Ens hem aixecat a PaK Beng cap a les 7 del matí, una dutxeta amb aigua ben freda, perquè no hi havia mes opció, i hem baixat a esmorzar a la terrassa del guest house des d’on podíem contemplar el Mekong. Després d’encarregar uns entrepans pel viatge que finalment no hem menjat, ens hem dirigit cap al nostre vaixell, que és bàsicament una barca molt allargada de fusta, amb capacitat per unes 70 persones, amb els seients i el motor d’un autobus dels anys 80 i una barana d’escala per no caure a cada costat. Hem arribat cap a les 8:30 i ens havien dit que sortíem cap a les 9, però calia agafar un bon seient acolxat ja que el resta eren de fusta.
Hem passat unes 8 hores navegant pel Mekong, la veritar és que avui s’ha fet una mica més pesat. Els seients no eren tan còmodes i la embarcació no tant gran i el fet de haver fet ja una llarga jornada navegant el dia anterior no ens han vingut les coses tant de nou. Hen anat passant el temps llegint,i contemplant el paissatge, per després d’una horeta final de pluja arribar a Luang Prabang.
Des del primer moment ens ha cridar l’atenció la tranquilitat, és una ciutat d’uns trenta mil habitants, però té la pausa d’un poble rural. Hem anat caminant i fent una primera repassada a la ciutat, buscant a més lloc on allotjar-nos. N’hem trobat una pila, però per aquesta nit buscavem un lloc amb TV per si per casualitat podíem veure l’Espanya-Portugal. La sort ens ha acompanyat i n’hem trobar una que es diu Thavisouk, que té TV, aire condicionat i aigua calenta, l’únic però és que està una mica allunyada del centre, de moment ens hi quedem una nit……
Hem fet una dutxa i hem sortit a sopar, buscant un lloc que sortia a la Lonely i que tenia molt bona pinta. Després de passejar una estoneta i veure un seguit de llocs que ens han encantat, hem arribat al lloc buscat, que es deia Lao Lao Garden, un local amb una llum tenue, una musiqueta relaxant i un jardí espectacular, encara que amb les plujes en tenien tancat una part. Per sopar hem demanat un barbacoa, que ens ha anat preparant un amable cambrer i que ens ha deixat bocabadats. Primer ha començat amb la infraestructura: ha obert la zona central de la taula i ens hi ha posat una especie de cassola amb carbó encès, després ha portat un plat molt gran que ha colocat a sobre i que pel voltant era fons per posar-hi líquid. I tot seguit les viandes; ha portat un petit cubell metàl·lic que després de preguntar-li ens ha dit que era caldo, una safata amb verudres variades i dos ous, i un plat amb diversos trossos de carn crua. Ens ha fet una preparació, posant el caldo, després afegint les verdures i unes especies que també ha portat, i posant la carn a la part més alta del plat, ha foradat els ous i els ha afegit al caldo que s’estava fent. A partir d’aquí nosaltres mateixos hem continuat amb el mateix procés. La veritat,és que ens ha encantat, tant la sopa com la carn i hem quedat força plens, encara que hem guardat un raconet per menjar un pancake de plàtan, aixó si, tot acompanyat de la magnífica Beer Lao….
Ja per acabar el dia, hem trobat un lloc on tenien conexió a Internet i ens hem pogut posar al dia amb el mon, tot abans d’anar a dormir i intentar aixecar-nos a la 1:30 per veure Esapanya….
Viatge a Ítaca 