El diumenge, ens vem dedicar a passejar pel centre històric de Mèxic i conèixer així una petita part de la ciutat on estem treballant aquests dies.

A un quart d’onze, la Maria i la Marta, em van passar a buscar per l’hotel (ja que aquest es troba més aprop d’on volíem anar que no els seus apartaments) i ens vem dirigir cap a Reforma (l’Avinguda Diagonal de Mèxic).

Només arribar-hi, ja vem veure que era un dia diferent. Sembla ser, que els diumenges tanquen el tràfic en l’avinguda de Reforma i permeten que la gent corri o hi vagi en bici. Així que en la primera glorieta ja vem veure gent fet ioga.

Com us podeu imaginar, el passeig per Reforma va ser molt agradable i cap al final vem trobar fins i tot un mercadillo on vem poder fer alguna compreta i vem veure uns lavabos amb uns noms molt curiosos per a homes i dones.

A l’altura d’avinguda Juarez, vem girar, per anar en direcció l’Alameda, aquí es troben uns jardins molt agradables on hi havien a més moltes tendetes o hem aprofitat per comprar-nos un suc d’allò més bo.

Al final de l’Alameda es troba el Palacio de Bellas Artes que té la façana feta amb marbre de Carrara, allà es on es troba el Teatre Nacional.

D’allà, ja hem anat cap a una avinguda peatonal, on hem pogut veure només arribar-hi la Casa de los Azulejos on hi ha un Samborns que ens han recomanat que hi anem a dinar, ho farem?

Just davant de la Casa de los Azulejos hi ha L’esglesia de San Francisco, una esglesia edificada per Hernan Cortés amb les pedres del temples azteques derruits i sembla ser que a més en el solar on està situada hi havia el zoològic de Moctezuma.

Pel carrer peatonal hem anat veient edificis molt macos, així com algunes altres esglesies, i, finalment ja hem anat a parar al Zócalo.

Una gran plaça, anomenada Plaça de la Constitució amb una enorme bandera ho presideix tot (de fet és la segona plaça més gran del mon), a un dels costats es troba la Catedral i a un altre el Palau Nacional.

Hem anat cap a la Catedral per veure-la per dins. La Catedral té una part d’ella construida sobre el Templo Mayor dels Azteques. Ara part de la catedral, està mig enfonsada (com molts dels edificis antics de la ciutat de Mèxic) degut a diferents causes, com ara terratrèmols, enfonsaments, pel pes… Al ser diumenge està molt plena i de fet hi havia cua fins i tot per fer batejos.

De la Catedral ens hem anat passejant pels carrers propers on hi havia molta vida. Just al costat hi havia una serie de gent vestida d’indis, que primer, feien com una neteja d’aura o alguna cosa semblant (no hem sabut ben bé que era) i després han fet un ball.

Pels carrers propers a la Catedral hi havia tot de petits mercats que hem pogut anar veient junt amb les cases colonials o inclús alguna petita esglesia mig enfonsada evidentment. De tornada després de passar pel Temple Mayor, hem anat a parar al Centre de Cultura Española on hem pogut veure les ruines del Calmecac que era un temple-escola de l’època azteca on els fills dels nobles eren formats en tots els camps del saber.

Un cop vist el Centre Cultural d’España, ja teníem gana i per tant hem buscat un lloc on dinar i hem acabat a la casa dels Azulejos on el menjador principal pots admirar l’antiga casa on està fet i realment es impressionant. Val molt la pena menjar-hi. Allí hem demanat uns Tacos de Cochinita Pibil (recomanació del Pepe) i un Burrito Norteño que hem compartit tot i hem acabat ben plenes.

Amb la panxa plena ja hem iniciat la tornada que hem volgut fer per una altra banda però realment hagués sigut millor per on hem vingut ja que el passeig hagués sigut molt més agradable i fresc, ja que al ser el migdia ens ha caigut una “soleia” a sobre pels carrers de Mèxic….