Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Jornada de desplaçament: de Luang Prabang a Vang Vieng

Avui ens hem llevat a les 6 per poder anar a esmorzar ben d’hora a la JOMA Bakery abans de marxar de Luang Prabang, de pas us hem pogut penjar el blog d’ahir i algunes fotos.

A les 8:30 ens ha vingut a buscar un Tuk Tuk que ens ha portat a l’estació de busos on després d’esperar una miqueta ens han fet pujar a una mini-van i on hem començat a pensar que potser no era tan bona opció aquesta….

A les 9 i deu sortíem de Luang Prabang i durant unes dues horetes hem estat anant per muntanyes i més muntanyes, sabeu que significa oi?? doncs curves i més curves, a part d’anar super apretats jo darrera de tot i el Mario a la fila del mig.

Per sort hem parat i ens ha permès estirar les cames o almenys pensavem això, tot i que al final hem acabat assentant-nos ja que hem estat gairebé una hora allà (potser una mica excessiu?), tot i que hem pensat que com eren 5 hores, pos una hora menys de mini-van… aix… que ilusos que som…

Al anar a pujar un noi molt simpàtic m’ha canviat el lloc i hem pogut anar junts i una mica més còmodes ja que ens emprenyavem un a l’altre, ara, això si les curves no han disminuit, tot i que poc a poc ha anat canviant el paisatge i han començat a aparèixer muntanyes kàrstiques típiques de la zona. Pensàvem que ja estàvem arribant, però… “craso” error, hem fet una altra parada, de quan?? adivineu?? si si, gairebé una hora una altra vegada. Això era ja una mica desespero, sort que quan hem arrancat ja només ens quedava una horeta, però al final de les 5 hores res de res, hem trigat 7!!! clar, amb dos parades de 1 hora cada una…

Al arribar a la parada de busos de Vang Vieng, els laosians ho tenen molt ben muntat i hi han uns tuk tuks que per 1 euro per persona et porten al centre del poble, pero pujant el màxim de gent a cada un i sense poder triar exactament a on vols que et portin. Així que un cop hem arribat i ens hem ubicat hem anat cap a l’hotel seleccionat, que si, hem decidit donar-nos un petit capritxet i hem anat a un hotel una mica millor i que sobretot tingui tele, que demà… si, juga la selecció!!

Des de l’habitació hi ha unes vistes….. ESPECTACULARS!!!!, així que evidentment ens hi hem quedat i hem estat una horeta fent el vaguito i veient una mica la posta de sol, a més hem fet una bona dutxa.

Per acabar el dia hem encarregat l’excursió per demà i hem anat a sopar una miqueta, però per tornar d’hora que fan el Holanda-Brasil que també es mira….


1 comentari

Últim dia a l’esplèndida Luang Prabang

Avui el dia ha començat molt i molt aviat. Cap a les 4:45, ha sonat el despertador i amb els ulls tancats i càmara en mà, hem baixat les escales de la guest house sense fer soroll intentant no despertar al nostre hostaler, que dorm al costat de la porta. Però a aquestes hores l’habilitat no és un punt fort i al final ens ha hagut de venir a ajudar a obrir la porta per sortir.

Hem sortit al carrer, encara fosc i sense quasi bé ningú, per encaminar-nos a veure la sortida del monjos que passen en processó a recollir els donatius en forma de menjar que la gent els vulgui donar a canvi de la seva benedicció. Hem estat fent unes fotos i observant el ritual des de les 5:30 que ha començat, fins a les 6:15 que hem tornat a la guest house a intentar contentar el nostre cos que ens deia que encara li deviem unes horetes de son….

Cap a les 9:30, ens hem aixecat per segona vegada el mateix dia, i després de la dutxa de rigor, hem anat a esmorzar a Joma Bakery, on hem tornat a degustar la quiche i un pastisset per acompanyar un cafè amb llet prou digne, a més d’aprofitar l’internet gratuït que ens oferia per penjar un nou dia i moltes i moltes fotos al blog, a més d’altres tasques socials via facebook o mail.

Un cop acabada la feina informativa, hem anat a comprar els bitllets d’autobus per l’endemà, al final farem el viatge en minivan, que dura unes 5 hores i ens ha costat uns 12 per persona. Ja explicarem que és exactament i com va….

Un cop enllestides totes les tasques, hem decidit que avui ens dedicariem un dia de relax i plaer, i vaja si ho hem fet….

Ens hem apropat a peu a unes instal·lacions que ahir els hi vam posar l’ull a sobre que es diuen Spa Garden, i que evidentment ens hi anavem a fer un massatge….

El lloc fantàstic, decoració impecable i un ambient relaxant només posar un peu a dins. Un amable Laosià, ens ha donat una carta tipus restaurant, on hi havia una infinitat de massatges, a més de múltiples combinacions entre ells…

Avui hem escollit un massatge amb aromaterapia que tenia més pinta que seria un massatge de fricció amb oli que no un on ens dobleguessin tot el cos… i així ha estat….de primer ens donen un barnus 3/4 i una tovallola, ens fan passar a una zona de dutxa separada per sexes, i ens trobem allà dins sense saber exactament que fer. Deduim que ens hem de treure tota la roba i netejar-nos aquesta suor que tant ens estima i ve a nosaltres continuament, i així ho fem. Sortim i després de guardar roba i motxilla en una guixeta, ens fan passar a una sala on unes massatgistes ens fan treure el barnús i posar-nos sobre una camilla… Les llegendes més negres sobre Asia i el seu component eròtic-festiu ens han vingut al cap, però no ha calgut patir i la massatgista molt professional ens ha fet un massatge que ens ha deixat extasiats sense necessitat de cap servei extra… Al sortir, una altra dutxa i un tè que ens han preparat ens esperava a un racó. Tot aixó per uns 15 euros per persona un massatge d’una hora, molt ben invertits.

Sortint relaxadíssims volíem anar cap a la guest house a fer les bosses i carregar el portàtil, i per fer-ho hem decidit agafar un tuc-tuc que ha resultat que no parlava anglès i ens ha deixat una miqueta lluny de l’objectiu, però era tant simpàtic…..

Hem fet motxilles a la guest house i hem sortit per anar a picar alguna coseta ja que eren cap a les 16 hores i l’estomac en demanava teca, tot i això al sortir ens hem hagut d’aixoplugar perquè estava caient una de les pluges monzòniques. Finalment, hem pogut satisfer la panxeta acontentant-lo amb un tros de pizza per cap i a seguir endavant….

Després de recuperar cos i ànima, hem anat cap al turonet del Phu Si, que està al centre de Luang Prabang i té unes vistes privilegiades. Això si, per arribar-hi s’ha de pagar uns 2 euros, i pujar un nombre incontable d’escales, amb una calor sofocant i un núvol d’insectes al voltant. Però l’esforç té recompensa i les vistes que hi ha no te les pots perdre: vista panoràmica de tota la ciutat, i els seus límits entre les muntanyes i el Mekong. Si tens sort i no hi ha núvols, la posta de sol deu ser meravellosa, encara que nosaltres no hem tingut aquesta sort…..

Després de baixar les escales, hem anat a recuperar-nos dels litres de suor que hem perdut mitjançant una beer Lao gran molt i molt freda, que ajudada per un ventilador de sostre, ens ha semblat que ens tornava a la vida.

Hem continuat cap al mercat d’artesania a visitar alguns llocs que ahir no hi vam comprar, i els venedors se’ls hi ha il·luminat la cara només veure’ns. Hem fet unes compres sempre precedides de l’amable regateig de l’Eva amb les venedores i hem sortit del paradís de les compres per anar a sopar.

Hem tornat a anar al Lao Lao garden, que ens va encantar l’ambient i ens vam quedar amb les ganes de probar algun platet que hi havia a la carta. He sopat una mica de pollastre acompanyat de patates fregides i amanida, i carn de búfal d’aigua amb el mateix acompanyament. La veritat és que hem sopat força bé. I ara a dormir que demà toca aixecar-se d’hora…..


2 comentaris

Descubrint Luang Prabang i rodalies

Avui hem fet una mica de mandritis i ens hem llevat cap a les 9, després de la dutxa de rigor i de vestir-nos, ens hem posat en marxa. La primera idea era visitar Luang Prabang pel matí i fer una sortideta per la tarda. Tot i així el primer ha sigut anar a esmorzar, i ho hem fet a la Joma Bakery on tenen uns pastissos, quiches i cafè d’allò més bo, a més la decoració fa que sembli que no estiguem a Laos sino que podríem estar perfectament a Nova York i com a cirereta del pastís, té wifi gratuit. Adivineu on anirem a esmorzar demà???

Després d’un esmorzar com deu mana i posant al dia el blog, facebook, mirar noticies… hem sortit a visitar la ciutat. Hem 50 metres i feia una calor…. que hem dit… “i si anem a rentar roba a la Guest House i després anem a visitar les cascades?? i ja farem la visita a peu per la tarda??” i, tal dit tal fet.

Amb la roba neta i posada a secar, hem sortit a buscar un jumbo (és com un tuk tuk en modalitat furgo) que ens portés a les cascades de Kuong Si. Després d’uns 50 minuts de trajecte, on ens ha caigut una mini pluja monzònica al cap de res de pujar-hi, hem arribat a les cascades.

Hem pagat 2 euros cada un per entrar a les cascades i a partir d’aquí hi han hagut un seguit de sorpreses meravelloses…

Només començar hem vist un munt d’osos negres asiàtics que estaven fent panxing en una reserva que hi ha.

Tot seguit hem començat a pujar per un caminet i hem començat a veure petits salts d’aigua que generaven petites piscines naturals d’aigües cristal·lines. En algunes d’elles estava permès banyar-se. Hem seguit caminant fins a dalt de tot, on ens esperava el gran salt d’aigua. Això ens ha servit per a que el cos entrés en calor i demanés a crits una remullada. I clar, no ens hi hem pogut negar, i apa cap a la piscina més maca que hem vist. L’aigua estava fresqueta i s’hi estava d’allò més bé.

Ben fresquets, hem tornat cap a Luang Prabang per la mateixa carretera per on havíem anat, on va passant per diferents pobles i paisatges, evidentment, ens ha tornat a enganxar una pluja monzònica, però per sort el conductor del jumbo, ens ha deixat a la porta de la gesthouse, on ens hem canviat i hem esperat a que parés de ploure.

Amb l’ambient més fresc que pel matí, hem anat a voltar per Luang Prabang, i hem descobert el que vam intuir ahir, és una ciutat encantadora, amb temples per tot arreu, cases colonials, cafès super acollidors, restaurants preciosos, gent molt amable i una tranquil·litat absoluta. La veritat és que no ens faria res quedar-nos una setmaneta sencera, però… no pot ser, així que disfrutarem del que ens queda.

Durant el passeig l’estomac ens ha cridat l’atenció perquè no havíem dinat, així que hem parat a berenar una miqueta, a Le Café Ban Vat Sene, un cafè estil francès en una casa colonial, sencillament formidable. Aquesta zona del centre està plena de restaurants i de guest houses amb una pinta espectacular, per tant hem anat agafant idees per anar a sopar després.

Com que encara era d’hora hem anat al Night Market, quina bogeria, està ple de coses maquíssimes, però de moment només hem mirat.

Hem sopat en el restaurant Sonphao que tenen especialitats laosianes i també menjar japonès, així que hem fet un mix lao-japonés. El menjar Laosià que hem triat anava acompanyat d’stik rice i al preguntar que com es menjava, ens han dit que amb les mans i per tant, així ho hem fet, al igual que els california makis que eren tant grans que no podíem agafar-los amb els palillos ni ens cabien tots sencers a la boca.

Amb la panxa ben plena hem anat a gastar compulsivament els calerons al Night Market, no us direm que hem comprat, només que ens hem desmelenat….


Deixa un comentari

De Pak Beng a Luang Prabang

Avui tot just és el sisè dia, i sembla que portem un mes de viatge. La veritat és que sortir de la rutina fa que contemplem diferent la mesura del temps…

Ens hem aixecat a PaK Beng cap a les 7 del matí, una dutxeta amb aigua ben freda, perquè no hi havia mes opció, i hem baixat a esmorzar a la terrassa del guest house des d’on podíem contemplar el Mekong. Després d’encarregar uns entrepans pel viatge que finalment no hem menjat, ens hem dirigit cap al nostre vaixell, que és bàsicament una barca molt allargada de fusta, amb capacitat per unes 70 persones, amb els seients i el motor d’un autobus dels anys 80 i una barana d’escala per no caure a cada costat. Hem arribat cap a les 8:30 i ens havien dit que sortíem cap a les 9, però calia agafar un bon seient acolxat ja que el resta eren de fusta.

Hem passat unes 8 hores navegant pel Mekong, la veritar és que avui s’ha fet una mica més pesat. Els seients no eren tan còmodes i la embarcació no tant gran i el fet de haver fet ja una llarga jornada navegant el dia anterior no ens han vingut les coses tant de nou. Hen anat passant el temps llegint,i contemplant el paissatge, per després d’una horeta final de pluja arribar a Luang Prabang.

Des del primer moment ens ha cridar l’atenció la tranquilitat, és una ciutat d’uns trenta mil habitants, però té la pausa d’un poble rural. Hem anat caminant i fent una primera repassada a la ciutat, buscant a més lloc on allotjar-nos. N’hem trobat una pila, però per aquesta nit buscavem un lloc amb TV per si per casualitat podíem veure l’Espanya-Portugal. La sort ens ha acompanyat i n’hem trobar una que es diu Thavisouk, que té TV, aire condicionat i aigua calenta, l’únic però és que està una mica allunyada del centre, de moment ens hi quedem una nit……

Hem fet una dutxa i hem sortit a sopar, buscant un lloc que sortia a la Lonely i que tenia molt bona pinta. Després de passejar una estoneta i veure un seguit de llocs que ens han encantat, hem arribat al lloc buscat, que es deia Lao Lao Garden, un local amb una llum tenue, una musiqueta relaxant i un jardí espectacular, encara que amb les plujes en tenien tancat una part. Per sopar hem demanat un barbacoa, que ens ha anat preparant un amable cambrer i que ens ha deixat bocabadats. Primer ha començat amb la infraestructura: ha obert la zona central de la taula i ens hi ha posat una especie de cassola amb carbó encès, després ha portat un plat molt gran que ha colocat a sobre i que pel voltant era fons per posar-hi líquid. I tot seguit les viandes; ha portat un petit cubell metàl·lic que després de preguntar-li ens ha dit que era caldo, una safata amb verudres variades i dos ous, i un plat amb diversos trossos de carn crua. Ens ha fet una preparació, posant el caldo, després afegint les verdures i unes especies que també ha portat, i posant la carn a la part més alta del plat, ha foradat els ous i els ha afegit al caldo que s’estava fent. A partir d’aquí nosaltres mateixos hem continuat amb el mateix procés. La veritat,és que ens ha encantat, tant la sopa com la carn i hem quedat força plens, encara que hem guardat un raconet per menjar un pancake de plàtan, aixó si, tot acompanyat de la magnífica Beer Lao….

Ja per acabar el dia, hem trobat un lloc on tenien conexió a Internet i ens hem pogut posar al dia amb el mon, tot abans d’anar a dormir i intentar aixecar-nos a la 1:30 per veure Esapanya….


1 comentari

Comença la travesia pel Mekong

Despres de fer una bona dormida i que el Mario hagi disfrutat aquesta nit del mundial (es va anar a dormir despres de veure l’Anglaterra-Alemania i s’ha despertat per veure l’Argentina-Mexic) ens hem llevat sobre les 7 del mati per poder anar tranquil.lament.

Hem esmorzat a la mateixa Guest House (ja que la senyora ens sembla entranyable) i hem estat esperant a que ens vinguessin a buscar per anar al vaixell. Aixo ha sigut cap a les 9 i deu, on un tuk tukero molt amable ens ha portat a on surten les barques i ens ha entregat els bitllets del vaixell, per tant ja hi hem anat directes, tot i que primer no sabiem molt be per on haviem d’anar, i despres, aixo de pujar-hi…. feia una mica de respecte, perque amb les motxilles a l’esquena hem hagut de passar per una pasarela….

Passades unes dues horetes que hem estat llegint, el vaixell finalment ha sortit, tot i que li ha costat una mica ja que estava entre dos vaixells mes i la veritat es que estava molt encaixonat.

Aixi que hem comencat la nostra travesia, veient uns paissatges preciosos i parant de tant en tant per a que locals baixessin a les seves cases. Tot i que han sigut unes 6 o 7 hores no se’ns ha fet gens pesat i sense adonar-nos ja estavem a Pak Beng la parada per fer nit.

Al arribar-hi, quan el vaixell encara no havia “atracat” ja han pujat no se quants per que anessim a les seves guesthouses, als que, evidentment no els hi hem fet ni cas. Hem agafat les motxilles i hem anat a la que nosaltres haviem decidit per la Lonely, i la veritat es que l’habitacio esta prou be i nomes paguem 4 euros.

Ens hem refrescat una mica amb la poca aigua que hi havia (ara ja n’hi ha) i el ventilador, i hem sortit a passejar. El poble no dona per molt aixi que hem anat a un bar a fer una cerveseta (Beer Lao evidentment) i despres a sopar a un hindu que quan hem passat ens ha caigut molt be.

El sopar estava d’allo mes bo i ara d’aqui poquet a…. fer nones.


1 comentari

Deixem Bangkok amb desti Laos

Avui hem de deixar Bangkok, i per fer-ho, ens aixequem cap a les 6:30, esmorzem al Guest house on estavem instal.lats i que ens ha agradat molt, i anem a buscar l’autobus que ens portaria a l’aeroport. De cami, passejant ens conviden amablement a pujar a mil taxis que declinem amb un sonriure i seguim el nostre cami.

Trobem la parada de l’autobus al costat de Kao San road, i comprem el bitllets que ens costen uns 4 euros cada un. Cap a les 8:30 ens posem en marxa, i despres d’una mitja horeta i passar nombrosos semafors amb cronometre, arribem al macroaeroport de Bangkok. Facturem bosses i passem els controls pertinents, aixo si, tot molt ben organitzat i amb molta amabilitat del personal, despres d’esmorzar alguna coseta, embarquem a l’avio de Air Asia per sortir puntualment a les 11:35.
Quina pena deixar aquest gran mercat ambulant que es Bangkok, pero tenim la certesa que hi tornarem perque ens ha captivat.

Despres d’una horeta i quart a l’avio, aterrem sense incidencies a Chiang Rai. Recollim les motxilles i aqui comenca la veritable aventura. Agafem un taxi i ens dirigim cap a l’estacio d’autobusos, on arribem despres d’un quart d’hora. Entrem al recinte i veiem dues dotzenes d’autobusos dels anys cuaranta, dels quals ni ha un parell plens fins a la bandera d’autoctons. Comenecem a observar i en trobem un que va cap a Chiang Khong, el nostre desti al nord de Tailandia, des d’on intentarem creuar la frontera cap a Laos.

L’amable conductor de l’autobus, ens fa lloc dins de l’autobus i acomoda les nostres motxilles. Fem un viatge d’unes dues hores, per uns 2 euros, barrejats amb monjos i nens, per carreteres d’asfalt i de terra veient paissatges plens de camps d’arros tipics de la zona.

Arribem i nomes baixar del bus, ens assalten el tuc-tuqueros que ens ofereixen dur-nos cap al punt d’embarcament. Nosaltres declinem la seva ajuda i decidim arribar-hi a peu, el que no sabiem es que en el trajecte hi estem uns quaranta-cinc minuts carregats amb les motxilles i amb un calor sofocant.

Quan arribem al Check Point, passem el control de passaports i paguem la barca que ens transportara a Laos. Ens fan pujar a una barqueta que es cau a trossos i que sembla que s’estigui a punt d’enfonsar per la part dreta. Per sort arribem a l’altra vorera del riu i baixem de la barqueta amb els mateixos problemes per baixar sense mullar-nos que haviem tingut al pujar.

Ens fan els visats, i mentre suem tot el liquid que ens quedava al cos, l’Eva te un petit desfalliment degut a la calor i l’esforc, pero per sort es recupera encomanant-se a l’esperit del motxilerisme.

Ja estem a Laos, hem entrat per Huay Xai i farem nit al poble. Trobem una guest house, que es diu “BAP guest house” a uns 150 metres de la zona on hem arribat i ens hi quedem per 10 euros la nit. Habitacio confortable, amb dutxa i aigua calenta, ventilador i TV, a mes d’una anfitriona entranyable, que despres d’una dura, amable i somrient negociacio, ens reserva vaixell per dema al mati, per comencar la travesia pel Mekong amb destinacio Luang Prabang.

Despres de deixar les coses a l’habitacio i fer una dutxa per recuperar forces i treure la suor, ens sorpren la nostra primera pluja monzonica, i la podem contemplar des d’un petit porxo. Despres d’una horeta plovent, para i podem sortir a canviar euros per Kips que el canvi esta al voltant de 10.000 kips un euro aproximadament. Tornem cap al Guest house i abans d’anar a dormir, sopem mentre degustem al porxo una magnifica Beer Lao de 66 cl. ben i ben freda…


Deixa un comentari

Anem a fer un tomb pel Sudest asiàtic

Ja hi tornem a ser, si, demà ens anem a fer una volta una mica llarga pel sudest asiàtic, aquesta vegada tocarem Tailandia, Cambotja i més extensament Laos.

En total ens anem 25 dies que ja us anirem relatant. La intenció és començar per Bangkok, per anar després a Laos i passar-hi uns 14 dies. D’aquí anirem a Siem Reap per veure els fantàstics temples d’Angkor i acabarem el viatge a Ko Yao Noi, una illeta de Tailandia.

Us anirem mantenint inforats sempre que ens sigui possible trobar conexions a internet.