Viatge a Ítaca

Dia 11 Botswana i Namíbia: La Franja de Caprivi

Deixa un comentari

2 de juliol de 2019

Una piscina al mig del riu ple de cocodrils i d’hipopòtams. Uns lavabos oberts a la natura on dutxar-te amb vistes al riu. Llegir un llibre a un sofà  massa còmode situat sobre una passarel·la de fusta. Contemplar les estrelles des del portal de la teva tenda mentre el ronc estrident dels hipopòtams posen la banda sonora original del moment. La natura oberta i desbordant d’aquests paratges troba un expressió adequada al Ngeppi Camp, situat en plena franja de Caprivi a mig camí entre Botswana i Namíbia, on a tocar del riu pots plantar la teva tenda i gaudir de la calma que aporta el contacte amb el medi .

Avui iniciem camí de sortida de Botswana per la franja de Caprivi, cap a la veïna Namíbia. Aquest tros de terra dibuixat a esquadra i cartabó pels europeus colonitzadors, ha sigut des d’aleshores zona de conflicte. Recentment i fins al 1999 va ser escenari complicat i de guerra constant, donat que en un territori molt petit en disputa hi conflueixen Botswana al sud, Namíbia al oest, i Angola i Zàmbia al Nord. Ara ja en temps de pau, nosaltres haurem de fer uns 450 quilòmetres per creuar-la, però avui no els farem tots, i ens aturarem al Ngeppi Camp, un campsite rodejat de natura a la vora del riu on intentarem convertir una jornada de carretera sense gaire a veure en un fantàstic dia.

Llevar-te aviat i preparar-te per fer carretera cap a un nou país sempre porta aparellat una certa incertesa. Ens ha apassionat Botswana i no volem deixar-la tant aviat però el temps de vacances passa ràpid i encara ens esperen paratges espectaculars a l’horitzó. Poca estona després de sortir ja ens trobem el pas fronterer gairebé desert. Sort, perquè s’han quedat sense electricitat i tot es demora una mica, tot i que no gaire. Omplim papers,  i paguem tot el que cal per poder passar nosaltres i cotxe després d’ensenyar tots els permisos corresponents. Canviem de país i més del mateix. Carreteres llargues i potser mes gent al voral del que estem acostumats, Suposem que són emigrants del països veïns. Poc a poc anem avançant. Hores de xerrada contemplant el paisatge que no canvia gaire.

Alguna ciutat important, i ens trobem arribant a l’espai on avui farem nit. Un dels càmpings més originals que hem trobat. Ens rep una zona de bar a l’alçada del lloc i detalls curiosos a cada racó. El riu corre en paral·lel a l’espai habitable pels humans, i darrera d’una tanca metàl·lica protectora hi trobes totes les comoditats. Una parcel·la ben grossa per nosaltres amb un lavabo totalment obert al riu, on en lloc de porta tancada passes una cadena per indicar que està ocupat tot just al començament d’un petit camí que t’hi porta.

Plantem la tenda amb la porta cap al riu, i anem a fer una volta descobrint entre d’altres coses sorprenents, una piscina al mig del riu amb un fons de malla que permet banyar-te sense que els animals hi puguin entrar. No ho veiem gaire clar . “Swim at your own risk” hi posa 😉 Deu ser una experiència curiosa banyar-s’hi tenint en compte els veïns dentats que t’hi pots trobar.

Decidim menjar alguna cosa ràpida i anar a fer una petita excursió al Mahango Game Reserve, un petit parc a tocar del càmping. Sense gaire indicacions i pocs visitants, una noia en una caseta apunta el dia i l’hora que entrem al parc. Ens cobra el preu indicat, i ens comenta que sortim abans de l’hora de tancament. No hi ha enormes tanques, i sembla que els límits no són gaire clars, però només entrar allà on sembla que es troba el parc molts animals ens surten al pas, mentre resseguim les diferents pistes dibuixades al terra sorrenc.

De sobte, una aturada. Un cotxe just al davant nostre i un elefant enfadat al mig del pas en una zona difícil per fer la volta. Ràpidament guanyem distància marxa enrere i després d’uns moments de tensió, el voluminós animal desapareix de la nostre vista. Esperem uns minuts, i avancem amb cura deixant que el primer cotxe marxi. En una petita obertura d’arbres, el veiem. Orelles obertes i tocant carrega amb un sol de trompeta mentre s’apropa cap a nosaltres pel lateral a tota velocitat. Intentem fer alguna foto ràpida que no surt pels nervis mentre pitgem l’accelerador a fons i preguem que no ens segueixi.

Després d’uns primers moment de dubte, sembla que l’hem deixat enrere. Els batecs del cor encara ressonen a tot el voltant, i poc a poc ens anem asserenant. Seguim amb normalitat gaudint de l’espai i extremant encara més les precaucions.

El ocell nacional de Botswana, el Lillac breasted roller ens abstrau del tot quan el veiem girar i girar buscant captivar alguna femella dels voltants. Espectacle de colors que t’acompanya per aquestes terres.

Posem punt i final a la visita i anem tornant cap al càmping. Una cervesa mentre llegim un llibre a un sofà a tocar del riu, mentre esperem que sigui l’hora de començar a sopar, pel qual ja hem reservat taula.

Es va fent fosc i la temperatura baixa. Arriba força gent procedent de diverses excursions organitzades. Nosaltres ens tapem bé i ens apropem lo més possible a la foguera que després suposem servirà per a cuinar la carn.

Una mica de desorganització per a ubicar a tothom, però ens espavilem i ocupem una petita taula a tocar del riu. El sopar tipus bufet es fa esperar,  però som dels primers a fer la cua quan donen el tret de sortida. Verdura, pasta, sopa i carn entre alguna altre cosa, fan que el fred passi millor amb alguna cosa a l’estomac.

Enllestim àpat per la via ràpida perquè fa molt fred. Potser el dia que l’estem patint més, potser per la humitat a prop del riu o potser per l’hora que és. Una última passejada per la zona central i anem tornant llanterna em mà cap a la nostre tenda. Compartim la enorme parcel·la amb un grup de tendes que viatgen en excursió organitzada. Es preveu moviment quan els veiem asseguts a les cadires xerrant copa en mà. Per sort sembla que alguns ja es van retirant.

Una última visita al lavabo mentre els sorolls nocturns de la natura et fan rentar les dents amb tensió. Avui doble manta, i ben juntets a veure com s’aguanta això del fred dins de la tenda. Esperem que hipopòtams i cocodrils estiguin mandrosos i no portin gaire bé això de saltar tanques metàl·liques, perquè la d’aquí al davant no és gaire alta. Suposem que serà suficient 😉 Demà us expliquem. Bona nit!!!!

Informació pràctica:

https://itacain10photos.com/2019/09/16/diario-botswana-y-namibia-2019-dia-11-primeros-pasos-en-namibia/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s