Viatge a Ítaca

Dia 370: Entre fiords i els vins de Blenheim

8 comentaris

13 de juny

El sol llueix, no fa fred, i la marea està alta. Quasi a tocar de la furgoneta, llepant un tronc que delimita la zona on aparcar. La nit ha sigut plujosa, no de tromba continua, però si de constant pluja que fina amb alguns brots intermitents de rauxa que li donaven un toc de doctor Jekyll i Mr Hyde, passant d’un estat a l’altre en un obrir i tancar d’ulls.

MalboroughSounds

El dia ha tingut una mica de tot, des d’un ensurt matinal motivat per la pluja d’ahir, passant pels paisatges impressionants que poden donar els Malborough Sounds, i acabar sopant un musclos verds deliciosos que mariden a la perfecció amb un escumós d’estil i varietats franceses. I és que la vida en una furgoneta dona per molt i molt…

Però de moment, tot és meravellós, un esmorzar amb calma que no hi ha rastre de fred que empenti a posar-se en moviment, i llestos ens decidim a arrancar. Preparats, motor engegat, i marxa enrere posada. Un soroll, un lliscar de les rodes motrius de darrere sobre el fang, i el vehicle no es mou horitzontalment. Si en vertical perquè el forat que va fent la roda, és a cada pitjada d’accelerador més profund. Oh, oh, el fang que la pluja ha fet tou ens convida a quedar-nos, però nosaltres no volem, així que entre l’Eva, i l’ajuda salvadora d’un parell de noies franceses companyes de nit, però cadascú a la seva habitació-furgoneta no penseu malament ☺, aconseguim que empenyent, posant alguna fusta sota les rodes, i jo fent de Carlos Sainz en algunes de les seves quasi-victòries, passar del fang la a zona de gespa, i passada aquesta tornar a la terra compacta i dura que enyoràvem.

MalboroughSounds2

L’ensurt ha sigut gran, perquè hi estem una bona estona dedicats en cos i ànima a la missió, però tornem a estar sobre asfalt, recorrent les carreteres plenes de girs i corbes del Queen Charlotte Sound. Diuen que algun d’aquest fiords on la longitud del mateix pot ser d’uns vuitanta quilometres, si el fas per la carretera en pots recórrer ben bé més de dos-cents. No els fem tots, però en podem donar fer extrapolant a la resta del trajecte, l’estoneta de conducció que hem fet. Això si, impressionant les entrades i sortides de mar, amb colors canviants de l’aigua, on passar d’un to lleugerament marronós a altres de turquesa i verd simplement enlluernadors.

MalboroughSounds3

MalboroughSounds4

MalboroughSounds5

MalboroughSounds6

Però no tenim pensat dormir per aquí avui, així que ara que ja és migdia, ens anem encaminant cap a Blenheim, una petita ciutat prop del ferry que en un parell de dies ens portarà a la illa nord, i que casualment és terra de vins, i ja sabeu com ens agrada això… ☺

Avui farem càmping, hem de carregar aigua que ahir la vam acabar, i escollim un de la cadena a la que ens hem aficionat per les seves instal·lacions i per una wifi per la que has de pagar, però que és força decent en velocitat, i quasi il·limitada pel que fa als megas que pots descarregar. El vinet ens espera, i passant per un parell de botigues de productes frescs de la població per fer mostratge de preus, ens encaminem cap al primer celler que l’Eva ha triat.

El nom Giesen Winery. Un parell de noies molt simpàtiques ens expliquen diverses coses, i xerrem una bona estona de tot i més, mentre el vi poc a poc ens afluixa la llengua… ☺

GiesenWines

GiesenWines2

El lloc és força bonic, amb un pis superior on fer àpat amb bones vistes, i els vins estan bastant be, però no ens tornen bojos, així que contenint-nos una mica sortim del celler amb les mans buides.

GiesenWines3

GiesenWines4

Molt aprop, el segon celler, Hans Herzog. Aix que aquest ens agradarà, preveiem mentre creuem les portes blanques de fusta. Una habitació coquetona, un restaurant petit i amb encant, i una barra que convida a tastar ens reben, i al darrera un altre dona que en això dels vins hi te una passió que encomana.

HansHerzog2

HansHerzog

El tast aquí s’ha de pagar, però el fem compartit, i els vins ens agraden i força. Un munt de varietats de raïm diferents fan servir per als seus vins, i la vessant més mediterrània en terra de kiwis, es desprenia dels aromes italians d’un vi que ens ha fet quasi saltar les llàgrimes al passar-lo de la copa al paladar. Un Montepuchiano, varietat que no havíem tastat mai i que ens podia recordar a vins de casa allunyant-se dels meus lleugers que agraden per aquí. L’únic però, és que els preus a dia d’avui, ens farien un forat a la butxaca que no cosiríem ni amb un pedaç de deu dies de l’austeritat més absoluta.

HansHerzog3

I entre uns vins deliciosos, i alguns taps de suro que fan servir, estrany per a localitzacions que no els utilitzen, sortim sense botí de guerra sota el braç, però amb sensacions internes de que cal aprofundir en això dels vins italians perquè aquest Montepuchiano se’ns apareixerà en somnis.

I ja debatent si cal fer un altre celler o tornar cap a “casa”, un lloc en crida a fer aturada, i és que es tracta de l’únic lloc de Nova Zelanda que fan només els anomenats sparkling wines, és a dir, com els nostre caves, i altres escumosos sense denominació d’origen. Sota les lletres de N1 Family Estate, una porta a un petit món de decoració un pel recarregada i vintage, que venç la tendència de modernitat de la majoria de cellers visitats.

N1FamilyEstate2

L’amable senyora de la casa, ens obsequia amb el tast de 3 dels seus vins de bombolla fina. Seguint el mètode champanoir, i amb un apropament més al escumós de la champanya que no al cava del Penedès, tenen uns vins elegants en els que tant combinen els chardonnay i el Pinot, per retornar aquell gust avellanat que tant ens agrada, com el Pinto noir per aconseguir un escumós color cirera que ens apassiona.

N1FamilyEstate

Aquí no ho podem resistir, i caiem en la temptació de comprar. Els preus no són barats, i com tots ens agradat i força, reduïm el mal econòmica escollint el que ens enduem, basant-nos plenament en la raó econòmica de que sigui el més barat.

Contents, i ja decidits a tornar cap al càmping, fem una breu aturada a un complex anomenat “the vines village”, on en un petit i tranquil espai es concentren botigues de diferents àmbits en el que el comú denominador és el producte de la terra.

VinesVillage

VinesVillage2

I per rematar el dia, passem pel supermercat, on a més de fer recarrega de provisions, comprem uns musclos verds que són típics de la zona, i que segur que amb l’experiència que ens ha donat les provatures d’ahir, i el sempre beneit google per ajudar-te a aprendre el que no saps. Entre el que pugui sortir de vianda, i el cava comprat de varietats champanyeres, ens semblarà sopar en un restaurant amb estrella “Michelin”… ☺

IMG_3665

Blenheim

Informació pràctica:

– Ruta: 139km Double Bay – Blenheim

– Compte amb la conjunció furgoneta de tracció a les rodes del darrera amb fang de zones on abans hi havia gespa

– Hem dormit al top 10 de Blenheim per 42$ i hem pagat 5$ per la wifi molt bona de IAC

– Molt recomanables els celler Herzog i Nº1 Family Estate, els preus de Herzog no són barats però els vins són molt bons, els sparklings tampoc són molt barats però estan molt ben fets.

– A Blenheim hi han supermercats grans de les diferents cadenes, on pots comprar musclos verds de Havelock a molt bon preu.

– Al costat del i-site hi ha una botiga de productes frescos i marisc.

Anuncis

8 thoughts on “Dia 370: Entre fiords i els vins de Blenheim

  1. Vaja vaja amb el fangueix i la furgo de només tracció rodes de darrera ! Sort de les francesetes, sinó sempre podíeu trucar el RACC 😉
    Molt maco el paisatge dels fiords, molt semblant a Noruega. Amb els fiords no sembla mai que sigui el mar, semblen llacs talment.
    El mètode “champanoir” que dieu és el “champenoise”.
    Musclos verds amb escumòs, de fàbula !!

    • I tant vam tenir molta sort, perquè si no ja ens veiem esperant a que arribes la grua-tractor.
      Haurem d’anar a Noruega, ens estàs fent dentetes 🙂
      A partir d’ara ho escriurem correctament, i és que cada dia aprenem coses.

      • Doncs sí, Noruega s’ho val !! Només té un problema: és més car que Austràlia i Nova Zelanda junts. És clar que potser s’hi pot sobreviure en campings i replegant cloïses, enlloc d’hotels de 5 estrelles com uns que jo sé.

      • Mmmm Noruega apuntat com a destí prioritari…. però ja buscarem maneres de fer-ho low cost… 🙂

  2. Be altre vegada els vins ,que no pareu i que sempre els trobeu molt bons, Segueixen els paisatges esplèndids, de fiords, Me alegra molt que seguiu disfrutant de tota la volta al mont .(un bon tros) !!!. Albert, ( Avi.)

  3. Perquè tu no venies, Eva, aquella vegada a Andorra en què l’Adolf es va ficar en uns aiguamolls i el Land Rover només el va treure d’allà un tractor!!! Els càmpings a Noruega eren molt macos. Te’n recordes, Eva, de les cabanetes i de la teva relliscada? Les cabanetes estaven prou bé i ens van salvar de la pluja contínua. Allà, cloïsses no ho sé, però la gent pescava els salmons al riu en un plis plas.

    • Clar que me’n recordo de la relliscada, crec que el meu cul encara ho recorda més 😉 Les cabanetes eren xulíssimes!!! Hi tornaria ara mateix 😉 doncs haurem d’aprendre a pescar salmó que amb el que li agrada al Mario ens sortiria més baratet 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s