29 de juny de 2019
Ens hem llevat a mitja nit per veure la trompa dels que feien botellon al bell mig del pati. Són molts i sorollosos. Sons que fan tremolar una muntanya quan s’enfaden, i poder-ho contemplar des de la terrassa sense haver de interrompre gaire la son no té preu. Avui el dia tindrà com a protagonista el sol i els animals. Ens llevarem envoltats d’unes enormes siluetes ataronjades i acabarem amb un bonic capvespre sobre el riu Chobe.
Elefants entre cotxes i cabanes mentre fas un cafè a l’hora que el sol comença a sortir. Un lloc potser una mica artificial però on creiem que val molt la pena fer-hi nit. Sortim sense rondinar gaire per cobrir els gairebé 300 quilometres que ens separen del nostres destí d’avui. Bona carretera amb sorpreses de tant en tant.
El Parc de Chobe es troba al nord de Botswana i és un dels mes grans del país. El riu que el banya neix a Angola i va configurant en part el paisatge de totes les zones per on passa. Farem nit a prop de Kasane, la ciutat que dona la benvinguda al parc i on pots trobar tots els serveis que puguis necessitar. Avui recuperarem tenda de campanya, i farem nit al Senyati Campsite.
Per arribar-hi dos camins. Un habilitat per 4×4 i l’altre no. Nosaltres valents ens llancem pel difícil i més enllà d’alguna dificultat puntual quan ens trobem amb algun cotxe de cara, arribem a destí sense gaire problemes. Allà ens espera una parcel·la enorme amb lavabos i endolls només per nosaltres. Bueno, només per nosaltres no, que sembla que haurem de compartir-ho amb un altre parella. No hi ha problema, no ens farem nosa.
A uns 50 metres un bar i just al davant un Waterhole on segur que s’hi aproparan animalons. De moment, no n’hi ha cap, més enllà d’algun mico que s’apropa i un dels vigilants el fa fugir amb una escombra. No hi ha tanques però entenem que deu ser més o menys segur l’indret.
Des del bar hi ha un búnquer que comunica subterràniament amb el waterhole, i et dona un posició privilegiada per veure els animals a una distància que gairebé ens podríem tocar.
Hem reservat al mateix allotjament, una excursió en barca pel riu Chobe cap a les quatre de la tarda, així que fem camí cap a Kasane on farem temps menjant alguna cosa a un establiment de menjar ràpid. Puntuals arribem al punt de sortida amb el nostre tiquet a la mà i ens fan passar cap a una barqueta on seiem a davant de tot.
És l’activitat estrella del parc així que hi ha molt moviment. Lamentablement no hem tingut sort amb els companys de trajecte i un grup d’homenots i donotes centre-europeus pugen carregats amb una nevera portàtil plena d’ampolles. Criden molt i porten canalla, però poc a poc anem trobant els nostre raconet per intentar gaudir de l’espectacle sense parar gaire atenció a la companyia.
Baixant pel riu, animals que a banda i banda s’apropen a beure o simplement passen les hores allà on es troben més còmodes. Cocodrils, búfals, elefants, hipopòtams, de tot i més concentrat en una estoneta de passeig.
Unes petites illes al mig del riu acullen entre d’altres uns búfals. A un d’ells ens apropem molt. Potser massa senyor conductor que nosaltres estem a primera fila 😉
Àligues i ocellots diversos que motiven una aturada darrera d’un altre.
El sol va caient i sembla ser que iniciem camí de retorn. Ens fa patir que no busquem un lloc per veure una bona caiguda del sol sobre el riu, però els temors s’esvaeixen quan ens situem en un lloc estratègic esperant a que comenci el final de festa.
Tot passa molt ràpid, i ja estem tornant cap a port amb la jaqueta posada que ha refrescat. Visita al supermercat per comprar viandes i begudes que hauran d’acompanyar el nostre foc. Potser la propera vegada que vinguem, farem la mateixa experiència, però buscarem alguna cosa una mica més privada, on puguis gaudir d’aquest lloc increïble sense que sembli que estàs a Port Aventura en ple agost.
De tornada a casa, sorpresa a tocar del bar. Elefants que ronden la bassa i nosaltres des de les alçades o des de sota-terra els podem contemplar amb tranquil·litat. No ho tenim tant clar això que a menys de 50 metres es trobi la nostre tenda.
Per si de cas, encenem foc, i de pas cuinarem carn i verdures. Un australià cosí d’en “Cocodrilo Dundee” ens visita i comenta que si ens cal ajuda amb el foc. Suposo que se’ns deu notar que no en tenim a casa… No passa res company, nosaltres aprenem ràpid i demà segur que ho farem millor.
Poc a poc, la tranquil·litat que dona la foscor s’encomana i el moviment lentament disminueix. Nosaltres apurem les cerveses amb un últim glop llarg abans de que la son ens venci , ja ben arrecerats dins de la nostre petita tenda.
Informació pràctica:
Viatge a Ítaca 
Retroenllaç: DESTINO ÁFRICA: 60 POSTS QUE AYUDAN PARA VIAJAR [8] | Viatges pel Món