17 de juny

Ens hem llevat aviat, cauen quatre gotes desordenades, i poc a poc van parant. No fa fred mentre esmorzem tranquil·lament. Ahir a la nit només ens vam concentrar en arribar a un lloc on dormir, la foscor no ens va permetre fer-nos una idea d’on ens trobàvem.

Avui, amb els quatre rajos de sol filtrats pels núvols podem apreciar el riu, i el verd de la vall on ens trobem, que avui si podríem definir com un bonic lloc on dormir. De tornada cap a la carretera d’asfalt, uns camèlids al costat del camí. N’hi ha molts per aquí, la seva llana és apreciada, però seguim sense tenir clar si són llames o alpaques… ☺

Martinborough és una de les zones vinícoles per on passa la NZ wine trail i allà ens aturem a la oficina d’informació perquè ens orienti sobre algunes coses que volem visitar, i que ens informi de quins cellers estan obert per poder tastar algun que altre vi.

Amb tota la informació al sarró, ens encaminem cap a la costa. Hi ha un parell de coses que volem visitar i es a una mica menys de cent quilometres d’on ens trobem. Per aquí, poc a poc quan t’allunyes de la carretera central que recorre l’illa, la circulació es fa intermitent, no tants cotxes que circulin entre els verds dels prats, que les vaques i les ovelles fan seus. Mar de fons, i invasió de bòvids a la carretera que t’envolten quan els intentes avançar, mentre ells són conduits al seu tancat.

Zona de fauna marina per aquest litoral. No n’hi ha tanta com a la illa sud, però també en pots trobar. Aquí anuncia que vagis amb compte, que hi pot haver pingüins a la zona, però no hi ha cap punt concret on observar-los, i si els busques, la platja és quasi be interminable per saber per on començar.

Una localització del senyor dels anells, i uns paisatges que volem veure conflueixen als Putangiruas Pinnacles. Un petit parc, on poder-hi fer nit gratuïtament, i d’on surten algunes caminades.

Roca grisa, pedres erosionades i una pluja que dona forma al terra formant un paisatge diferent. Les darreres pluges han fet créixer els rierols, i alhora alguns bassals i fang són ara allò que abans era camí.

En sortegem un parell. L’Eva s’està convertint en una experta en això de passar a saltirons els petits rius. Ara ja ho fa quasi be sense pensar-s’ho. El camí es complica pel fang, així que després d’una estona caminada decidim tornar enrere.

Avui no hi haurà localització. Avui la prudència ha guanyat al frikisme… ☺

Cap problema seguim amb la furgoneta recorrent el litoral. Una carretera preciosa i diferent a les vistes fins ara, a tocar d’un mar agitat que avui colpeja la costa seguint el compàs del vent. El lloc ja de per si val la pena apropar-s’hi. La carretera asfaltada discorre entre el mar, i la roca arenosa que l’aigua ha anat retallant deixant veure el seu interior.

El vent bufa amb força, mentre avancem per trossos de carretera sense asfaltar. Petites poblacions que viuen de la pesca mentre ens apropem a Cape Pallister. Passada l’última, ja comencem a intuir figures marronoses estirades sobre les roques.

N’hi ha moltes per tot arreu, quasi a tocar de la carretera. Pots parar i contemplar-les però elles no tenen massa ganes de jugar i ajagudes a terra deixen passar l’estona.

Unes escales que fan cansar només veure-les et poden fer pujar fins al far del cap. El vent segueix fent tremolar el paisatge, i mentre dinem alguna cosa a dins de la furgoneta alguna batzegada que et fa adonar que no deu ser fàcil viure per aquestes contrades.

Més foques al costat dels pocs cotxes que hi ha, segueixen descansant aliens als pesats humans que les fotografien. Una més, la última. Aix noo… espera que aquesta és moníssima…

I ja empatxats de fauna marina, anem tornant cap allà d’on veníem. La carretera segueix al seu lloc, el vent no se la ha emportat, i el paisatge segueix sent igual de preciós, tot i que ja no ens sobte tant, i a més, algun núvol ha anat fent la seva negre aparició.

Ja tornem a ser a Martinborough, que es pot confondre amb la regió vinícola de la illa sud, i és que ja es podien inventar noms amb una sonoritat diferent per no confondre al personal ☺. Un parell de cellers visitarem a una zona on els vins blancs segueixen sent les estrelles de la festa. El primer d’ells només obre al migdia fer els tastos entre setmana. De una a quatre és l’hora que a Ata Rangi winery pots degustar els seus vins.

S’ha de pagar 5 dòlars per fer el tast, mentre una noia rossa molt joveneta ens va explicant quatre coses al voltant dels seus vins i la zona. No són espectaculars, però són un bon complement per a una visita com la que hem fet al matí.

Un segon celler de nom Martinborough vineyard, triat entre els que hi ha oberts en aquesta época, ens dona la benvinguda a una sala no massa gran rodejada de vinyes. Una noia no tant simpàtica com la de l’altre celler, però que no ens fa pagar pel tast, en deixa tastar una gran varietat dels seus vins.

En tenen alguns de guardonats a diferents concursos, i la varietat i quantitat de blancs que fan és important, així com uns Pinot noirs gens menyspreables. No comprem vi que ja en tenim, i encara queda molta wine trail per endavant, així que donant-li les gràcies ens disposem a continuar la ruta cap al nord.

Seguim carretera. Aquí les poblacions són més grans que a la illa sud, de fet hi ha molta més gent per tota arreu. Ja fent-se fosc arribem a Dannevirke, la població amb més habitants de la zona. El nom en el danès dels seus fundadors significa “creació danesa”, força descriptiu i adequat, si senyor. Alguna bandera d’aquell país ens rep, algun Víking ens saluda, i sense aturar-nos en acomiadem per trobar un petit aparcament a la sortida del poble, i al costat de la carretera, on farem nit. Ens allunyen dels arbres perquè el vent és molt i molt fort, i no volem que ens caigui res a sobre, i tot i que hi ha circulació avui ens quedarem aquí, esperant que hi hagi sort i ningú ens vingui a fer notar que aquí no hi podem fer nit.

Informació pràctica:

– Ruta: 324km Bucks Rd – Martinborough – Putangirua Pinnacles – Cape Pallister – Martinborough – Dannevirke

– Al i-site de Martinborough podeu obtenir un mapa dels cellers de la zona i sobretot dels horaris d’obertura, per aquesta zona al ser hivern n’hi ha forces de tancats.

– Els pinot noir de Martinborough Vineyards són molt interessants

– Val molt la pena anar fins a Cape Pallister, tant per les vistes com per veure fur seals

– Hem dormit en un àrea de descans de carretera tot sortint de Dannevirke