El sol surt i nosaltres amb ell. Esmorzar de buffet on carreguem piles per un dia que serà llarg i ple d’emocions…

Arrenquem el jeep i anem a buscar la carretera federal que ens ha de portar cap al reserva de shan-kan. Quasi arribant trobem una gran quantitat d’hotelets de platja amb una pinta increible…

Després d’uns 40 minuts arribem a l’entrada al parc, paguem els 35 pesos que ens demanen, i ens expliquen que hi ha uns 45 kilometres fins a Punta Allen, però que la carretera és dolenta i encara més en època de plujes, per sort, ens diu, que anem a el cotxe adequat per poder-hi arribar.

Aquesta és una reserva enorme amb gran quantitat de manglars, i pel camí que passa entre el mar i la llacuna, podem trobar platges desertes dignes de qualsevol postal… A més d’algun que altre militar, amb escopeta a l’hombro i matxet a la mà, que patrullaven la zona i et fan parar per fer-te quatre preguntes de rigor, i fer inspecció ocular del jeep…

Dues hores i mitja més tard entrem a Punta Alle, parem a una platja d’escàndol amb cabanes per llogar, fem unes fotos, i tenim algun que altre problema per treure el jeep de la sorra…per sort, res definitiu…

Ens topem amb un amable mexicà que ens explica les excursions que fan, més o menys és el que veniem a buscar, així que contractem excursió, però com no hi ha ningú amb qui compartir barca ens sortirà una miqueta més car…de totes maneres el preu és raonable…

Sortim des dels manglars, en una lanxa pilotada pel Henry, que primer ens porta a buscar un cocodril que viu per la zona, però no hi ha sort i no tenim el gust de coneixe’l. Fem una passejada pels manglars i anem a visitar la laguna negra. Després anem cap a alta mar a la recerca de tortugues, en trobem unes quantes de les més petites, encara que deu ni do… El Henry ens explica que n’hi ha unes que fan fins a dos metres, diu que es com veure un beetle al mar…no el músic, ni l’animal…el cotxe…

Vistes les tortugues anem a fer snorkel a l’escull de corall, on estem una bona estoneta veient i fotografiant tots els peixos que ens venen a saludar, per sort cap tauró ha sortit avui a esmorzar…

Ja sense les aletes, ni tub busquem infructuosament durant una estoneta dofins, però com no apareixen anem a una zona que anomenen, la piscina, on farem un banyet. És una piscina natural d’aigües cristalines, on l’aigua templada t’arriva a la cintura…

Ja de tornada, i sota una tromba d’aigua que ha començat de sobte, fem un nou tomb i aquesta vegada si que trobem uns dofins jugant. Una mare i la seva cria que intenem fotografiar sense massa encert…

Arribem a terra ferma després d’unes dues hores i mitja, i sota un sol espaterrant tornem cap al jeep, ens canviem mentre legions de mosquits ens intenten picar per on poden, i iniciem el camí de tornada. Per sort no trobem més bassals que a l’anada, i amb la pericia que comencem a tenir al volant, en unes tres hores ja estem a l’hotel, previ repostatge de magna, que el cotxe ja es començava a queixar.

Nosaltres cap a la dutxa que ho necessitem, i el cotxe que també ho necessitaria el deixem al parking que descansi. Després de la reparadora dutxa i amb muda neta, anem a sopar alguna cosa al buffet, on avui abunden les carns, en totes les seves varietats. Consumim proteines a tutiplen, i a fer una copa a l’sports bar, abans de dormir com uns angelets…