que et convida a despertar sense presses….Això si que ho tenim, en quan hem de fer trasllats, som d’anar-hi amb molt de temps per no haver de correr i poder capejar els imprevistos que puguin sorgir…
A les 7:30 fem el check-out, i sortim a la carretera on ens creuem amb el mateix noi que ens va llogar la moto ahir i ens ofereix portar-nos a Consuelo on agafar el ferry. L’únic problema, Eva, Mario, Filipí i motxilles a la mateixa moto…no ho veiem massa clar perqué no tenim exactament el tamany estandart filipí que permet aquestes coses, però a l’aventura s’ha dit. El noi conduïnt, la Eva emparedada, i jo amb la motxilla gran al darrere i negociant amb les meves abdominals que no cedissin a la inèrcia, i em trobés en mig del camí fent l’escarbat panxa amunt…

Uns 8’5 kilometres entre nens i nenes que van a l’escola i ens miren amb incredulitat, i arribem al port, on el ferry surt a les 9 i l’embarcament es fa a les 8:30. Els preus els mateixos que a l’anada, i com anem bé de temps, fem una pasteta i coca-cola de rigor en una botigueta que hi ha.

El policia que vigila, ens somriu amablement, i nosaltres li tornem a ell i a la seva ametralladora, és molt usual veure vigilants amb armes a l’hombro més grans que ells…
Puntuals, i amb la companyia d’uns porquets que no els deu agradar el viatge perquè no paren de cridar, agafem posicions a la zona de l’aire acondicionat, aquesta vegada excessivament fred, i fem el viatge sumergits en una pel.lícula de Bollywood.

Arribada a Danao i cap a la carretera, on ens ofereixen taxis a Cebú per 500 php. Declinem la invitació i avui probarem el jeepney en ruta, on un home gran, penjat de la part del darrera d’un camioneta de colors, tapada per la part superior, i amb seients paralels a banda i banda, ens empeny les bosses ben endins i ens diu que ens portarà a Cebú. El tarjecte dura uns 50 minuts, per 35 php/persona, i anem parant a llocs a l’atzar intentant captar més viatgers que ens acompanyin. La professió de conductor d’aquests enginys ha de ser molt estressants, has de vigilar amb els cotxes, motos, bicis, altres jeepsneys i camions, sota la llei de si hi ha un foradet el més ràpid és el que passa, i a més estar atent de les indicacions del captador que no para de cridar-ne. Ens indiquen que hem arribat a destí, i baixem, constatant que el jeepney és el transport més popular i barat del país.

Taxi cap a l’hotel que es diu Premier City Suites, que es troba a Uptown, i que és d’estil occidental, on per 995 php la nit, amb rebaixa inclosa, tenim una habitació amb llits de veritat, Ac, tele, Wifi, i dutxa……amb mampara!!!!!!!!

Sortim de l’hotel perquè volem anar a veure una acadèmia d’eskrima, una art marcial filipina, que es troba a Cebú, i que es diu 12 Pares. Agafem un parell de taxis, amb el primer no ens aclariem…i encara que no les tenim totes, ens presentem a Santo Niño Village, a una petita urbanització de les afores, i finalment ho trobem.

Entrem a la oficina, i entre muntanyes de papers hi trobem el Grand Master of Eskrima, Dionisio Cañete, amb les seves ulleres posades i un posat molt proper i amable, que ens pregunta i explica un milió de coses interessants. Entre elles, ens diu que hi ha un noi danès que ha vingut a entrenar. Quan arriba ens el presenta i ens convida a fer un volt a les instal.lacions que tenen a la muntanya i que fan servir a vegades de zona d’entrenament. Ens presenta a tothom del recinte, i en una camioneta pugem cap a la muntanya, conduïnt l’últim campió del world’s Championship Eskrima fet a Cebú. Durant el recorregut ens va donant tota mena d’explicacions, i fins i tot passem per una casa que ens diu que és propietat de Manny Paquiao!!!!!

Al cim de la muntanya, està ubicat l’emplaçament, i te unes vistes realment espectaculars de tot Cebú. Hi ha diferents zones de jocs on venen les families amb criatures a passar l’estona, entre elles una tirolina de 400 metres d’anada i 400 de tornada que ens convida a probar. Encantats el noi danès i jo ens hi posem, mentre l’Eva dispara fotografies sense parar.

Adrenalina i diversió per una estoneta, i ens convida a cafè i pastetes al bar que hi tenen, mentre segueix explicant-nos moltes coses de tot tipus. Finalment pugem a dalt de tot, a l’eskrima temple, on es fan els exàmens per cinturó negre i algun que altre campionat.

Després de quasi bé un parell d’horetes, tornem al gim, on podem comprar unes samarretes, i ens convida a assistir a una masterclass que reunirà a grans mestres de tot Cebú. Ens presenta a tots els assistents, entre ells un marine que va anar a la guerra d’Iraq, i estem una estoneta al.lucinant amb les demostracions de les coses que fan amb els pals…

Finalment ens despedim molt educadament, que es fa tard i tenim mooolta gana, i tornem en taxi, entre un trànsit deseperant, cap a la zona de l’hotel.

Fem una volteta per les rodalies i arribem a una plaça, tipus Francesc Macià de Barcelona, on trobem un Pizza hut. Un parell de pizzes i molta beguda refrescant, i ja tenim el cos preparat per poder tenir un son reparador en aquests matalassos tant fantàstics…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s