The last day complet a Mèxic i el despertador no ha treballat. El que si que ho ha fet ha estat el nostre rellotge corporal que a les 8 del matí, anunciava que ja ni havia prou…

Esmorzar de buffet per no variar, fruiteta de la bona, truita i algun que altre dolç. Ens posem la muda de vaguear mentre piscinejes i cap a l’aigua patos. Anem a una de les piscines que te forma de vuit, i uns jacuzzis als quals l’Eva havia posat l’ull a sobre des del primer dia, i reservem dues tumbones estratègicament situades a dos metres de l’aigua i metre i mig del bar, posant sobre elles estris i tovalloles que ens ha donat una amable mexicana.

Remulladeta a l’aigua que a les 11 el calor ja comença a ser espectacular, i a fer treballar al cambrer, aquesta sense alcohol que no és hora…en 20 minuts potser ja ho serà….

Després d’un parell de coctels abans de dinar, espectacular el long island ice tea i el tequila sunset, ens espera un altre cop el buffet que no agafem amb massa entusiasme, encara que no fem mala cara a alguna de les delicatessen que ofereix. Resultat, una mica massa tips, i amb excés de sol, així que toca migdiada.

Despertem, ens posem les nostres millors gales i sortim a passejar una miqueta, fent temps per anar a sopar. Que avui toca la Hacienda, el restaurant mexicà que te una pinta que te mueres…sembla que no haguéssim menjat en setmanes….

Avui estant engalanant l’hotel, son les festes patries, que conmemoren la independència de Mèxic, i estant posant banderoles per tot arreu, a més de fer un buffet a l’aire lliure. Nosaltres cerveseta en mà, fem petar la xerrada mentre arriba l’hora d’entrar a sopar.

Sopem un parell d’amanides d’avocat i marisc de primer, millor llegit que menjat, i de segon un parell de plats de carn típics que estaven realment per llepar-se el dits. Segons la nostra experiència i al contrari que passa a alguns restaurants de Barcelona on és millor demanar dos primers, aquí sembla que els primers no ens acaven de fer el pes i amb els segons repetiriem. Per acabar, unes coconades, que eren unes boletes de colors, amb sabor a coco…

Sortint del restaurant, fem unes partides de billar a l’sports bar, on l’Eva derrotada li toca pagar les copes. Te sort que és un tot inclòs que si no li sortiria car…

Amb unes caipirinhas ricas ricas a la mà, sortim a escoltar uns mariachis que ens deleiten amb la seva interpretació de la Bikina i Sigo siendo el rey, entre d’altres. Quan acava la música i la beguda, anem cap a dormir que per avui ja n’hi ha prou….

Últim matí de pulserita, així que ens aixequem aviat, esmorzem i cap la piscineta fins a les 11. Tornem a l’habitació que a les 12 ha de quedar buïda i recollim les maletes. Fem check-out i deixem maletes a la recepció, i fem unes compres amb els pesos que queden, mentre fem temps per l’últim dinar…

Buffetejem a tope per ser l’últim, i perquè als avions no destaquen pel seu jalar, i anem a esperar l’autobús que ens ha de portar a l’aeroport. N’arriben tres que som molta gent, i després d’una oraganització molt desorganitzada, pujem just al bus que més endavant i en plena federal s’espatlla. Total uns quaranta minuts passant calor a la espera del bus salvador, per sort anem amb molt de temps.

Ja arribats a l’aeroport, fem la megacua de facturació, paguem en metàl·lic a una noia que hi ha a la cua, els 50 euros per persona de tasses de sortida, i facturem equipatge.

D’aquí res més interessant, l’avió ens posen a la sortida d’emergència, així que quasi saltem d’alegria quan ho veiem perquè podrem estirar les cames durant les 10 de vol, i arribem puntualíssims a Madrid, on mitjançant el pont aeri aconseguit amb el punts de les targetes, agafem un enllaç sense haver d’esperar i en una hora i mitja, estem fent la despedida de vacances, mentre menjem unes tapetes al Prat, al bar la Castellana, on tenen un dels millors pernils i anxoves que crec que he provat…