Després d’una primera nit a Manila, marcada pel fred aire condicionat de l’habitació compartida, esmorzem i recollim les coses de la pensió, i per acomiadar-nos de la capital, fem un cafetonet a un lloc amb més bona pinta que sabor, i des d’on el guarda de seguretat ens crida a una furgoneta que ens portarà cap a la terminal 4 de vols interns. Un cop passats els controls del petit aeroport, amb una mitja hora de retràs ja estem posats a dins de l’avió amb destí Puerto Princesa.

Una horeta i mitja de vol, en una avió quasi buit, i una recollida de maletes ràpida com fins ara, i ja estem sortint per agafar un parell de motos amb sidecars perquè ens portin cap al centre a dinar i trobar allotjament. No és un recorregut massa llarg, així que en un tres i no res ja ens trobem al carrer Rizal, a l’interiror d’el Republik Resto Bar fent una cerveseta, i menjant uns deliciosos fideus, acompanyats d’un parell de plats més que ens han tret la gana.

Un equip d’expedicionaris, ha sortit en busca de lloc on dormir, i la resta hem quedat guardant les motxiles al bar. Després de molt buscar, ens quedem al Alta City Pensionne on després de regatejar amb un molt amable recepcionista, dormirem tots junts en una habitació per uns 2.000 Php, més car del que ens pensavem però no vam trobar res més barato. Això si, el lloc força correcte i net.

Ja amb les motxilles descansant a l’habitació, anem a fer una volta pel carrer Rizal i rodalies, comprovant que abunden els bancs, els bars i restaurants, però finalment ens decidim per un bar on només hi ha autòctons, i té……Karaoke!!!!!!!! On els locals gaudeixen d’una de les seves aficions, i on podem comprovar la varietat de repertori i dots pel cant que tenen. Especialment una noia de blanc que ens va fer tapar-nos les orelles un parell o tres de vegades.

Després d’una estoneta de karaoke a un volum massa alt, anem a fer la que pensavem que seria la última cerveseta, i escollim el primer lloc que ens va acollir, el Republik Resto Bar, tot molt ben posadet i on un parell de Lady-Boys cantaven i xerraven amb el públic.

La Lady Nga-Nga i la seva companya, enseguida ens va venir a fer una visita micro en mà, i després d’una breu conversa va decidir que erem del mateix pais que el Ricky Martin, la Madonna, i aquest si que el va encertar, l ‘Enrique Iglesias…Així que per donar-nos la benvinguda ens va cantar un versió espectacular d’una cançó del Julio Iglesias, que ens va fer emocianar i caure quatre llagrimetes….

Després d’una estoneta de repertori, cantant cançons diferents amb unes veus realment espectaculars, van deixar pas a l’escenari a un grup de jovenets i jovenetes que cantaven cançons més mogudetes, i que enseguida van venir per treure’ns a ballar davant de l’escenari, així que ajudats per les cerveses que ja portavem ens vam trobar allà rodejats ballant cançons discotequeres…

Ja per acabar, van tornar les Lady-Boys del principi per acabar la nit, fent pujar alguns voluntaris per cantar alguna cançoneta tipus karaoke. Però la nit ja estava feta, i nosaltres encantats per aquestes dues aritstasses ens en vam anar a dormir, tots segurs que l’endemà seria un dia dur……