30 de juny de 2019

El riu Zambeze trenca el paisatge i es precipita al buit just a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe. El Dr. Livingstone (supongo) va batejar aquest salt d’aigua de més de 100 metres amb el nom de la Reina Victòria, però en aquestes terres tenen un nom mes adequat que es pot traduir com “el fum que trona”. Quan hi ets, entens el per què del nom. Des de terra o des de l’aire és un espectacle que val la pena per si sol tots els quilòmetres que hagis pogut fer per arribar fins aquí.

Tot començava com una bogeria, amb el típic i per què no? Passant per un clàssic I ja que hi som? I mesos després ens trobem molt i molt aviat amb el conductor que ens ha de portar a un altre país. Tot i tenir cotxe llogat, hem optat per contractar una excursió d’un dia, que consisteix bàsicament en un transport (en grup però còmode)que et porti fins a destí i et retorni a l’hora convinguda al punt d’origen. Segons hem pogut llegir el pas fronterer cap a Zimbabwe en termes burocràtics no és tant fàcil de passar com els que ens han portat fins aquí, i tant el país com les estructures governamentals no s’assemblen als de Botswana o Namíbia que són dels països més segurs d’Àfrica.

Kasane està molt a prop de la frontera, així que una estoneta després de sortir estem començant a fer allò que fa tanta mandra quan viatges. El conductor ens comenta que per una petita propina potser ho podem agilitzar donat que hi ha molta cua. No ho tenim molt clar, però seguim dinàmica de grup i li donem uns quants dòlars de més i els nostres passaports. Un babuí enorme dins d’un contenidor d’escombraries ens dona un bon ensurt quan baixem del cotxe.

Agilitat en passar la frontera no gaire, però és la primera vegada, això si , que passem control de passaports sense que ens validin la identitat. Mentre el nostre conductor passa els tràmits, nosaltres estem a fora esperant. No guanyem gaire temps, i no sabem si hem fet bé en termes ètics, però mentre debatem internament la qüestió ja estem arribant a la ciutat de Victoria Falls, on un helicòpter ens espera.

De fet, a nosaltres i molta gent, perquè els vols son curts i hi ha força moviment. Passar per la bàscula primer, i després del pagament corresponent i una breu explicació, estem encaminant-nos cap al vehicle aeri amb un parell de noies holandeses amb les que suposem serem compatibles en pes 😉 Normes de seguretat bàsiques explicades, i ens enlairem. Diferència d’estabilitat molt notable amb l’avioneta de fa uns dies.

La primera visió del salt d’aigua és impressionant. Un riu que arriba des de molt lluny, i de sobte cau en un barranc que els fa desaparèixer produint unes columnes d’aigua importants, i que segons ens explicava el conductor que ens ha portat fins aquí, permet rentar de franc el cotxe si el situes a diferents punts estratègics de la ciutat.

No hi baixa molta aigua en aquesta temporada segons ens diuen, però nosaltres al·lucinem amb l’indret. Simplement és d’aquelles coses que barregen l’estètica perfecte del lloc amb la màgia del nostre imaginari individual que havíem construït de tantes vegades que l’havíem somiat.

Poca estona després, uns vint minuts, ja estem tornant a terra amb el cor encara bategant amb més força de l’habitual per l’emoció. Somriures de complicitat que acompanyen les primeres passes tremoloses sobre terra ferma.

Inclòs en el preu, un cotxe ens porta cap a l’entrada del Parc de les Victoria Waterfalls per fer el recorregut a peu. Una vegada a dins anem resseguint el camí paral·lel a l’esvoranc que t’anuncia amb números cada punt d’observació a quin d’ells més espectacular.

Punts de vista diferents d’una mateixa meravella natural. Des d’algun dels balcons habilitats pots veure les Devil Pools, a Zàmbia, on en aquesta època i pagant el que pertoca pots fer un bany molt a prop del precipici per on cau l’aigua.

Algun punt d’observació et demana més cura al pujar en unes roques relliscoses mentre intentes captar amb una perspectiva diferent aquest impressionant salt d’aigua. Soroll de tambor a l’ambient i pluja d’aigua fina constant, que no t’abandonen mentre dura el recorregut.

Una última passejada abans de menjar alguna cosa al bar del recinte. Abans de l’hora convinguda amb el conductor per a la recollida, fem via cap a la zona d’artesania local. Allà un munt de figuretes tallades en fusta i tot de persones que intenten que comprem algunes de les magnífiques girafes o hipopòtams.

Ens trobem amb uns companys d’excursió molt simpàtics que ens conviden a acompanyar-los a creuar la frontera a peu. Segons ens expliquen, et permeten creuar el pont que uneix Zimbabwe i Zàmbia de franc. Així que xerrant sobre històries i viatges fem el passeig mentre venedors de souvenirs i de moneda local intenten despertar el nostre interès.

Abans de l’hora prevista esperem el nostre conductor que ens portarà de tornada cap terres Botswaneses fent aturada primer a l’hotel Victoria Falls, herència colonial anglesa que encara segueix actiu hostejant turistes amb un compte corrent molt acomodat.

Frontera inversa més ràpida que la d’aquest matí, i ja som de tornada a l’allotjament després d’un dia espectacular, que havíem somiat moltes vegades. Una cervesa contemplant elefants, i explicant-nos en veu baixa les emocions viscudes que poc a poc comencem a pair.

Un sopar ràpid serà l’últim pas d’un dia que ha començat aviat, i acaba tard. Anem a dormir, que demà també tocarà matinar perquè cada dia que passem en aquestes contrades és una festa, i cal exprimir al màxim el temps del que disposem 😉

Informació pràctica:

https://itacain10photos.com/2019/09/10/diario-botswana-y-namibia-2019-dia-9-un-nuevo-pais-zimbabwe/