Viatge a Ítaca


3 comentaris

Primer dia a SFO

Avui he fet moooolta feina, aixo d’anar sola fa que un no pari de veure coses, ja que no pots comentar la jugada amb ningu.

He comencat per Union Square, que es on hi han totes les botigues mes in de la ciutat, i d’alla he anat cap a Chinatown, un troset de China en mig de San Francisco i de les seves pujades.

Al costat de Chinatown hi ha Financial District amb la Transamerica Pyramid, que es l’edifici mes representatiu de San Francisco.

Tot fotografiant-lo he anat a parar a Embarcadero que era on antigament (abans que hi haguessin els ponts que comuniquen la peninsula de San Francisco amb el continent) hi havia tots els transbordadors, i on ara es veuen unes vistes impressionants del Bay Bridge.

D’aqui xino xano he anat cap a la Levi’s Plaza (on hi ha les oficines de la Levi’s Strauss), i d’aqui he pujat un munt d’escales fins a la Coit Tower, pero el cansament ha valgut la pena ja que les vistes des de dalt de la torre son impressionants, he vist la primera vista del Golden Gate Bridge.

D’aqui ja he baixat cap al Pier 39 i Fisherman Warf, on he vist les foques i he comprat el tiquet per fer un city tour que m’ha portat al Golden Date, Presidio i una vista rapida de la ciutat.

Quan m’han tornat a deixar a Pier 39 he anat xino xano bordejant el mar i despres he pujat un carrer….. fins a Lobart Street que es el carrer que fa ziga zagues per a que puguin baixar els cotxes ja que es molt empinat.

D’aqui ja he anat tornant pujant i baixant carrers fins a Union Square, tot veient bones vistes amb la caiguda del sol.


2 comentaris

Mesures de Seguretat als USA

Bonesssss,

Ahir ja vaig arribar a San Francisco despes de tropocientas hores de vol i passant totes les mesures de seguretat possibles.

El meu vol era de Madrid a Philadelphia i d’alli a San Francisco. Doncs a Philadelphia a part de canviar d’avio tambe vaig haver de passar immigracio on a part de comprobar el passaport t’agafen les huelles digitals dels dos dits index, aixi com et fan una foto amb una web cam. Passat el control d’immigracio et fan agafar la maleta i passar la aduana, i d’aqui a tornar-la a embarcar. Peroooo, no s’ha acabat tot, sino que despres tornes a passar un control de seguretat (tot i que portes 8 hores de vol desde Madrid i no has fet res de res i entre immigracio i aduana no has pogut fer res de dolent), en el control et fan treure fins i tot les sabates, realment aquests gringos estan com una cabra. Vaig anar a dormir a les 11 de la nit hora californiana pero pel meu cos eren les 8 del mati (i m’havia aixecat a les 4 i quart del mati del dia anterior), per tant…. Estava MORTA!!!!


Deixa un comentari

California – American way

Ja torno a ser aquí, i això ja sabeu que vol dir, si, me’n torno a anar de vacances.

Aquest cop toca la costa oest d’Estats Units, més concretament aniré a San Francisco, Las Vegas i Los Angeles, i espero poder veure els parcs nacionals de Grand Canyon y de Yosemite.

Així que a partir del dilluns ja us aniré explicant el que vaig veient i fent pels Estats Units.

Fins araaaaaa,


Deixa un comentari

Taormina i Catania

El dijous tot i despertar-nos a vulcano ja vem anar directes al port per agafar el vaixell i anar cap a Milazzo i d’allà al hotel que està a la zona de Giardini Naxos.

D’aquí ja vem anat a Taormina per on hem passejat i hem vist el teatre grec amb les seves fabuloses vistes, llàstima que no es veies el Etna i hagués sigut perfecte.

Ahir per acabar vem fer una visita curta pel centre de catania amb la seva catedral i també un petit passeig pel mercat inclòs el de peix.


Deixa un comentari

Illes eòliques

El segon dia, ens vem dedicar a visitar les illes eòliques. Primer vem veure una miqueta de la illa on estàvem dormint, vulcano, la qual té un cràter actiu i es pot veure com surt fum d’ell, a part que molt sovint es pot sentir l’olor a sofre dels gasos que es desprenen. En aquesta illa hi ha la possibilitat de banyar-se en fangs sulforosos (sempre que s’aguantin les fortes olors a sofre) i diuen que deixa la pell molt fina.

De vulcano, vem anar a Lipari, diria que la més gran de les illes eòliques, que té una poblet molt maco i a part és una illa on hi ha una cantera de pedra pómez que va a parar a l’aigua i fa que es vegin unes aigües amb un color turquesa preciós. Allà ens van deixar banyar des del vaixell.

De Lipari vem anar a Panarea, una de les illes més exclusives de les eòliques, on van forces famosos a passar les seves vacances. La majoria d’ells amb un yate clar. Totes les illes el que no tenen gaire són platgetes, però l’entorn és preciós.

Finalment hem anat a la més espectacular de les illes: Stromboli, és una illa que té una forma cònica perfecte del volcà i que encara està totalment actiu, per tant, per la nit he pogut veure com erupcionava i queia una mica de lava.


Deixa un comentari

L’Etna

Com heu pogut veure no he anat explicant-vos el viatge per Sicilia, així que intentaré fer un resum d’aquests dies per Sicilia i les eòliques.

El primer dia, després de despertar-nos a Brucoli (una població que està entre Catania i Siracusa), hem anat cap al Etna que estava tot tapat i no hem arribat a veure en tot el seu esplendor. Hem arribat fins als 2000m (l’Etna fa 3350m) on hi han part dels cràters laterals (per on surt la lava quan es troba dificultats per sortir pel cràter principal) i tot i haver-hi força boira hem vist unes bones vistes.

D’aquí ja hem anat cap al port de Milazzo, tot passant per Mesina i veient les vistes de Calabria i l’estret de Messina. A Milazzo hem agafat un catamaran en direcció vulcano on hem dormit.


1 comentari

Excursió fustrada a Montevideo

Bé, ahir vem intentar anar a Montevideo, però no ho vem aconseguir, ja que tot i tenir els bitllets des de fa més d’un mes, degut al vent i el mal temps el port de Montevideo no estava obert i el vaixell no va sortir fins a la tarda, així que al final no hem pogut trepitjar Uruguay (tot i que jo si que ho vaig fer l’any passat).

Bé de moment aquest blog no hi hauran més entrades fins que torni a marxar de viatge, ja que avui ja torno cap a Barcelona, però no us preocupeu no tardaré molt a tornar a escriure.


2 comentaris

Navegació pel Beagle

L’última de les nostres excursions a Ushuaia ha sigut la navegació pel Canal Beagle. Perquè no fos gaire massificada l’hem feta amb un barquet petit (Patagonia explorer) que només hi podien anar 12 turistes, si no el reste ja eren catamarans molt més grans, semblants al que vem agafar per fer la navegació dels glaciars.

En principi havíem d’anar directes al Far dels Eclaireurs però s’ha girat molt de vent i per tant hi havia massa onades per navegar, per tant hem anat directes a la illa Birdges a on hem pogut baixar i caminar-hi una mica i veure alguns jaciments yamanas a part d’unes vistes fabuloses cap a la bahia d’ushuaia i cap a les illes de navarino i hoste (ambdues xilenes).

D’aquí hem seguit navegant per anar a veure cormorans rokeros i imperiales en diferents illes i també lleons marins.

Com que el temps s’ha calmat, un cop vistos els lleons marins, si que hem pogut anar fins el far dels Eclaireurs i semblava que fos el far de la fi del món ja que amb prou feines es veia la sortida del canal Beagle. D’aquí ja hem anat de tornada al port.


Deixa un comentari

Excursió als llacs en 4×4

Avui hem anat als llags Escondido i Fagnano en un 4×4, o més específicament en un Land Rover, així que és com si hagués tornat a la infantesa.

Tot seguint la carretera el primer lloc on hem parat ha sigut una zona on hi ha tot de capelletes, aquestes han sigut posades pels habitants de Ushuaia, ja que cada un d’ells provenen de diferents zones d’Argentina i tenen diferents creències, però el que si que han fet ha sigut posar les capelles unes al costat de les altres.

D’aquí ja hem anat cap a la zona a on vem estar ahir a la nit i hem continuat passant per Cerro Pastor (on hi ha una estació d’esquí alpí, les altres són d’esquí de fons) i fent una parada en un mirador des d’on es veia el Lago Escondido.

D’allà ja hem continuat i ens hem ficat en un camí que només podíen accedir 4×4 i així hem pogut estar enmig del bosc i ens han anat explicant coses del bosc, així com dels castors que van ser introduits per l’armada argentina i que ara mateix tenen veus en contra, però també en tenen a favor.

Al final del passeig en 4×4 hem anat a parar al Lago Fagnano que és un llac que fa 110 km de llarg (com si a catalunya tinguessim un llac des de Barcelona a Tarragona) i que com feia bastant de vent, la veritat es que semblava un mar.

D’aquí ja hem anat a l’hosteria a dinar un bon cordero fueguino.