14 de juny
Marlborugh, zona de vins que ens atrapa i on comença si ets a la illa sud, la wine trail, una ruta que et creua l’estret de Cook, per portar-te durant gairebé 500 quilòmetres a diverses regions vitivinícoles del país. La farem, ja ens coneixeu que això del vi és quasi una devoció, i per començar-la com deu mana, i acabar els nostres dies a l’illa sud, avui repetim cellers propers a Blenheim que n’hi ha uns quants que val la pena conèixer.
No hi ha ressaca que valgui pels tastadors de vi, i per sort estem aprenent a contenir-nos en les visites als cellers, i els tastos els fem controlats en la quantitat d’alcohol ingerit. No sempre ho aconseguim, i més quan alguna ampolla serveix per rematar el dia ja de nit i a la furgoneta, però suposo que haurem millorat perquè avui no hi ha mal de cap, i si moltes ganes de tastar més vi.
Un celler recomanat és la primera parada. La cara visible de Fromm ens somriu i ens explica quatre coses mentre tastem els seus vins.
Molt d’interès per nosaltres, pel viatge, i per la manera de fer vi a la nostra terra, que ella sembla que ja coneix. Un encant, en un lloc magnífic, i amb uns vins notables.
De vins ecològics n’hi ha força, la cultura dels mateixos està molt present al país, i com no, si a casa es fa, al país de les ovelles han de ser elles les que omplin les vinyes netejant-les d’herbes no desitjades.
Seresin en rep amb unes vistes precioses a les vinyes. Una petita sala de fusta decorada amb gust, plena de motius de vinya i vi, serveix per tastar uns vins que ens encanten. A més, olis amb aromes i sabors d’aquells que enganxen acompanyen entre tast i tast.
Hi posen molta cura en el disseny. Les etiquetes dibuixen una mà, buscant recordar la importància del treball artesanal i manual en un món cada dia més industrialitzat i tecnificat. A nosaltres ens recorda més a la mà blanca de Saruman, l’emblema que els orcs portaven al casc, però no direm res, no sigui que la dona sigui una espia de les forces obscures o ens deixi sense tastar vi que encara seria pitjor…. ☺
Una mena d’ànecs estranys ens esperen a la porta quan sortim, els deu agradar el vi. N’hi ha molts, i els hem de demanar si us plau que s’apartin del camí amb quatre tocs de clàxon per poder seguir fent visites.
Més gran i modern és Cloudy Bay, però no hi fredor en el seu tracte. Uns jardins amb gronxador davant de les vinyes és un bon lloc on passar l’estona després de tastar un vi o fer un àpat. I al cellar door, mentre tastes vi, la sala de botes darrere el vidre serveix per inspirar els teus tastos.
Som a la terres de Sauvignon blanc, i n’hem tastat uns quants. Els vinets blancs de terres neozelandeses ens agraden més que els australians. Potser perquè són menys àcids que aquells, o potser que ja hi estem més acostumats… ☺
En aquest celler, on has de pagar pel tast, en tenen algun que ens agrada i força.
Passejagem pel jardí després del tast, i de sobte un mòbil apareix sobre un gronxador. És un Iphone com el de l’Eva. El tornem a les noies del celler, és un bon enrenou perdre el telèfon. Ha tingut sort el propietari que no era el nou Iphone, que si no jo conec una que no el deixa marxar tan fàcilment… ☺
I ja de tornada, última aturada. Una noia pèl-roja procedent de la República Txeca, ens somriu tot i que ja és a punt de tancar. Una estoneta de vins i xarrera per acabar el dia de visites. El vins que hi trobem a Rock Ferry ens agraden , però quan hi afegeixes simpatia i conversa interessant, l’experiència guanya i molt. Un petit luxe per tancar les zones de vi a l’illa sud.
I ara, cap al càmping, que toca fer la última nit a aquest part de Nova Zelanda. Demà ens toca creuar l’estret de Cook en un ferri, així que anem a dormir aviat i sense beure més vi, que si la mar està moguda, i el cap no els tens massa fi per una maleïda ressaca, les quasi quatre hores de trajecte poden ser un infern.
Informació pràctica:
– A Cloudy Bay s’ha de pagar pel tast, i hi han tres opcions de 5, 10 i 15$ per tast, nosaltres n’hem fet un de 10$ i a part dels vins indicats ens n’han deixat probar algun més.
– A Fromm, Seresin i Rock Ferry no es paga el tast i els seus vins són molt interessants.
– A Seresin a part de vi també fan uns olis molt bons i aromatitzats, de llimona, taronja i llima.
10 Juliol 2014 a les 8:29
Molt bé les ovelles pasturant pel mig de les vinyes. Per aquí es podrien posar cabretes, però el que passa és que sovint aquí no hi creix res, ni punt de comparació amb la pluviometria de NZ !
10 Juliol 2014 a les 8:34
I a més, les cabretes es menjarien els pàmpols !!
11 Juliol 2014 a les 3:05
jajajaja i tant!!!! Dels cellers que hem visitat per casa, n’hi ha algun que fa servir també les ovelles… 🙂
10 Juliol 2014 a les 10:02
Al final podeu fer una guia de vins de tot el món!
11 Juliol 2014 a les 3:06
Ho podem intentar 🙂 de moment en tenim uns quants…
10 Juliol 2014 a les 11:30
Mol mes vins per tot el dia !!! . Eva, quant tornis a venir els Dimars a la tarda ja tindré el millor dels vins que vulguis. Mols Petons. Albert, (Avi) .
11 Juliol 2014 a les 3:07
jajajaja això no ho diràs de veritat. mira que aixì potser també vindrà els dimecres, i els dijous….i potser els divendres… 🙂