2 de setembre

4:30 del matí i ja sonen els resos de la Mezquita. No se perquè ens entestem a posar el despertador, si en tenim un de molt més potent… ☺ Però avui costa més d’aixecar-se, suposo que per la matinada d’ahir, i per que el anar a veure el Petra By Night va fer que no anéssim a dormir d’hora.

Però ens hem de posar en marxa que Petra ens espera, i sembla que el Mario es troba millor, i podrà gaudir-la de dia.

A les 6:30 ja estem entrant per la porta després d’haver pagat els 50JOD que costa l’entrada d’un dia pel Mario. A nosaltres ens comproven que som nosaltres amb el passaport, però de fet l’única cosa que poden comprovar és que ens diem Eva o Glòria, ja que l’entrada s’identifica tan sols per això. Quina diferència amb Angkor, on la teva entrada personalitzada per tres dies té la teva fotografia.

Mentre comentem aquesta mesura de seguretat anem baixant cap al Siq, i el Mario pot observar els blocs i la tomba de l’obelisc, que trobem a banda i banda i que ahir de nit no va poder veure.

Un cop al Siq, el Mario comença a al·lucinar amb el que veu, clar, de nit no es podia veure aquestes roques tan altes que generen un passadís per arribar a Petra. A part, comentem les semblances i diferències amb Antelope Canyon a Estats Units, un lloc on ens agradaria tornar, on si haguéssim pogut, hagués sigut el final del nostre viatge.

Camí conegut per la mare i per mi, i desconegut pel Mario, que ens porta al Tresor. Però avui no està tan tranquil com ahir, i ja abans d’arribar trobem uns indis muntant el que sembla que seran uns focus o càmera. Sembla que avui filmen una pel·lícula per aquí, comentem que potser a l’entrada ens haurien d’avisar ja que ens priven de fer la foto tan coneguda de l’arribada pel Siq al tresor, al igual que a la pel·lícula Indiana Jones. Per sort ahir me’n vaig fer farts 😉

Unes quantes fotos, inclosa el famós salt del Mario, i seguim camí. Sembla que avui amb el tema de la pel·lícula, els beduïns tenen feina i no estan tan a sobre per a que agafis un burro per pujar al monestir, així que no ens molesten gens ni mica.

Anem en direcció el teatre, nosaltres ja coneixem tot això, però pel Mario és la primera vegada, així que anem mirant i remirant, i tornem a al·lucinar en com van construir tot això.

Avui en comptes d’anar cap al Monestir anem a veure la tomba de l’Urna, la més gran de les que hi ha per aquí, i pel que sembla també va servir com església bizantina. Es pot pujar fins a dalt i inclús entrar-hi dins, realment impressionant.

Allí al costat hi ha altres tombes com la tomba del palau, i hi anem passant per davant i fotografiant.

I aquí, decidim tirar cap amunt, seguint un camí que rodeja la muntanya on hi han aquestes tombes, i arribant a un punt des d’on es pot veure el tresor des de l’alçada i clar, no ens ho volem perdre.

Comencen les escales un altre cop, i xino xano anem pujant. Avui anem a un ritme més lent que el que pujàvem ahir al Monestir. El Mario encara no està al 100%, i nosaltres notem el cansament a les nostres cames.

A mida que pugem les vistes són impressionants, primer de les muntanyes de la zona que a vegades semblen com si fossin xocolata que s’hagués fos, i després s’hagués petrificat, i al final, ja ens apareix el teatre, la columnata….

Arribem a un lloc on sembla que s’acaba el camí, però a l’esquerra de la construcció que hi ha, sembla que continua. No tenim clar que fer, sembla que baixa bastant i evidentment el que haguem de baixar, després ho haurem de pujar. El Mario i la mare sembla que no tirarien endavant, tot i que jo si que vull, només pensar en les fotos que podrem fer….

Però sembla que la mare es decideix i comença a baixar per investigar, i nosaltres… Hi anem darrera 😉

Poc a poc anem baixant fins arribar a un lloc on ja es comença a veure el tresor, i llavors veiem passar un beduí amb el seu burro que ens indica el camí a seguir.

Unes roques ens permeten descansar i veure unes vistes impressionants del tresor, realment valia la pena arribar fins aquí, les vistes són immillorables.

Però sembla que no ho hem vist tot, i ja al final del que és roca, el beduí té la seva tenda be posada des d’on si que es pot dir que estàs just a sobre del tresor.

Llàstima que no es pugui baixar en alguna mena d’ascensor eh? Perquè ara haurem de desfer el camí 😦

Satisfets pel que hem vist anem tirant enrere fins arribar a les tombes reials, on la mare diu d’anar a veure els mosaics que hi ha a les restes d’una església bizantina que està per sobre de la columnata, i que ahir no vam veure.

Sembla que estigui allí mateix, però el camí fa giragonses i dura més del que pensàvem. Però efectivament els mosaics que s’hi poden veure estan amb molt bon estat de conservació.

Tan caminar creiem que ens mereixem un descans, així que parem a un xiringuito que hi ha al costat, on fem un te a la menta i una aigua per recuperar-nos.

Ja hem vist tot el que volíem avui i el sol comença a apretar, així que toca retirada, que el camí ja el coneixem i sota aquest sol serà dur….

Passat el teatre la mare es cansa de veure’ns amb el cap sota el sol, i ens compra a cadascú un mocador beduí per a protegir-nos de la solana que cau.

Allí hi trobem els de la pel·lícula rodant unes altres escenes.

Arribant al tresor coincidint amb hordes de xinesos a tota pressa anant cap al teatre… Nosaltres que pensàvem que aquí no havien arribat…. I sembla que si, i no un, ni dos, sinó una manada que no s’acaba mai.

Tot i així ara si que aconseguim algunes fotos maques del tresor amb el siq, i de pas uns xinesos li demanen al Mario de fer-s’hi fotos amb ell, clar amb aquest mocador beduí fa un pinta que els ha enamorat… 😉

Un altre cop a fer el siq de tornada, però anem parant per a que no se’ns faci tan dura…

Destrossats però contents pel que hem vist, arribem al hotel on reposem una bona estona, però després de fer una migdiada, sembla que el Mario torna a tenir febre 😦 suposem que de l’esforç fet avui. Així que mentre la mare i jo anem a sopar a Al-Wadi, el Mario es queda reposant, i després li portem un arròs blanc a veure si es posa bé.

Tot i així contactem amb l’hotel d’Aqaba per veure si podem avançar un dia l’arribada, i el desert ja el farem després al final, i així donem una mica de temps al Mario per recuperar-se.

I ara…. A descansar, que dos dies seguits a Petra esgoten a qualsevol!!

Informació pràctica:

– L’entrada a Petra per un dia val 50JOD

– Val la pena menjar al restaurant Al-Wadi, bon menjar a bons preus.