16 de juny

Wellington no és la ciutat més gran del pais, la tercera en habitants després d’Auckland i Cristchurch, però si que és la capital. I no només de Nova Zelanda, si no de la pel·lícula del senyor dels anells. Aquí va néixer Peter Jackson, els estudis Weta, d’animació i caracterització per a la saga també hi son, i moltes localitzacions properes van servir per rodar-hi seqüències. Així que hem fet un dia en el que barrejar turisme tradicional amb frikisme modern…

La capital del món més meridional, és a dir la que està més al sud, és aquesta ciutat molt densament poblada degut a que no hi ha massa terreny edificable entre el port i les muntanyes que l’envolten. Matinem i entrem a la ciutat, al centre que és hora encara d’anar a treballar. Busquem la zona de la oficina d’informació, i algun lloc per aparcar gratuïtament. No hi ha manera, d’això no en gasten aquí, així que posant unes quantes monedes que no donen per massa anem a passejar una estona.

Oficina d’informació, un mapa i cap a la zona del port i del Te Papa Tongarewa el museu nacional. Una passejada per fora, no hi entrem, tot i que més tard llegim que és gratuït.

Les nostres passes ens porten cap a Cuba street, un carrer colorit i ple de botigues. Fem una volta per la zona, però no hi dediquem molta estona que el temps s’acaba. Arribem deu minuts tard però cap paperet al vidre. Ens encaminem cap al Mont Victòria, des d’on hi ha unes vistes que diuen són espectaculars, i on també s’hi troben unes quantes localitzacions del senyor dels anells.

Aparquem el cotxe en un petit pàrquing a tocar del mirador. La vista és senzillament esplèndida. Al costat un cartell on explica els forts vents que hi ha a la ciutat i et recomana anar amb compte quan bufi fort. I és que degut a la seva situació geogràfica la ciutat soporta forts vents contínuament, fins al punt d’anomenar-la Windy Wellington.

Agafem la furgui i baixem un tros de carretera per aparcar més avall, allà on indica la nostre bíblia de les localitzacions. Des d’on som, caminant pots accedir a una bona pila de llocs on rememorar alguns moments puntuals de la saga.

“Los otros dos corrieron hacia la izquierda, metiéndose en un hoyo, no lejos del camino, y agazapándose. Frodo dudó un segundo; la curiosidad, o algún otro sentimiento, luchaba con el deseo de esconderse. El ruido de cascos se acercaba. Justo a tiempo se arrojó a un lugar de pastos altos, detrás de un árbol que sombreaba el camino. Luego alzó la cabeza y espió con precaución por encima de una de las grandes raíces.

En el codo del camino apareció un caballo negro, no un poney hobbit sino un caballo de gran tamaño, y sobre él un hombre corpulento, que parecía echado sobre la montura, envuelto en un gran manto negro y tocado con un capuchón, por lo que sólo se le veían las botas en los altos estribos. La cara era invisible en la sombra.

Cuando llegó al árbol, frente a Frodo, el caballo se detuvo. El jinete permaneció sentado, inmóvil, con la cabeza inclinada, como escuchando. Del interior del capuchón vino un sonido, como si alguien olfateara para atrapar un olor fugaz; la cabeza se volvió hacia uno y otro lado del camino.”

Baixem del Montjuic Wellingtonià i ens adrecem cap al barri de Miramar on es troba la Weta Cave, la botiga de la empresa d’efectes especials que després de treballar per a múltiples pel·lícules, va saltar a la palestra mundial amb les pel·lícules de Peter Jackson. Allà un trols ens reben, no els tenim por, els mirem cara a cara, directament als ulls, ara que sabem que amb la llum del sol s’han convertit en pedra… ☺

A dins, i a determinades hores, pots visualitar una curt sobre la companyia, la seva feina i com aquesta ha format part del nostre món cinematogràfic. A fora, hi ha reproduccions i atrezzo que s’ha fet servir en algun dels films.

Encantats amb el que veiem, declinem fer el tour en el que s’ha de pagar, i contents anem a seguir recorrent pel nostre compte, els escenaris adaptats al cinema del món Tolkenià.

Un petit parc a la zona de Upper hut, a les afores de la ciutat, va servir per filmar escenes de quan el Gandalf entra a cavall a Isengard buscant el consell de Saruman. A nosaltres ens serveix per fer una visita als lavabos i passejar una estona… ☺

“Pero Isengard es un círculo de rocas desnudas que rodea un valle, como un muro, y en medio de ese valle hay una torre de piedra llamada Orthanc. No fue edificada por Saruman, sino por los Hombres de Númenor, en otra época; y es muy elevada y tiene muchos secretos; sin embargo no parece ser obra de verdaderos artesanos. Para llegar a ella hay que atravesar necesariamente el círculo de Isengard y en ese círculo hay sólo una puerta.

»Tarde, una noche llegué a esa puerta, como un arco amplio en la pared de roca y muy custodiada. Pero los guardias de la puerta ya habían sido prevenidos y me dijeron que Saruman estaba esperándome. Pasé bajo el arco y la puerta se cerró en silencio a mis espaldas y de pronto tuve miedo, aunque no supe por qué.

»Seguí a caballo hasta la torre y tomé la escalera que llevaba a Saruman y allí él salió a mi encuentro y me condujo a una cámara alta. Llevaba puesto un anillo en el dedo.”

Uns quilòmetres més enllà i al Kaitoke Regional Park, s’hi troba la comunitat èlfica de Rivendel. Un paratge bonic, un riu, i seguint les senyalitzacions, cosa d’agrair, arribes allà on devia estar el poble d’Elrond. Aquí ho van desmuntar tot després de filmar, però en els cartells informatius pots seguir la història i on es trobava cada cosa, a més de que el paratge és força bonic.

“-¿Y Rivendel y los elfos? ¿Está Rivendel a salvo?
-Sí, por ahora, hasta que todo lo demás sea conquistado. Los elfos pueden temer al Señor Oscuro y quizás huyan de él, pero nunca jamás lo escucharán o le servirán. Y aquí, en Rivendel, viven algunos de los principales enemigos de Mordor: los Sabios Elfos, Señores del Eldar, de más allá de los mares lejanos. Ellos no temen a los Espectros del Anillo, pues quienes han vivido en el Reino Bienaventurado viven a la vez en ambos mundos y tienen grandes poderes contra lo Visible y lo Invisible.”

Ja s’està fent de nit, ja toca buscar un lloc on dormir. La carretera insinua el que pot prometre aquesta illa. Muntanyes aquí i allà, joves i abruptes on les carreteres les intenten anar passant entre girs i més girs.

Passem un bon tros on la recta és una quimera, i arribem a les immediacions d’un poble. Abans d’entrar-hi, una area de descans i tot i que no te lavabos, no hi posa per enlloc que no es pugui fer nit, així que ja hem trobat lloc per passar la d’avui. Pijames i a cuinar, i mentre sopem unes llums i un cotxe que para al costat. Una llanterna i uns cops a la porta. Sortim, i un home del voltant dels dos metres que de manera brusca ens diu que allà no es pot fer nit. Potser en veu la cara i s’estova, o potser que les viandes oloren molt bé, però a continuació i amb un to més amable ens explica que han tingut molts problemes últimament amb la gent que fa càmping en aquest lloc, i que molt a prop hi ha un càmping gratuït on si que es pot fer nit, i que te lavabo.

Les maneres han canviat, i li agraïm la informació, i acaba dient-nos que no tinguem pressa que podem acabar tranquil·lament de sopar. Ho fem, no cal córrer que ningú ens espera, però decidim marxar cap al lloc que ens ha indicat amb la incertesa de que amb la foscor no acabem de tenir clara la direcció a seguir. Finalment arribem, el lloc no té indicacions però un parell de vehicles estan preparats per fer-hi nit. Sentim el soroll d’un riu proper, però no hi veiem res. Per ara només haurem d’anar amb compte de no ficar-nos-hi a dins si sortim amb presses per anar al lavabo a la nit. Pel que fa al turisme ja el farem demà, que amb la llum del sol tot es veu més clar.

Informació pràctica:

– Ruta: 116km Lower Hut – Wellington – Upper Hutt – Kaitoke Regional Park – Featherston – DOC Bucks Road

– Hem dormit a un càmping del DOC prop de Featherston, per arribar-hi, un cop a Featherston heu d’agafar el carrer Wakefield St a l’esquerra i seguir-lo fins que acabi, un cop acabat anar a l’esquerra i quan acabi estareu al càmping

– Al Mount Victoria hi han diferents localitzacions del senyor dels anells, totes elles de quan els hobbits deixen la comarca i els persegueix el jinet negre

– A Upper Hutt al Harcourt Park hi ha una de les localitzacions, en aquest cas Isengard, per arribar-hi, heu de girar a l’esquerra si veniu de Wellington quan indiqui cap a Waikanae

– Per anar a la localització de Rivendel heu d’anar al Kaitoke Regional Park, però heu d’entrar per la segona de les entrades venint de Wellington, un cop dins el Park ja va indicant com arribar a Rivendel.

– La Weta Cave es troba al barri de Miramar, en qualsevol mapa que podeu tenir al i-site hi surt indicada

– Al centre de Wellington teniu wifi gratuïta durant 30 minuts.