El dissabte abans de tornar cap a Barcelona vaig aprofitar el matí per anar a veure el barri de Coyoacán, ja que el meu vol sortia a les 6 de la tarda i no em venien a buscar a l’hotel fins a quarts de quatre.

L’excursioneta, la vem fer juntament amb l’Isabel, la Marta, la Maria i el Ginés i vem anar en Metro fins a l’estació de Coyoacán. L’experiència del metro pel matí va ser força bona i només vem haver de fer un transbord per poder-hi arribar, ja que nosaltres havíem agafat el metro a l’estació de Insurgentes.

Quan hem arribat a l’estació de Coyoacán, ens ha costat una mica situar-nos, però gràcies al mapa finalment ho hem fet i ens hem encaminat cap al museu de la Frida Kahlo.

Quan ja hi érem aprop, l’entorn ja era molt més maco amb tot de cases colonials. L’entrada al museu val 75 pesos, tot i que si ets estudiant (aquesta vegada he sigut afortunada) val 35 pesos. Així que, amb l’entrada a la mà hem entrat a veure el museu casa Frida Kahlo, ja que aquí, és on vivia la Frida amb el Diego Rivera.

La visita recorre per dins de la casa primer i després pel patí. La part de dins es pot veure habitacions tal i com estàven quan hi vivien i altres habitacions on hi han exposats diferents quadres.

La part del patí està ple de plantes que resalten amb el color blau de les parets de la casa (per això el nom de la casa és la Casa Azul). I a més és molt agradable passejar-hi.

Acabada la visita ja hem anat caminant cap al barri de Coyoacán on primerament hem passat per un mercat on ens han vingut unes ganes de comprar fruita….

Allí mateix hi havia el café Jarocho on sembla ser que fan un café molt bo, però com hi havia molta cua no n’hem comprat, ara, el que si que hem fet ha sigut comprar-nos uns xurros per picar una miqueta 😉

Així que amb una mica més d’energia hem anat cap al centre de Coyoacán, allà, hem pogut veure la catedral i tots els jardins dels voltants, conjuntament amb la font dels coyotes.

Tot passejant per la plaça, hem entrat en un restaurant que encara no era obert però tenia un patí molt maco, i… mireu que m’he trobat….

Allà mateix hi havia un mercat d’artesania, on, evidentment ha caigut alguna coseta i després hem seguit passejant una mica pel barri. Com ja es feia hora de tornar, m’he acomiadat de la Maria i la Marta que s’han quedat pel barri i, amb l’Isabel i el Ginés hem anat cap al metro.

Ara, durant el camí hem pogut seguir disfrutant del barri, tot passant per l’esglesia de Sant Caterina i just davant del Centre Cultural que és una antiga casa colonial realment bonica.

Just arrivant al metro hem passat per la Panzacola.

Aquest cop, el metro no ha sigut tant plàcid ja que es parava molt a les estacions, cosa que feia que cada cop anés més ple i finalment hem pogut provar el que els mexicans diuen que: pel preu del bitllet, tens inclosa la sauna i el massatge.