Deixàvem Queenstown a Nova Zelanda. Abandonàvem la calidesa de la companyia de l’Èlia i del Joan i el confort de la seva llar, i tornàvem a la vida de furgoneta. I mentre deambulàvem buscant wifis d’ocasió, ens trobàvem que el sofà que nosaltres havíem deixat ben calent a casa dels voltantpelmon, ja tenia nous inquilins. Es tractava del Cèsar i la Mónica, una parella viatgera que apareixien aleshores al nostre radar viatger amb el nom de MICMIC.

Bones primeres sensacions. Una ullada al blog, i d’aleshores ençà, comunicacions i contacte via mail, confirmant les bones vibracions que ens van despertar mentre llegíem les seves aventures viatgeres. Amants dels vins, i de la vida, han construït un viatge que val la pena seguir al seu blog. Entre moltes altres coses, una ruta per Austràlia plena de cellers, i d’històries, que els aficionats als vins viatgers no poden passar per alt.

Ara ja som a Barcelona, nosaltres ja amb viatge acabat, ells en parada tècnica esperem, perquè els que ens hem convertit en seguidors d’aquest parell volem seguir viatjant amb els seus ulls i les seves paraules. Volem seguir aprenent a viatjar com ho fan. Bona energia, bon esperit, bons vins… 😉

Agraint-los infinitament els ànims que ens han donat, i mentre remenem agendes per poder compartir una estoneta i explicar-nos històries mútues darrere un copa de bon vi, us deixem amb…

Els 5 vins que fan viatjar a la Mònica i el Cèsar:

Ens demanen que parlem de vins i de viatges, o millor dit, de vins que et fan viatjar. Ens demanen 5 vins que ens hagin fet viatjar d’una manera o una altra, així que aquí us deixem amb la nostra selecció. Els dos primers són un de la Mònica i un del César, i els 3 darrers pertanyen a la nostra volta al món. Per fer-ho una mica més variat, hem escollit dues bodegues, dues varietats de raïm i un país sencer. Salut!

1.- Raimat (Costers del Segre): Els vins de la bodega Raimat em fan viatjar a casa dels meus pares. És el vi que s’hi beu per festes: aniversaris, sants, Nadal, Cap d’Any…concretament, el Raimat Abadia: una barreja de Tempranillo i Cabernet Sauvignon. A més de ser un vi molt bo, hi ha un altre motiu pel qual he escollit parlar-vos-en: segons la meva mare, aquest és el SEU vi. Ella es diu Ray i de cognom Mateu, així que el RAI-MAT porta el seu nom. Què millor que el “vi de ma mare” per viatjar cap a casa quan estàs lluny? 😉 (Mònica)

2.- Roda I (Rioja) – Pago de los Capellanes (Ribera de Duero): Aquí faré una mica de trampa i enlloc d’un vi, en parlaré de dos. La raó és ben senzilla: durant gairebé 5 anys vaig estar treballant amb laboratoris de bodegues. Viatjava pràcticament tot l’any i tinc molt bons records d’algunes d’aquestes visites. Pel tracte amb la gent de laboratori i perquè el vi m’encanta, he escollit un RODA I: un reserva, 100% Tempranillo d’uns 35 € l’ampolla, un valor segur. Tot i que últimament m’estava aficionant més als vins de Ribera i una altra de les bodegues que visitava cada any era Pago de los Capellanes. Allà fan un vi jove, 5 mesos en barrica, 100% Tempranillo d’uns 10 € l’ampolla, que demostra que a vegades no cal comprar ni un Reserva ni tan sols un Crianza per prendre un molt bon vi. (César)

3.- Torrontés (Cafayate, Argentina): Vam començar la nostra volta al món per Brasil, però el primer país que ens va encantar i on vam passar 2 mesos va ser Argentina. Si parlem de vins argentins, hem de parlar de Mendoza i el seu Malbec, però a nosaltres ens va agradar molt més la zona de Cafayate, al nord-oest del país. Aquí es fan “vinos de altura” i és que les vinyes estan situades entre els 1.600 i els 2.700m d’altitud. Els paisatges i els colors d’aquesta zona ens van agradar tant o més que el vi. La varietat autòctona i que dóna renom a la zona de Cafayate és el torrontés, un raïm amb el qual es fa un vi blanc molt aromàtic i dolç a l’olfacte, però sec en boca. Fresquet, entra sol! (MiC)

4.- Sauvignon Blanc (Marlborough, Nova Zelanda): I encara que som més de vins negres, a Nova Zelanda vam estar tastant vins a la zona de Marlborough a l’illa sud, i allà el rei dels raïms és el Sauvignon Blanc. La nostra furgo, la Mic-Van, ens va permetre recórrer les dues illes durant 2 mesos i també ens va acompanyar de tasts per la zona de vins. No hi ha res com tenir un mitjà de transport propi per poder arribar a les bodegues més amagades. És així com vam anar a parar a Wither Hills i Rock Ferry, dues bodegues que ens van encantar pel tracte que hi vam rebre. Com van ser de les primeres que vam visitar a la zona, va ser allà on el Sauvignon Blanc ens va donar la benvinguda i ens va sorprendre molt positivament. (MiC)

5.- Vins Australians: I per acabar, volem parlar-vos d’Austràlia com a destinació pels amants del vi, i perquè és on som ara mateix, en el moment en què ens han demanat que parlem de vins i viatges. En aquest país ja hem estat a tres zones de vins: Swan Valley, Margaret River i Hunter Valley. Si bé és veritat que encara ens falten les de més renom (Barossa Valley i McLaren Vale), creiem que després d’uns quants tasts, ja podem dir alguna cosa sobre els vins australians. Si bé el torrontés argentí i els blancs neozelandesos estaven força bé, la qualitat dels vins d’Austràlia és molt superior. Aquí hem tastat Cabernets Sauvignon a Margaret River i Shiraz a Hunter Valley que eren excel·lents. No ens podem quedar només amb una bodega o un vi en concret, perquè hem tastat vins molt bons, un darrere l’altre. Així que ja ho sabeu, si us agraden els vins i viatjar, ja podeu anar reservant el bitllet d’avió per venir a Austràlia! (MiC)