1 de juliol de 2019

A trenc d’alba despertem, i amb la fresqueta preparem cafè ràpid que hem de recollir la tenda. Per la propera nit, no hi havia disponibilitat de parcel·la on som, i hem de canviar d’allotjament. Tot recollit al maleter del cotxe abans de començar l’excursió que ens ha de portar a endinsar-nos al Chobe National Park. Puntuals i a l’hora convinguda no hi ha ningú més que nosaltres dos a tocar de Recepció, així que allò que podia ser una excursió de grup, serà un tour privat per nosaltres dos a preu reduït 😉

Un conductor molt simpàtic ens porta en un tres i nores a la porta d’entrada al parc. Hi ha cua, així que a la tornada ja pagarem, diu, i de moment passem endavant. Va ràpid però explicant cada detall i aturant-se allà on cal. L’experiència de l’excursió es basa en gran part en la fauna vista, i això no es pot preveure, però per maximitzar les opcions cal coneixement de la zona, atenció a tots els detalls i sobretot una bona dosis de sort.

Herbívors a tort i a dret que creuen camins i llueixen plenament amb els primers rajos de sol. El Kudu, un dels animals més bonics que et pots trobar és dels primers que ens surt a rebre. Alt, fort i elegant, diuen que pot saltar tranquil·lament per sobre d’un cotxe.

Quatre preguntes al conductor i capta que ens agraden força els ocellots, així que anem fent camí aturant-nos cada vegada que en veiem un. La col·lecció és gran i la il·lustrem amb un llibre que ens deixa per poder anar identificant cada espècimen que trobem.

Camins de terra i sorra que anem salvant amb molta perícia, ens condueixen cap a zones més internes del parc. Des d’aquí pots arribar al delta de l’Okavango sense  sortir de reserves salvatges, tot travessant camins, rieres i qui sap què més, rodejats de fauna en estat de llibertat plena. L’aventura ens crida, i sabem que ho farem algun dia, però serà la propera vegada.

L’excursió que havia de ser de tres hores, s’allargarà una mica més després de que el nostre conductor ens pregunti si tenim pressa. Nosaltres? Noooo!!!! podríem estar tot el dia veient animalons. El riu al fons sempre és sinònim de vida, i allà ens apropem amb cautela.

Busquem els esquius felins, sempre els més desitjats, però no hi ha sort. A canvi repertori de tots tipus de fauna que anem observant en la mesura que ens hi podem apropar.

Voltors al cel, que volant en cercles marquen el punt d’un recent cadàver o algun que aviat ho serà. Ja a terra, esperen el seu torn per començar el festí.

El temps passa volant i ja toca anar tornant. Passem a pagar l’entrada del parc i anem de tornada cap a l’allotjament que gairebé fa 5 hores que hem sortit.

Davant de la recepció ens acomiadem amb un gran somriure i una bona propina per aquell qui ens ha fet passar un matí genial, i passem a fer un últim tomb pel càmping que ens ha agradat tant. Molt recomanable fer-hi nit, sense cap mena de dubte.

Cotxe i a buscar el nou allotjament que ens espera. Es diu Nxabbi Cottages al mateix Kasane, i després de fer un dinar ràpid i aprovisionament de begudes i viandes, posem camí cap a on farem nit.

Habitació bonica i molt còmode, que després d’uns dies de càmping ja va bé. Nevera per refredar begudes i una tarda de tranquil·litat i descans, que també ens agrada i força. Reservem per aquesta nit un sopar casolà al mateix establiment, i entre lectures i converses fem passar la tarda tranquil·lament…

…Tranquil·lament fins que al costat d’una làmpada apareix una aranya força grossa. Monstruosa diria jo. L’Eva opina que no és per tant.

La perseguim amb cautela intentant fer-la fora, però ella no hi està d’acord, i després de jugar una bona estona a cuit i amagar, ella decideix que en té prou i es refugia en un forat darrera una estanteria a la que no tenim accés. Confiant que quan no mirem marxi de l’habitació sense acomiadar-se, apurem les cerveses ben fredes i anem a sopar.

Lloc bonic, lloc tranquil. Cuina casolana i feta amb delicadesa. Sopem molt bé, degustant els moments de calma després d’una tarda de descans.

Abans de la retirada definitiva ens creuem amb uns espanyols que vam conèixer a les Victoria Falls. Casualitats que es donen, i mentre obren una ampolla de vi ens conviden a seure a taula i fem petar la xerrada. Viatge d’aventura en un 4×4 amb tenda al sostre i amb la qual en 10 dies recorreran de Kasane a Maun per les diferents reserves naturals. S’han llençat  a aquest repte per celebrar els 50 anys dels dos pares de família que son amics des de la infància. Bona idea, que igual algun dia replicarem 😉

Passaríem molta estona xerrant entre vi i bona companyia, però demà toca matinar molt, així que agraïm els bons moments i desitgem un “bona sort” de tot cor per aquestes dues famílies que encara tenen les petites pors i nervis del primer dia en una aventura com aquesta.

Ja a l’habitació, saludem abans d’entrar. L’aranya no contesta. O no hi és o és una mal educada. Intento creure en la primera opció però de moment no apagarem gaire la llum. No ho sé, no ho veig clar de dormir amb aquesta mena de Godzilla de vuit potes passejant per algun racó de l’habitació. Provaré de dormir amb un ull obert i l’altre vigilant. Demà us explico com ha anat… 😉

Informació pràctica:

https://itacain10photos.com/2019/09/13/diario-botswana-y-namibia-2019-dia-10-descubriendo-chobe/