Últim dia a la selva, i avui m’he despertat amb l’esquena baldada perquè els llits del Nuts Huts, no son els més comòdes en els que dormit…Així que cap a les 8 ja estem tots en peu i sense despertador, un esmorzar ben complet, i a fer una mica d’exploració per la vorera del riu amb la intenció de trobar un bon lloc on banyar-nos.

Després de una infructuosa expedició riu amunt abortada per la densa vegetació, tornem a un petit moll de fusta des d’on pensavem podriem tenir un contacte satisfactori amb l’aigua….però amb l’Eva ja al riu, la Montse remullant-se a uns graons de fusta, el Javi va voler fer un doble carpat amb tirabuixó, al qual li vam donar molt bona puntuació, però que va acabar amb una ferida al peu que ens va portar a l’habitació a fer una petita cura. Per sort res greu i no haurem d’amputar jejeje….

Amb les motxilles a punt, deixem les habitacions i comenecem l’ascensió per l’escala de l’infern fins el camp base, també anomenat restaurant, on fem temps llegint, jugant al rumikub, i on acabem dinant sense mesura un variat de diferents plats, acompanyats d’una gran quantitat de patates i pà d’all.

Cap a les 3 deixem el Nuts Huts, ens despedim del Juancho un llangardaix d’enormes proporcions dels que habiten per la zona, i fem el camí de tornada cap a la carretera molt contents, ja que ens ha encantat el lloc.

El conductor de la Van ens espera, puntual com sempre, i ens porta cap a Taglibaran, una ciutat que ens ha semblat caòtica i no ens ha agradat gens el poc que hem vist, però de d’on hem d’agafar el ferry d’Ocean Jet de les 17:45, que per 800 php més alguna que altre tassa ens portarà a Siquijor. Per aconseguir pujar al ferry ha sigut laboriós, primer treure els bitllets amb la cua corresponent, després el cheking sense maletes, una mica estrany, després una altra cua per pagar una tasa de 11 php, i finalment el control de seguretat de motxilles, i una nova tasa de 50 php per equipatge pesant…..

Ja a dins, un grup d’invidents tocant la guitarra ens deixa al.lucinats i fa que la espera no sigui gens tediosa. Tres hores després, i amb la pitjor pel.licula de la història pel mig, “el último padrino”, arribem a Siquijor, on ens espera la tranquilitat….

Això fins que arribem a la sortida, on un grup de conductors ens aborden insistentment. Com sempre no els fem cas, fins que perduts perquè no tenim mapa de la zona, un ens n’ensenya un, i ens diu el nom d’un hostel que sortia a la Lonely, així que com ja era força tard en pugem els cinc al mateix tricicle i cap al Swiss star guesthouse, on podem aconseguir una habitació per dormir tots juntets per 1260 php. A més, com hi ha restaurant, i tot i que el servei no és el millor que hem trobat, fem unes pizzes i a dormir que demà serà un altre dia.