Viatge a Ítaca


10 comentaris

Dia 98: Ens encanta Lhasa!!!!

14 de setembre

Les quatre menys quart i el despertador sona amb insistència, després de no haver dormit més de dues hores, però contents ens llevem i vestim perquè tenim moltes ganes d’anar al Tibet. Baixem escales sense fer massa soroll, i hem de despertar a un noi que dorm al sofà, perquè ens faci el checkout i ens retorni el dipòsit, mentre el taxi ja ens espera a la porta. La parella d’holandesos amb els que compartim taxi i tour pel Tibet, també s’incorporen, i ens encaminem cap a l’aeroport que està situat a uns quaranta minuts de trajecte pels carrers de Chengdu quasi acabats de posar. Continua llegint!

Anuncis


Deixa un comentari

Marxem del Tibet per tornar al Nepal

Després d’una setmana per terres tibetanes (em nego a dir-lis xines), ens tornem cap a Kathmandu. Ens hem llevat a les 6 perque havíem de marxar a les 7. Primer hem deixat a la Selina (una de les britàniques) a l’estació de tren (macro edifici) i en menys d’una hora ja estavem al aeroport.

Quan hem arribat encara no hi havia ningú per on havíem d’entrar, així que hem hagut d’esperar vora una hora a que els xinos es dignessin a arribar. Llavors primer ens han mirat si teníem febre i hem passat les bosses per scaners. Llavors ja hem pogut treure les targetes de embarc i facturat les bosses (han tornat a passar per un scaner). A continuació havíem de passat immigració, però els polis xinos encara no havíen arribat i quan ho han fet resulta que no els funcionava el sistema, resultat… una hora d’espera més (quan jo dic que ja no els aguanto…).

Un cop passada immigració, seguretat un altre cop!! i després a esperar per embarcar (hi havia retras…) així que m’he tombat i he dormit una miqueta.

A l’avió quan ja pensavem que ens ananàvem…. va a ser que no, hem estat més d’una hora dins l’avió perquè resulta que els militars estaven sobrevolant l’aeroport i per tan no podíem sortir, me cago en….

Finalment amb casi dos hores de retràs hem marxat, sort que durant el vol hem tingut la guinda del viatge, hem pogut veure clarament…. l’EVEREST!!!! realment és una passada, sobresurt per sobre els núvols i està gairebé a l’altura que va l’avió.

Al arribar a Kathmandu ja ens hem sentit com a casa, directes a Bodhnath i un cop instalats a la Guest House a fer compres a Thamel (i a recuperar el meu llibre) i també a BOdhnath i a fer un bon sopar al Saturday Cafè. I finalment, fer la motxilla ben feta.


Deixa un comentari

Segon dia per Lhasa: Monestirs de Drepung i Sera

Avui ens hem dedicat als monestirs, i la veritat es que ha sigut molt mes tranquil que ahir el Potala i el Jokhang.

A les 9 sortiem del hotel ben esmorzats (masala omelette) cap al monestir de Drepung, el mes important de la cultura tibetana. Hi vivien 15.000 monjos, ara em sembla que nomes hi queden uns 800 (pq sera??). L’extensió on es troba el monestir es enorme i de fet es com tot un poble.

Aqui es on vivien els Dalai Lames fins el 5e que es el que es va traslladar al Potala i de fet hi estan enterrats del 2n al 4t.

El monestir m’ha agradat molt (tot i que es molt semblant als que ja hem vist) i el millor es que casi no hi havia xinos i per tant ha sigut molt tranquil.

Quan hem acabat hem tornat a l’hotel i ens ha deixat unes dues hores per dinar, nosaltres hem anat amb el Marcel i la Judith a menjar pinxitos com els d’ahir per sopar i tambe unes patatones. Despres ells ens han portat a un monestir de monges que haviem descobert el dia anterior, era molt maco i molt ben cuidat, amb flors… vamos.. es notava que estava portat per dones. Alla tambe hi tenien un menjador (segur que s’hi menjava molt be) i hem aprofitat per fer un te amb mantega de yak.

Per la tarda hem anat a visitar el monestir de Sera, que tambe es un dels importants al Tibet, alli el mes espectacular que hem vist ha sigut les sesions de dialectica que fan els monjos, que es tot un espectacle, llastima de no entendre el que deien.

El reste de la tarda l’hem tingut lliure, aixi que ens hem dedicat a fer compres. A les 7 hem anat a sopar amb tot el grup ja que era la ultima nit.

Mentre sopavem i xerravem amb el Marcel i la Judith, hem descobert que el Marcel anava a la mateixa escola que jo (si, si a l’Orlandai!!!), que fort oi????

Despres de sopar hem anat uns quants a fer unes birres en un bar musical i ha estat molt be.


2 comentaris

Primer dia a Lhasa: el Potala i el Jokhang

Avui hem pogut dormir força, ja que no havíem quedat fins les 10. Hem sortit una mica més tard i hem anat directes al Potala, que està molt vigilat per militars, al igual que tots els carrers de Lhasa, almenys a la part antiga.

El Potala era la residencia d’hivern i del poder polític dels Dalai Lama des que s’hi va traslladar el 5e Dalai Lama. Durant la Revolució Cultural el 1959 va ser bombardejat, però no va patir gaires danys i enseguida el primer ministre xino el va protegir.

Al arribar hem estat fent fotos pels afores una bona estona, i quan hem volgut pujar cap a els palaus, el guia se n’ha adonat que teníem hora a les 12:40 i que no podíem entrar fins a les 12. Així que hem hagut d’estar fent temps durant una hora (una bona organització…..).

A les 12 ja ens han deixat passar i hem anat pujant totes les rampes d’escales fins a l’entrada al palau, vamos, sessió d’steps a 3700m d’altitud, la veritat és que ens ha costat bastant a tots.

Després ja hem començat a veure l’interior del palau, tant el blanc (el primer construit) com el vermell, que estan plens de capelles. La veritat és que és molt maco, però la quantitat de turistes xinos que hi havia (que a més a més criden) fa que tinguis una sensació molt extranya, ja que estan veient allò que casi destrueixen.

Quan hem acabat amb el Potala hem anat al banc ja que alguns havíen de canviar i ens han deixat al costat del hotel per dinar en tres quarts d’hora (avui a les 2:45, jo ja no sé quan dinar i quan no).

A les 4 de la tarda i amb un sol de justicia, hem anat al Jokhang (l’estructura religiosa més venerada del Tibet), el temple és preciós però aquí si que m’ha agafat una mica de mala llet, contra els xinos clar (els hi estic agafant una mania…) ja que tenint en compte que estavem en un temple, els xinos seguien cridant sense cap mena de respecte, a part suposo que per l’hora que era no hi havia tibetans resant (deuen anar-hi al matí), així que un lloc que deu ser molt espiritual amb els xinos perdia tot el seu encant.

Des de la terrassa hem pogut fer fotos xules ja que a més es veia el potala. A part hem comprat algunes compres als lames d’allà que al veure que erem pro Dalai Lama i que teníem la Lonely on el pròleg és del Dalai ens ho han fet molt més barato. A més ens hem assegurat que els diners anaven per ells i no cap al govern xino.

Quan hem sortit del Jokhang amb el Marcel i la Judit hem estat voltant per allà aprop i fent compres i després hem fet una part d’uns dels circuits a peu que proposa la Lonely, i hem pogut veure algunes coses xules.

Al arribar al hotel nosaltres dos ens hem quedat sopant en un lloc del carrers que feien uns pintxos de diferents coses boníssims.

Per acabar el dia el Marcel i la Judit han portat una birra a l’habitació i hem estat xerrant una estoneta.


1 comentari

Paisatges espectaculars de Gyantse a Lhasa

Avui ha sigut un dia de trasllat, però la veritat que els 250 km més o menys que separen Gyantse de Lhasa no se’ns han fet gens pesats, ja que els paissatges que hem anat veient han sigut espectaculars a part de variats.

Sortint de Gyantse eren extensions llargues verdes, grogues i marrons amb algun poblet de tant en tant, poc després ja aparegut un riu i després les muntanyes nevades, hem parat al primer port que hem passat que està a uns 4500m d’altitud.

Seguint la carretera ens hem anat apropant a un pic que té 7195m d’altitud, impressionant!! però com nosaltres estem en una plana de casi 4000m no sembla tant alt. Aquí pujant un turonet dec haver fet un mal gest i m’ha començat a fer mal a la part baixa de l’esquena que m’ha durat tot el dia.

Passades aquestes vistes impressionants hem vist hem passat un port de 5090m on hi havia un glaciar, la veritat és que ja estem totalment adaptats a les altures.

Baixant el port ja hem anat a parar a una població on a les 11 ens ha dit el guia que ens tocava dinar, la veritat és que jo a aquestes hores no he sigut capaç de menjar-me res cuinat i per tant m’he comprat unes galetes per passar el dia. Els altres si que han dinat arròs uns i fideus els altres.

D’aquí ja hem anat cap al llac Yamdrok (està a 4400m d’altitud), un dels llacs sagrats del Tibet, on les vistes…. els nuvols i el cel blavíssim reflexant-se al llac…. imagineu la quantitat de fotos que he fet??? Hem fet una paradeta per poder fer fotos en una zona que hi havien moltes muntanyetes de pedres i l’Alfonso i jo no hem volgut ser menys i n’hem fet una també. A part evidentment hem tocat l’aigua.

D’aquí ja hem anat cap al últim port del dia, també d’uns 5000m on les vistes eren molt maques.

Passat el port ja ha sigut baixada anant cap a Lhasa, l’entrada ha sigut una mica xof, perquè Lhasa s’ha convertit en una ciutat molt gran bàsicament xina, sembla que de tibetana només conserva la part antiga. Per sort l’hotel està en aquesta part, però quan hem baixat del bus m’he quedat clavada un parell de cops, així que tot i que teníem la tarda lliure m’he quedat reposant a l’hotel. L’Alfonso si que ha sortit a donar una volteta i a buscar alguna cosa de menjar.

Quan han tornat el Marcel i la Judith de donar una volta han passat per la nostra habitació amb unes cervesetes, així que hem estat xerrant una estoneta.


Deixa un comentari

Seguim visitant el Tibet: avui, de Shigatse a Gyantse

Avui hem tornat en ruta, tot i que ha sigut més aviat curteta, suposo que comencem a estar acostumats a llargues distàncies i per tant avui fins i tot se’ns ha fet curt.

Hem deixat la població de Shigatse per anar cap a Gyantse (3950m d’altitud). Evidentment els paissatges que hem anat veient, han sigut una passada, muntanyes àrides, amb camps de color groc i altres de color verd i els poblets de cases blaques amb negre i colors… vamos, maquíssim!!

Quan portàvem més o menys una horeta de bus hem parat a una fàbrica de tsampa, que ve a ser una farina que fan a partir d’un cereal que conreen aquí, a part a partir d’aquesta tsampa també fan una beguda que em sembla que segons la zona es diu ee o chang. A part allí hem aprofitat per poder disfrutar una mica dels paissatges. Desrpés d’una bona estona d’estar allí ja ens hem encaminat cap a Gyantse i debem haver trigat menys d’una hora.

La població és força petita i acollidora, molt més que Gyantse. Era una de les poblacions més importants abans de que els xinos entressin al Tibet, ja que era un important creuament de carreteres, cap a Lhasa, Butan, Sikkim…

Hem arribat cap allà les 12:30 i el guia ens ha deixat temps fins a les 2:30 per dinar, com els catalans no teníem gana hem anat a passejar pel poble i igual que les anteriors poblacions, està clarament diferenciat la part xina de la part tibetana, així que ens hem apropat fins a la part antiga que està entre el monestir i la fortalesa (que està a dalt d’un turó, que ves a saber l’altura, i dona una imatge força impressionant i inespugnable).

La fortalesa va ser un dels punts claus en l’intent d’invasió britànica de principis del segle XX.

Tornant, hem parat a un super a comprar algunes porqueries (patates i pistachos a part d’aigua) per menjar alguna coseta fins la nit.

A les 2:30 i amb un sol de justicia hem anat cap al Monestir de Pelkor Chode i la Gyantse Kumbum. Hem començat visitant el monestir que junt amb el Kumbum (o estupa o chorten) son del 1418. En el seu dia era un complexe format per 15 monestirs que unia a tres ordres diferents del budisme tibetà. Avui en dia queda molt poc del que hi havia inicialment, pujant a la fortalesa sembla que es veu bastant l’extensió del que era. Només entrar al monestir apareixen els 4 reis guardians i un gran mural de la Roda de la Vida i després ja es va a parar a la sala de reunions, on hi ha tot de bancs preparats per a que se seguin els lames i es posin les vestidures de gala. A part hi han diferents capelles de diferents budes. Des de la part de dalt del monestir es veuen bastantes bones vistes de la fortalesa o Gyantse Dzong.

Del monestir alguns hem pujat a la Gyantse Kumbum, té 5 plantes i cada una d’elles amb moltes capelles de diferents budes o deus, al principi les hem anat visitant totes, però després ja hem anat directes a la 5a planta per veure les vistes espectaculars que hi han de tota la regió. Realment ha valgut molt la pena, i pensar que bastants del grup no hi han pujat…

La idea sortint d’aquí junt amb el Marcel i la Judit era pujar a la fortalesa, però hi havia uns nuvols negres…. que es veia clarament que es posaria a ploure, així que hem passat i hem anat cap a la l’hotel, a més l’altura va fent els seus efectes i jo em sentia força cansada i el Alfonso portava un bon mal de cap.

Hem estat descansant al hotel i jo fins hi tot m’he dormit una miqueta. M’he despertat amb mal de cap i amb fred, però ens hem forçat a anar menjar alguna cosa, així que hem anat al restaurant on al migdia havíen anat molts del grup ja que tenia menjar de tot tipo (avui no ens venien de gust els momos).

Allí ens hem trobat a tot el grup, així que hem sopat amb ells. Quan hem acabat, alguns ens hem anat a fer una birra i chang (la beguda d’aquí) a un bar tibetà que ens ha portat un del restaurant. Allà ens ha ensenyat a jugar al Sho que es un joc tibetà, que tot i que ens ha costat entendre les regles, crec que finalment les hem entès força bé.


1 comentari

Entrant a la cultura Tibetana

Després de dormir un munt d’hores i de que més o menys se m’hagués passat el mal de cap, hem fet un bon esmorzar i hem anat directes tot el grup cap al monestir de Tashilhumpu.

Aquest monestir és un dels més importants del Tibet ja que és la seu del Pachen Lama (són els segons lames de grau més alt del país i de fet ajuden a l’elecció dels nous Dalai Lames). L’entrada ja és molt espectacular, ja que es veuen tots els edificis de color blanc amb els de color terra i parts daurades.

Hem anat cap a la part esquerra del monestir i hem començat veient uns xortens a on els tibetans hi donen voltes (els numeros més bons són 3, 13 i 108) a part van fer donant voltes a les rodes que troben. Alguns d’ells, els més devots, el que fan es que donen la volta però postrant-se totalment al terra i seguint a on han arribat les mans (que ho marquen amb una pedra).

D’aquí hem anat a la capella del Jampa (Buda del Futur) on hi ha l’estatua de Buda més gran del mon, fa 26m d’altura i cada un dels dits fa 1m. Realment és impressionant, no només el buda en si, sino que també la quantitat de tibetans que hi van a pregar, gairebé tots hi fan ofrenes, alguns porten mantega de yak per a les espelmes, altres porten cibada, també deixen diners i altres deixen els seus bolígrafs o llapissos per a que el Buda els hi aporti coneixement.

La següent capella que hem vist ha sigut la del 10e Pachen Lama, que va morir el 1989, de fet aquest Pachen Lama, va ser escollit pels xinesos al 1951, però semblar ser que va deixar de tenir idees xineses amb l’aixecament de Lhasa el 1959 i va començar a intentar a fer coses pel Tibet pel que al 1964 el van empressonar durant 14 anys i després no va poder tornar al Tibet fins al 1989 que al tres dies d’estar aquí va morir. Realment la capella és impressionant i té un xorten enorme tot recobert d’or i a dalt de tot hi ha la imatge del Pachen Lama. Les parets també estan decorades amb budes en les diferents postures.

L’últim edifici que hem visitat ha sigut la capella dels 5e al 9e Pachen Lames, la capella és maca, però l’edifici és el més espectacular, a part en el pati d’aquest edifici hi havia tot de Lames joves pregant.

Vist tot el monestir el guia ens ha portat a dinar, però quan hem vist el lloc, no ens ha agradat, ja que era molt turístic, i per tant nosaltres dos i els dos catalans (el Marcel i la Judith), ens hem tornat a destacar i hem marxat en busca d’un restaurant autèntic tibetà i oi tant que l’hem trobat, a més avui hem anat a parar a on van la majoria dels tibetans, a nosaltres ens ha encantat i hem sigut l’atracció del local. Evidentment hem menjat momos i com sempre estaven boníssims!!! però de fet entre els 4 hem menjat només un parell de plats que eren enormes!!! a part també hem begut tè de mantequilla (no el tibetà eh??).

Com que teníem la tarda lliure, ens hem anat a donar una volta per Shigatse, i hem començat anant en direcció al mercat i la veritat és que tota la zona que hem passat primer era totalment xinesa, en aquesta ciutat el contrast és brutal, entre la zona tibetana (la part antiga) i la zona xinesa, és com si entressis totalment en un altre mon. El mercat la veritat és que no era res del altre món, però hem seguit passejant i hem trobat unes paradetes tibetanes i allà ens ha entrat molta sed i hem buscat un lloc que tinguessin begudes fresques. Quan les hem aconseguit, hem seguit caminant cap a la zona antiga i hem pogut veure de prop el Shigatse Dzong (antiga residencia dels reis de Tsang i més tard del gobernador, en el 1959 la van derruir gairebé completament i ara estan construint un nou edifici que pel que sembla és com el Potala però en petit). Com era el migdia i feia molta calor, hem parat a xerrar una estoneta en una ombra on s’estava d’allò més bé.

Allà i mirant la guia, ens hem adonat que estavem al final del kora del Tashilhumpo i hem decidit fer-lo, tot i que erem conscients que el feiem malament, ja que no ho hem fet en el sentit de les agulles del rellotge sinó justament el contrari.

El Kora (peregrinacio al voltant d’un objecte de devoció) va rodejant el monestir per dalt, així que com podeu imaginar les vistes eren genials, a part ens anavem trobant tibetans que ho feien correctament i els hem anat saludant (tashi dele) i els hi agradava, realment són una gent super agradable.

Quan hem acabat el kora ja hem anat cap al hotel, on m’he fet una dutxeta i després ja hem anat a veure el Palau d’estiu dels Panchen Lames, no és espectacular i a més estava en obres, però com està al costat del hotel… doncs hem aprofitat.

D’aquí hem anat a conectar-nos a internet, i després d’una bona caminata ho hem trobat, però… aquí xina sembla ser que el blogger i el facebook estan capats, així que ja penjaré les cròniques no???