Que poc que ens agrada matinar quan treballem, i que de gust que ho fem quan l’objectiu passa per agafar un avió…

Cap a les cinc del matí hem tancat la porta de casa per no tornar en uns dies. Al carrer tot just acava la gresca als locals i comença l’operació neteja…nosaltres intentem arribar a agafar un taxi fent slalom entre pakis que venen llaunes i els que n’han consumit masses. Finalment taxi que trobem i cap a l’aeroport. Sent 30 euros més pobres, constatem que no hi ha massa gent esperant el pont aeri, així que aconseguim seients en el primer avió que surt a les 7:25, i després de fer més estona a la pista que propiament volant, arribem a Madrid, recuperem maletes i tornem a facturar, aquesta vegada cap a Cancun, després de fer una llarga cua.

Embarquem amb retràs i a volar….11 hores més tard, amb llibre llegit i alguna que altre caparrada feta, arribem a Cancun a les 16:30, les 23:30 a Barcelona. Si ens queixavem de la calor enganxosa…doncs dues taces…per sort estem de vacances…

Tot organitzat, així que pugem a un autocar on acompanyats de 60 espanyols, ens dirigim cap al Grand Xcaret, el nostre hotel, a una horeta de camí, mentre el nostre guia ens intenta posar la por al cos perquè comprem les excursions de pullmantur…Crec que haurà de provar amb uns altres perquè nosaltres anirem pel nostre compte…

Arribem a l’hotel i després de colocar-nos la que serà, a partir d’avui, inseparable pulsera de tot inclòs, ens donen habitació. L’habitació és genial, gran, aire condicionat, tele…deixem les coses i comencem a explorar.

Sopem a un buffet, on degustem unes quantes delicatessen mexicanes. Guacamole, fajitas, pollo pybil, etc..i unes cervesetes per acompanyar. Son les 20:30 i ja és de nit, però anem cap a la platja a remullar els peus. De tornada parem a un dels bars, on un amable barman ens ensenya lo bé que senta un mojito, un daikiri de maduixa, i l’especialitat de la casa, un riviera maya, abans d’anar a dormir…