A Olite hi hem pogut veure el castell que és maquíssim, així com passejar pels carrers de la part vella que ens ha agradat molt, finalment hem anat a fer un bon esmorzar a una pastisseria i amb la panxa ben plena hem reanudat la marxa.
Ens hem posat en direcció Pamplona i un cop allà ja hem començat la nostra ruta de “peregrinos” en direcció contrària. Hem pujat per una carretera xulíssima cap a Roncesvalles, tot fent una paradeta per observar el paisatge i disfrutar de la tranquil·litat.
Un cop a Roncesvalles, hem fet una passejadeta per l’esglesia i l’alberg de “peregrinos” i ens hem tornat a posar en ruta, aquest cop en direcció Saint Jean Pied du Port.
És un poblet francès del camino de Santiago molt maco però potser extremadament turístic, hem donat una volteta i hem intentat fer un mos, però en el bar que finalment ens hem decidit no feien menjar ja, així que hem pres dos cocacoles a preu d’or acompanyades d’uns carquinyolis que portàvem per poder continuar la ruta.
La ruta ens ha portat pel país vasc francès a través d’uns paratges preciosos, tot verd ple de caserios de diferents colors… jo en vull un!!! Hem anat fins a Saint Jean de Luz, però estava tot tant ple que ens hem agobiat una mica i tot i que tenia el cul destrossat hem decidit tirar fins a Hondarribia que ja ens quedava molt poquet…
Un cop a Hondarribia hem localitzat el parador i en ell ens hem fet una bona dutxeta per anar a passejar una miqueta, i resulta…. que són festes!!!! així que hi havia un ambient…. a més la gent va vestida tota igual, amb una peça tejana a sota i una samarreta, camisa.. blanca i amb un mocador de color blau i blanc, molt maco la veritat.
Per sopar al final hem aconseguit fer alguns pintxos amb vinet i després… a fer nones en el parador com uns angelets 😉
