Avui ens hem llevat més o menys d’hora i hem anat canviant de plans, la primera intenció era anar a Cobà, cenotes de la zona, Tulum, Muyil i Akumal, però esmorzant ja hem pensat altres alternatives, tot i així hem sortit de l’hotel en direcció Playa del Carmen ja que el Jeep va avisant que necessita un canvi d’oli i no volem que ens passi res.
Al sortir de l’hotel en direcció la carretera hem recollit una parella que anava cap a la carretera a agafar una van i els hem portat per a que no haguessin de caminar el bon tros que hi ha.
Un cop a Playa del Carmen els d’Alamo (on hem llogat el cotxe) no li han donat la més mínima importància, així que nosaltres ja ens hem quedat totalment tranquils.
Per tant, en direcció Cobà, però…. Quan ja hem passat Tulum el Mario ha dit que perquè no anàvem a Chichen Itza i així ja teníem feta la panxada més llarga de cotxe, i per tant… Cap allà que hem anat. La carretera està força bé fins que s’arriba a Valladolid, ja que la “carretera libre” que ells li diuen (es a dir la de no pago, l’altre li diuen cuota), passa pel mig de Valladolid, i clar pos t’hi estàs una bona estona, però ens ha permès veure la ciutat una mica ja que fins i tot passa pel centre.
Un cop hem passat Valladolid, llavors ens hem trobat amb una carretera plena d’obres i amb molt poques indicacions, però xino xano l’hem anat passant.
Després de gairebé tres horetes ja hem arribat a Chichen Itza i hem anat disposats a veure’l al nostre ritme (que ja sabeu que precisament no és lent) per intentar anar després al cenote Ik kil i a Ek balam….
L’entrada plena de tendes amb artesania, et porta directament al castell de Kukulcan (la piràmide que totd tenim vista) i allà ens hem dedicat a fotografiar-la per totes bandes.

I quan ja ens disposàvem a veure altres coses…. Ha començat a ploure, així que ens hem posat sota uns arbres i alaaaa a mullar-se s’ha dit!! Allò semblava el concurs de samarretes mullades… Però com ens uns deu o quinze minuts ha acabat, hem pensat… Ahhh veus només ha sigut una tormenta tropical.

Així que xops totalment (igual que si ens haguéssim ficat a la dutxa vestits), ens hem disposat a continuar la visita tot veient el temple dels guerrers amb el patí de les mil columnes i hem anat en direcció de la tomba del sumo sacerdot. I allà…. Ha tornat a començar a ploure… I aquest cop no ha parat de forma ràpida eh??? Ens hem aixoplogat sota una paradeta per mullar-nos menys.

Semblava que parava i hem tirat una mica però… Ha tornat a començar a ploure, així que ens hem posat sota una altra paradeta per protegir-nos. En aquesta paradeta tenien samarretes i el Mario ha estat preguntant, però ens han semblat massa cares, així que no n’hem comprat cap (avui no tenim l’esperit consumista dins).
Quan ha parat una mica, i tot i que encara queien gotes, hem acabat de visitar la zona on estàvem, hem pogut veure l’observatori, el convent i chichen vell. Ara de manera força ràpida i sense fer casi fotos.

D’aquí ja hem tornat cap a la plaça principal on hi ha el castell de Kukulcan, perquè ens quedava veure el joc de la pilota, però ha resultat que justament està en obres de manteniment. Així que hem fet alguna compreta (no gaires perquè les coses no les hem trobat gens barates) i cap al cotxe, que l’única cosa que desitjàvem era canviar-nos de roba.

En el cotxe hem improvista un canviador i ens hem posat els banyadors secs i una samarreta que portàvem de recanvi.

Amb tanta pluja com podeu imaginar se’ns hafet tardíssim i ens hem quedat sense Ek Balam, i com s’ha tornat a posar a ploure doncs tampoc hem anat al cenote Ik kil (així que haurem de tornar a Mèxic no?).

Per tant hem agafat el cotxe i carretera i manta cap a l’hotel, on ens hem pogut dutxar tranquil.lament i hem fet una mica el “vaguito”.

Avui ens tocava sopar en un restaurant, així que cap allà hem anat, era el Sonora grill, que el que tenen són carns. Per sopar primer pots triar entre dos entrants (sopa de ceba o sopa de tomàquet), després un buffet d’amanides i després la carn, que el cambrer ens ha hagut d’explicar que era què. Els dos, d’entrants hem demanat sopa de ceba i ens hem fet una bona amanida cesar, i de carn jo he triat la Chateaubriand (el nostre filet) i el Mario el New York (com un entrecot).

I amb la panxa ben plena… A dormir!